Gabriel Esquius és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i Diplomat de Postgrau en Planificació i gestió dels currículums professionals en centres de formació agrària (Universitat Autònoma de Barcelona). Ha treballat com responsable de planificació de cursos i atenció d’usuaris en el Centre Divulgador de la Informàtica, SA (Generalitat de Catalunya) i ha estat professor i director de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners fins el 2016. També ha estat coordinador dels programes d’informàtica i d’orientació de les Escoles Agràries del DARP, coordinador de la Formació Agrària a Distància (FAD) i director de l’Escola Agrària de Mas Bové. Així mateix, ha desenvolupat tasques com a membre del comitè executiu de RuralCat i ha estat coordinador de cursos organitzats pel CFEA.
-Com valora els 30 anys d’activitat de Forestal Catalana?
Forestal Catalana s’ha fet gran al llarg d’aquests 30 anys, i no em refereixo al nombre de treballadors, em refereixo com a organització. Avui en dia som una empresa pública moderna, exemplar, en procés de millora constant i capaç de respondre a totes les demandes que se li plantegen en la gestió executiva en i de l’espai natural públic.
Des dels seus inicis l’any 1986, lligats als incendis de la muntanya de Montserrat, fins avui, he de fer-ne un balanç positiu d’aquests 30 anys. Hem viscut experiències valuoses i positives que ens han portat a aprendre per a millorar, a ser grans coneixedors de la feina que fem i, en conseqüència, a fer que avui Forestal Catalana siguem un equip de molt bons professionals que, com a servidors públics, coneixem molt bé la tasca que hem de desenvolupar i la posem a disposició de tots els estaments de l’Administració Pública.
“Avui en dia som una empresa pública moderna, exemplar, en procés de millora constant i capaç de respondre a totes les demandes que se li plantegen en la gestió executiva en i de l’espai natural públic”
-Quins són els principals eixos d’actuació de l’empresa?
Nosaltres som un mitjà propi de la Generalitat de Catalunya i la nostra tasca està centrada en portar la gestió executiva de l’entorn i dels recursos naturals a partir dels encàrrecs que ens fan els diferents Departaments de la Generalitat, i fer-ho amb la màxima eficiència, agilitat i compromís.
Treballem amb un sistema de gestió i organització empresarial a nivell tècnic, de recursos humans i de gestió financera que ens permet complir amb els encàrrecs que, a nivell intern, hem organitzat sota tres àrees tècniques: Enginyeria forestal, Gestió ambiental i Planters.
-Quants treballadors hi ha actualment i quin perfil tenen?
L’empresa està formada per uns 250 professionals de diferents nivells i perfils d’acord amb les necessitats que cal atendre: enginyers forestals, biòlegs, veterinaris, enginyers agrònoms, tècnics especialistes (rehabilitadors de fauna, brigades forestals, brigades manteniment de parcs, prevenció d’incendis, plagues forestals, ...), economistes, advocats, tècnics de prevenció de riscos laborals, recursos humans i administratius.
-En concret, quines actuacions porteu a terme en la gestió del medi natural?
D’acord amb els nostres estatuts socials, la nostra activitat està orientada a la gestió executiva del medi natural, i per fer-ho realitzem una variada gamma d’actuacions en els àmbits de la gestió forestal, la gestió i treballs de manteniment d’infraestructures per a prevenció d’incendis, la biodiversitat i conservació del medi natural, la gestió i conservació de la fauna i flora autòctona, la gestió de la caça i la pesca continental, la gestió de les despulles de la carn de caça, col·laboració en temes de sanitat animal, la gestió d’espècies exòtiques i/o invasores, la producció de planta forestal i promoció, conservació i millora de la diversitat genètica, el manteniment dels espais naturals, la vigilància marítima i la redacció de projectes per a gestió de l’entorn natural.
-Una de les actuacions de Forestal Catalana preveu impulsar l’ús de la biomassa forestal com a energia renovable. La producció de biomassa ha anat creixent des del 2007 fins a l’actualitat demostrant l’empenta i la fortalesa d’aquesta font d’energia amb gran projecció de futur. Quines activitats desenvolupa Forestal Catalana en aquest àmbit?
En coordinació amb la Subdirecció General de Boscos del DARP gestionem la fusta de trituració que surt dels aprofitaments dels boscos públics. Aquesta fusta s’emmagatzema i s’estella per utilitzar-se com a combustible per equipaments públics pròxims als boscos d’on surt aquesta fusta.
