ENTREVISTA | 28/02/2020  Ruralcat

Joan Guillaumet  “Els cultius de cereals amb més futur són els que venen definits pels aspectes com la diferenciació, l’especialització, la innovació i bons canals de distribució”

Joan Guillaumet està al front de l’empresa Ceràlia i, a més, dedica part de la seva activitat empresarial en el món del cereal a la producció de llavor i gra comercial d’espelta, així com al blat dur. Guillaumet coneix molt bé el món del cereal i comercialitza les dues úniques varietats d’espelta enregistrades a Espanya i que ha obtingut l’IRTA: Viso i Annamaria. La seva empresa forma part del consorci del Grup Operatiu DURCAT. Parlem amb ella sobre el mercat del cereal a Catalunya i les seves perspectives de futur.

Joan Guillaumet és agricultor i administrador de Ceràlia, una empresa dedicada al món del cereal amb més de cinquanta anys de trajectòria en el comerç de gra, que selecciona i multiplica llavors certificades des de 1981, a més de productors i transformadors de productes ecològics. L’empresa ha obtingut, juntament amb l’IRTA, les úniques varietats d’espelta enregistrades a la Oficina Española de Variedades Vegetales: la Viso i l’Annamaria. Actualment és membre dels Grups Operatius: “Durcat: Abastiment de la demanda de blat dur mitjançant producció de proximitat de baix impacte ambiental, cadenes curtes de distribució, i total traçabilitat” a Catalunya i “Paneco: Millora de la qualitat de blat tou ecològic en secans frescals” d’àmbit estatal. Guillaumet també és President de l’Associació Catalana de Multiplicadors de Llavors de Cereals (ACMLLC).

-Quins productes i varietats comercialitzeu a Ceràlia? Quina producció anual de cereals teniu i quins són els principals destinataris?

Ceràlia gestiona la producció pròpia i d’agricultors col·laboradors d’ordi, blat, triticale, pèsol, fajol i espelta. Com a productors de llavors som llicenciataris per R1 i R2 de les varietats Scrabble, Lagàlia, Asteroid, Gustav, Basic, Graphic  en ordi; Nudel, Pibrac, Conil, Montecarlo i Bondadoso com a blats i triticale, respectivament; Audit i Furious com a pèsol; i Viso i Annamaria en el cas de les espeltes.

El volum anual de maneig està al voltant de les 9.000 tones. Els clients són els agricultors, en el cas de les llavors, i la indústria transformadora en el cas del producte destinat a pinso o farines per a l’alimentació humana.

-Quins cereals tenen més sortida comercial?

Els cereals que tenen més sortida comercial són els destinats a gran consum, com és el cas de l’ordi i el blat per a pinso, farina estàndard, etc.  

-Entre els cultius alternatius en la producció de cereals, quins estan més implantats i per què? Quins conreus alternatius creu que tenen més potencial i futur a Catalunya?

Els cultius extensius de secà tenen poques alternatives actualment degut a les inèrcies que encara s’estan practicant perquè les possibilitats d’alternar són limitades. En qualsevol cas, la colza i el pèsol són dos productes ben assentats en les nostres comarques. El motiu és que està comprovada la seva rendibilitat i benefici final en sentit ampli. Entenc que els cultius amb més futur són els que venen definits pels aspectes com la diferenciació, l’especialització, la innovació i bons canals de distribució.

-Quines mesures reforçarien la seva implantació?

Les millors mesures s’aconsegueixen a partir d’una bona difusió dels conreus alternatius. Una bona manera d’aconseguir-ho és mitjançant una rigorosa  transferència tecnològica com la que realitza el Departament d’Agricultura. Aquesta informació tècnica es podria arrodonir amb argumentaris econòmics rigorosos que donarien arguments als agricultors per experimentar i decidir les opcions de conreu proposades.

-Quin és el mercat potencial de l’espelta a Catalunya? Es preveu que es mantingui la demanda en els propers anys?

El mercat de l’espelta a Catalunya està vivint una segona fase d’implantació que ve determinada per un lleuger augment de demanda per part del sector professional industrial. Aquest segment ha entrat fa pocs mesos com a actor gens menyspreable, explorant però un producte de reduïda demanda, que a més a més ha provocat en el passat alguna experiència fins i tot negativa. En resum, desprès de tenir un mercat testimonial compost pels petits forners i artesans, l’espelta truca a la porta d’operadors amb més potencial productiu i distributiu, sense encara una consolidació de la demanda.