La proximitat és la clau per fer rendible l’aprofitament energètic de la fusta tant des del punt de vista econòmic com medi ambiental. Sota aquest punt de vista s’està col·laborant també amb diferents Diputacions per fer centres logístics propers als boscos i als centres de consum, de manera que s’optimitzen els recursos per poder oferir una combustible estandarditzat i de qualitat, i promovent la instal·lació de centres de consum públics.
En aquest aspecte Forestal Catalana ha instal·lat al planter de la conca de Tremp un centre logístic que serveix per subministrar estella a calderes com la de l’Hospital de Tremp i, a la vegada, com a punt de divulgació de l’ús de la biomassa, on es realitzen visites a tots el nivells (des de escoles a professionals del sector) per tal d’impulsar-ne al seu ús.
“La proximitat és la clau per fer rendible l’aprofitament energètic de la fusta tant des del punt de vista econòmic com medi ambiental”
-El 25% de la superfície forestal catalana és de titularitat pública. Quina utilitat i característiques tenen les forests públiques, com es gestionen i quin paper hi té Forestal Catalana?
Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Dins dels Boscos Públics cal fer un esment especial als d’Utilitat Pública. La qualificació d'utilitat pública atorga als boscos la naturalesa jurídica de domini públic i, en conseqüència, passen a ser inalienables, imprescriptibles i inembargables.
Els boscos públics es gestionen segons la llei forestal directament per la propietat de la forest. Sovint aquesta gestió està conveniada amb l’Administració Forestal de la Generalitat de Catalunya, que desenvolupa les seves funcions a través de tècnics forestals de les diferents territorials del DARP i segons els projectes d’ordenació. Al ser un espai públic hi ha diferents administracions que intervenen i Forestal Catalana SA disposa de brigades que executen el manteniment de boscos públics mitjançant encomana de diferents departaments de la Generalitat.
Forestal Catalana SA també col·labora amb la Subdirecció de Boscos portant la gestió dels aprofitaments per productes directes a indústria, un nou sistema d’aprofitament més respectuós amb el medi ja que no està lligat a una activitat comercial directa sinó a unes directrius de gestió que imperen sobre els beneficis econòmics. En aquest projecte també s’inclou la gestió l’aprofitament de la fusta de menor valor industrial com a combustible per calderes públiques de proximitat.
-Quin és l’objectiu dels planters forestals públics que gestioneu?
Els planters forestals públics pretenen dinamitzar el sector dels planters a Catalunya. Per aconseguir-ho, es treballa principalment en dues línies. La primera consisteix en la producció de planta forestal certificada per poder fer front a les activitats de reforestació i, la segona, en un programa de promoció, conservació i millora de la diversitat genètica en el qual s’assagen i s’introdueixen al mercat productes millorats d’interès per al sector forestal (fusta de qualitat, pinya de pi pinyer, agroforesteria, etc.).
Altres activitats que portem a terme són l’execució de diferents actuacions en el medi (plantacions, reforestacions), fer de reservori de material forestal de reproducció, col·laborar i donar suport al sector forestal privat i fer activitats d’educació ambientals i col·laborar amb escoles de formació agrària, forestal i de jardineria.
Més a més, des d’aquest any s’ha començat a promoure la recollida i producció d’espècies de la flora amenaçada, de tal manera que es pugui mantenir un reservori genètic, i davant de davallades en el medi, es puguin conservar determinats taxons representatius de la biodiversitat catalana.
“Els planters forestals públics pretenen dinamitzar el sector dels planters a Catalunya”
-Quantes espècies es produeixen als planters i quins són els seus usos?
Actualment als cinc planters que hi ha en funcionament es produeixen més de 90 espècies forestals i autòctones diferents, en algunes d’elles de diverses regions de procedència, amb l’objectiu de poder disposar de material que representi la biodiversitat vegetal actual i poder atendre les necessitats dels treballs de reforestació o de restauració en àrees pobres, degradades o espais fluvials i per plantacions productives. A nivell d’espècies protegides es preveu treballar aquest any sobre 8 taxons.
Es produeixen espècies adaptades al territori que podran disposar la resta de productors de plantes de Catalunya per comercialitzar productes de bona qualitat i resposta vegetativa, i sobretot procedents de materials de base (fonts llavoreres i/o rodals selectes) de les regions de procedència delimitades dins el territori català.
Al sector privat li és més difícil desenvolupar aquest tipus d’activitat per tantes espècies regulades per totes les regions de procedència existents. Es tracta, per tant, d’una activitat que necessita de la iniciativa pública com a suport tècnic i inversor per tal de disposar del Material Forestal de Reproducció (MFR) que exigeixen cada cop més els projectes de reforestació i d’altres actuacions en el medi, o els propis propietaris.
-En l’àmbit de la sanitat vegetal, quines actuacions realitza Forestal Catalana?
Disposem d’un equip de treball especialitzat en sanitat forestal, que realitza diferents campanyes anualment entre les quals, en els últims anys, podem destacar la lluita contra el corc del suro o la campanya contra la processionària del pi. A banda, i com a projecte d’alta intensitat, en els últims anys s’ha intervingut en la lluita contra el cargol poma muntant un equip de treball específic a la zona del Delta de l’Ebre on s’han portat a terme diferents treballs de control físico-químics.
- Forestal Catalana també porta el manteniment i millora dels espais naturals protegits de Catalunya. Quines són les tasques hi desenvolupeu?
Tenim l’encàrrec de portar la planificació, manteniment i millora de les instal·lacions, infraestructures i entorn dels espais naturals protegits de la Generalitat de Catalunya, a través dels equips que tenim arreu del país.
En aquests diferents espais naturals de protecció especial (ENPEs) desenvolupem les tasques de manteniment dels espais i les infraestructures (àrees recreatives, xarxes d’itineraris, instal·lacions, fonts i abeuradors, ecosistemes) i es col·labora en la difusió dels valors ambientals realitzant activitats d’informació al públic i d’educació ambiental. En alguns casos, es porta la gestió de tot el sistema natural, com és el cas de Mas de Melons o punta del Fangar.
“Tenim l’encàrrec de portar la planificació, manteniment i millora de les instal·lacions, infraestructures i entorn dels espais naturals protegits”
-Quina és la vostra feina pel que fa a la gestió de fauna des de diferents vessants: centres de recuperació de fauna, zones de pesca continental, reserves nacionals de caça o pla de danys de fauna, etc.?
Els vessants en les quals treballen són molt diversos i, en alguns casos, és complicat resumir-los. A grans trets en els centres de recuperació de fauna es fa l’acollida i recuperació de la fauna autòctona, programes de cria d’espècies protegides (trencalòs, trenca, òliba, xoriguer petit, ofegabous, nàiades, tritó del Montseny, llúdriga, cranc autòcton, etc.), educació ambiental i participació social (inclòs reinserció de penats) i formació de cicles formatius superiors i universitaris.
A nivell de pesca continental, bàsicament es realitza la vigilància i control de les zones de pesca, repoblacions de truites en intensius, cria de truites atlàntiques i mediterrànies, rescats de fauna aquàtica, i formació i una part que encara petita de gran importància, com el foment de la pesca recreativa.
En les Reserves Nacionals de Caça, el control de les poblacions, censos, desenvolupament del plans cinegètics de cada reserva, i el compliment d’aquest mitjançant l’acompanyament de caçadors.
Per últim, quant al pla de danys de fauna cinegètica, de moment s’ha començat amb el foment del consum de la carn de caça, l’establiment de programes d’actuació per reduir els danys de la fauna cinegètica i, d’una manera més complexa, tota la gestió de les despulles de la carn de caça i la presa de mostres d’aquesta peces pel control sanitari animal i la seva influència en la salut humana.
-Quins són les actuacions vinculades a la prevenció d'incendis forestals que realitzeu?
Dins de l’empresa podem dividir les feines de prevenció en tres àmbits: la planificació estratègica i operativa, en què l’oficina tècnica redacta documents de planificació dels Sectors d’Alt Risc d’Incendi Forestal i projectes executius inclosos en les inversions de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi; el manteniment de boscos on, mitjançant brigades forestals, brigades de manteniment de parcs i el Grup Especial de prevenció d’incendis forestals (GEPIF) es fa el manteniment d’àrees estratègiques i de seguretat als diferents massissos de Catalunya; i per últim, la vigilància i control de conats en què s’activa el GEPIF durant l’època d’alt risc d’incendi forestal que patrulla els sectors d’alt risc amb vehicles especialitzats patrulla realitzant una primera intervenció en cas de conat d’incendi.
-En el vostre centre de treball de la Conca de Tremp, que integra un ampli ventall de les activitats de Forestal Catalana, teniu previst posar en marxa un Pla Educatiu. Amb quina finalitat? Ens en podeu fer cinc cèntims?
Efectivament aquest és un dels centres de treball “històrics” de l’empresa. El seu origen és com a centre de producció de planta forestal, i avui, sense haver deixat de fer aquesta tasca de planter forestal, hi hem incorporat altres activitats com ara un centre de producció i subministrament de biomassa, exemples de construcció en fusta, construcció amb bioenginyeria o un parc zoològic per a la gestió d’espècies de fauna amenaçada. De manera habitual el centre acull, també, visites de centres de formació i estades d’alumnes en pràctiques.