El futur ve determinat pel resultat d’aquestes accions i l’acceptació per part del consumidor del nou producte. Com sempre, la proporció qualitat preu i expectatives arrodoniran una cadena de valor encara molt feble i inestable. El sector existent disposa de a dia d’avui de tots els canals i la capacitat productiva necessària en l’escenari actual.

“El mercat de l’espelta a Catalunya està vivint una segona fase d’implantació que ve determinada per un lleuger augment de demanda per part del sector professional industrial”

-Podria l’espelta catalana ser exportada a països centreeuropeus amb més tradició de consum i demanda ?

Cal entendre que si bé l’espelta catalana pot ser d’excel·lent qualitat, els països centreeuropeus manifesten sense embuts una radical oposició a adquirir productes de tercers estats, si es dona el cas que els seus agricultors encara disposin de mercaderia. Ja ens sembla lloable aquesta defensa del propi producte, però més que intentar exportar (cosa gens fàcil amb una comoditie) el que cal és que la nostra indústria evidenciï l’oportunitat i la qualitat de l’espelta catalana versus l’alemanya o altres contrades. Val a dir que petjada de carboni  i militàncies emocionals apart, sembla incomprensible el desconeixement per part de la indústria transformadora del material òptim que disposem a casa nostra. Tot i que em consta l’esforç i el canvi de mentalitat que empreses importants estan començant a experimentar.

-Què diferencia l’espelta catalana de la centreeuropea? Té millor qualitat?

L’espelta catalana i els triticum en general tenen una qualitat excepcional que cal difondre amb esforç. Una bona part del territori de secà del nostre país pateix de grans dificultats de producció com a conseqüència, en gran part, d’un baixíssim règim de precipitació. Per altra banda, aquesta circumstància fa que la qualitat dels blats i de les espeltes que es poden conrear en aquests llocs siguin d’una altíssima qualitat, sobretot pels índex de proteïna que es poden assolir en el blat, o la vitrositat en el blat dur (vet aquí els esperançadors resultats que s’està aconseguint en el programa del Grup Operatiu DURCAT). Per tant, l’espelta centreeuropea difícilment pot aconseguir acostar-se als nivells de qualitat de l’espelta catalana.

“L’espelta catalana i els triticum en general tenen una qualitat excepcional que cal difondre amb esforç”

-L’espelta ha estat un cultiu marginal a Catalunya. Com pot canviar això l’obtenció de varietats més adaptades a les nostres condicions, com la Viso i l’Annamaria, que ha desenvolupat l’IRTA?

Catalunya és un dels llocs on ja s’havia conreat l’espelta durant i abans del segle XIX. Com que aquest material no ha estat objecte de millora genètica fins fa ben poc, ara sí que amb aquestes dues varietats s’obre un escenari suficient per estar preparats per abastir les necessitats que puguin esdevenir i que encara no s’han consolidat del tot.

-Quines característiques tenen cadascuna?

Viso és una varietat de cicle llarg o de tardor i, per tant, necessita més hores de fred i espiga amb més retard que l’Annamaria. Aquesta última es caracteritza per ser molt més precoç i, en conseqüència, és un material molt adequat pels secans semiàrids i de condicions més dures degut a la seva precocitat. Està clar que ambdues abracen bona part de les necessitats d’espelta a nivell de cicle vegetatiu. La varietat Viso, fins al dia d’avui, presenta una altíssima qualitat que ve donada per una elevada proteïna i una força superior amb una extensibilitat excel·lent. En el cas d’Annamaria cal encara treure’n conclusions definitives perquè enguany és el primer en què experimentem en camps comercials i condicions de sequera.

-Com estan comportant-se comercialment aquestes dues varietats? Quines expectatives en teniu?

La resposta comercial de l’espelta Viso és immillorable, qualificada com a “l’espelta perfecta”. L’altra es posiciona per sobre de la Top Quality alemanya. Les expectatives són les que poden donar lloc amb un  permanent i obsessiu esforç de difusió per aconseguir la millor qualitat. No veiem diferència entre aconseguir un bon vi i una bona espelta.

“Les expectatives comercials són les que poden donar lloc amb un permanent i obsessiu esforç de difusió per aconseguir la millor qualitat. No veiem diferència entre aconseguir un bon vi i una bona espelta”

-Creu que existeixen suficients canals fluids de comercialització per a l’espelta?