En definitiva recull una part important dels àmbits en els quals treballem. Per tot plegat ens hem plantejat com a objectiu a curt termini tenir elaborat un pla educatiu que ens ha de permetre mostrar integralment el que fa Forestal Catalana i el que vol fer d’acord amb el seu pla estratègic, contribuir, mostrant el que fem com a empresa pública, a prendre consciència de la importància que té de cara a la preservació de la biodiversitat el fet de compatibilitzar la conservació i l’ús sostenible del medi natural i, en definitiva, la gestió ambiental circular. També es vol fer un pla d’educació ambiental adaptat a diferents nivells i objectius formatius que recollirà una oferta per a diferents nivells formatius i estarà adreçat a tothom d’arreu de Catalunya però, molt especialment, a les comarques properes. Tot plegat ens ha de permetre enriquir i millorar la feina que fem al centre i fer una aportació molt ben estructurada d’educació ambiental.
“Volem tenir elaborat un pla educatiu que ens ha de permetre mostrar integralment el que fa Forestal Catalana i el que vol fer d’acord amb el seu pla estratègic”
-Dins el Pla de Formació Anual, quantes activitats estan previstes per aquest 2019, quines temàtiques aborden i a qui van dirigides?
Aquest any hem planificat fer tres jornades dins del PATT. La primera “Criteris i redacció de projectes en la prevenció d’incendis forestals” per donar a conèixer i posar en valor el treball que, un cop feta la planificació i priorització de les actuacions anuals en prevenció d'incendis, es fa en l'establiment de criteris tècnics, treball sobre el terreny i redacció dels projectes a executar. La segona “El noguer com a frondosa productora de fusta de qualitat. MFR disponible i sistemes de plantació” pretén donar a conèixer la tasca que s'està fent en la millora dels materials forestals de reproducció, en aquest cas amb la fusta de qualitat del noguer. La tercera porta per nom “La gestió dels centres piscícoles a Catalunya” i vol exposar com s'està duent a terme la gestió executiva i productiva en els centres piscícoles de Catalunya d'acord amb la planificació i les necessitats del sector.
-També col·laboreu en diferents projectes europeus en l’àmbit de a gestió del medi natural. Quins són els principals projectes en marxa?
En l’actualitat participem activament en tres projectes LIFE: Piroslife, Limno-Pirineus i el Life del tritó del Montseny. Apart, col·laborem en altres projectes europeus com, per exemple, el de la conservació i gestió de pastures al Pirineu o el de la població de gallinàcies autòctones (gall fer i perdiu nival).
La participació en projectes europeus sempre ha estat una de les línies de l’empresa i la idea és mantenir-ho. A principis d’aquest any s’ha proposat una altre projecte europeu (POCTEFA), amb la UB, Consell Generau d’Aran, la Generalitat (DARP i DTES) i el Govern francès per establir procediments estàndards de presa de mostres i el seu anàlisi genètic pels grans carnívors que, si tot va bé, es començaria a posar en marxa el proper novembre.
-Quines són les línies de futur de Forestal Catalana? Com s’orienta l’empresa de cara als propers anys? Quin és i quin penseu que ha de ser el paper de Forestal Catalana?
Actualment tenim definit un pla estratègic que ens marca les línies a seguir en els propers anys i que es sintetitzen en quatre objectius. El primer, ser una entitat de referència en la gestió executiva en l’entorn i els recursos naturals. El segon, transformar la proposta de valor i passar d’un model de gestió centrat en la petició de recursos a un model de gestió per serveis i projectes mitjançant la fixació d’objectius a assolir. El tercer objectiu passa per garantir la resposta àgil, planificada i transversal i, el quart, maximitzar la proximitat amb l’Administració i la ciutadania.
Actualment ja comptem amb un bon posicionament, reconeixement i valoració de la feina en els sectors professionals amb els quals treballem i per part de la pròpia Administració, i això cal que ens ajudi ser reconeguts com una empresa pública model en el sentit de fer la feina ben feta des de la nostra vocació de servidors públics.
El nostre paper, com a mitjà propi de l’Administració, ara i en un futur ha de ser exclusivament el d’assolir els objectius i els resultats que es deriven dels encàrrecs de serveis que ens fan els Departaments, que són qui estableixen les directrius de la política de gestió de l’entorn i dels recursos naturals. Creiem i volem que se’ns reconegui i se’ns valori per donar compliment als serveis d’una manera àgil i eficaç.
“Actualment ja comptem amb un bon posicionament, reconeixement i valoració de la feina en els sectors professionals amb els quals treballem i per part de la pròpia Administració, i això cal que ens ajudi ser reconeguts com una empresa pública model”