Com he explicat anteriorment, estem convençuts que el nostre territori pot aconseguir produir la millor qualitat de blats com qualsevol altre. Com és sabut, el blat dur necessita ineludiblement unes característiques per a poder destinar-se a la fabricació de sèmola per a pasta: proteïna, vitrositat, color, betacarotens, etc. Ja fa anys que havíem comprovat que en alguns llocs del Segrià podíem obtenir gra de blat dur amb una altíssima qualitat que res el faria envejar del producte conreat en zones tradicionals com la província de Saragossa i sobretot Andalusia.

-L’empresa Ceràlia participa en el projecte de Grup Operatiu DURCAT, dedicat a l’abastiment de la demanda de blat dur mitjançant producció de proximitat de baix impacte ambiental, cadenes curtes de distribució i total traçabilitat. Què es pretén aconseguir i quines accions s’han realitzat fins ara?

A partir de la confluència de diverses inquietuds, de la mà de Pastas Gallo, l’ IRTA, el sector productiu, cooperatiu i associatiu es va donar forma a aquest grup operatiu que pretén, a grans trets, produir a casa nostra el que comprem fóra.

És evident que el baix impacte ha de ser un objectiu que ha de guiar qualsevol activitat productiva a partir d’ara, però n’hi ha d’altres però no menys importants com són donar valor a la nostra producció i, si se'm permet, imaginar en sentit de país accions d’auto subministrament, com fa avui en dia qualsevol organització estatal o estratègica.

Fins arribar a determinar la idoneïtat del conreu de blat dur a Catalunya i poder extreure’n conclusions s’han de realitzar diferents assajos de diferents varietats comercials i en diferents zones del país. La ubicació de l’experimentació ve determinada per un cribratge anterior descartant zones molt humides o frescals, a causa de la gran probabilitat de no poder aconseguir la qualitat desitjada en finques amb molta precipitació anual. A més a més es realitzaran estudis amb alta tecnologia (teledetecció....) per a la millor gestió del conreu i un exhaustiu anàlisi de costos i despesa ambiental.

-El blat dur no es produeix a Catalunya i la gran demanda interna es cobreix amb importacions però quin és el potencial del blat dur a Catalunya en els propers anys?

La demanda interna de blat dur a Catalunya actualment no es cobreix ni mínimament amb producció pròpia; cal tenir en compte que tenim un consum aproximat de 100.000 tms!

-Com es podria seduir l’agricultor per a la producció de blat dur?

Per incentivar a l’agricultor cal tornar a les accions esmentades anteriorment: cal fer una tasca rigorosa i exhaustiva de difusió del conreu, cal produir una gestió de la informació el més professional possible i hi inclouria l’anàlisi econòmic imprescindible per ajudar-lo a prendre la decisió més adient als seus interessos.

-Quines són varietats més aptes per a la producció de blat dur de qualitat?

Les varietats amb millors resultats i més adaptades al criteri del Grup Operatiu les coneixerem quan s’hagin acabat totes les tasques d’experimentació. Només fins aleshores podrem ser conclusius. De moment podem avançar que hi competeixen els millors materials del mercat: llavors de programes europeus de grans corporacions, també de programes nacionals d’empreses d’àmbit estatal i un seguit de línies i materials aportades per IRTA qui competirà amb primeres espases del blat dur a tot l’estat.

Joan Guillaumet és agricultor i administrador de Ceràlia, una empresa dedicada al món del cereal amb més de cinquanta anys de trajectòria en el comerç de gra, que selecciona i multiplica llavors certificades des de 1981, a més de productors i transformadors de productes ecològics. L’empresa ha obtingut, juntament amb l’IRTA, les úniques varietats d’espelta enregistrades a la Oficina Española de Variedades Vegetales: la Viso i l’Annamaria. Actualment és membre dels Grups Operatius: “Durcat: Abastiment de la demanda de blat dur mitjançant producció de proximitat de baix impacte ambiental, cadenes curtes de distribució, i total traçabilitat” a Catalunya i “Paneco: Millora de la qualitat de blat tou ecològic en secans frescals” d’àmbit estatal. Guillaumet també és President de l’Associació Catalana de Multiplicadors de Llavors de Cereals (ACMLLC).

El més llegit

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari