Xavier Curto Els problemes del nostre Delta són comuns a tots els deltes del món, i en el nostre cas, per les seves característiques, encara hi som a temps de reaccionar
La Taula de Consens pel Delta es va constituir al novembre del 2018 després de mesos de treball per part dels representats de la Comunitats de Regants, que han promogut aquesta iniciativa com a instrument de defensa del territori, enfront la regressió que sofreix el Delta de l'Ebre. La Taula té com a principal objectiu lluitar contra la regressió del Delta, convertir-se en l'interlocutor del territori davant les administracions públiques i en l'espai de debat per confrontar solucions.
Xavier Curto és vicepresident de la Comunitat de Regants del Sindicat Agrícola de l'Ebre, una comunitat de Regants amb 11.000 ha. També és el portaveu de la Taula del Consens pel Delta, que es va constituir formalment el novembre del 2018 per lluitar contra la regressió del Delta de l’Ebre.
-Qui conforma la Taula del Consens pel Delta?
La Taula del consens la conformen la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre, la Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l'Ebre, i els set municipis del Delta de l'Ebre - Amposta, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Sant Jaume d'Enveja, Camarles, l'Aldea i l'Ampolla.
-Quins creus que són els objectius principals de la Taula?
Els seus objectius fundacionals són dos. El primer, sol·licitar un Pla de protecció del litoral davant l’extrema regressió del Delta de l’Ebre. El segon, en una segona fase, un Pla de regeneració de les badies i llacunes del Delta.
"Els objectius són sol·licitar un Pla de protecció del litoral davant l’extrema regressió del Delta de l’Ebre i engegar un Pla de regeneració de les badies i llacunes del Delta"
-Quines propostes ha portat la Taula del consens per a mitigar la regressió del Delta?
Les propostes de la Taula que demanem que s’incloguin en aquest Pla són les consensuades entre tots els seus integrants, i que són les següents:
-Morfologia: caldria mantenir la morfologia actual tant com sigui possible. No és acceptable el retrocés com a actuació aïllada que no vagi més enllà.
-Restabliment de sediments: es veu com a solució estructural, és a dir, aquella que si no es duu a terme, difícilment donarà valor en el temps a les altres possibles mesures. També es constata que els seus efectes es preveuen a mitjà i llarg termini.
-Altres mesures: s’entenen com a mesures urgents a efectuar a curt termini. Es constata l’acceptació de la seva diversificació, és a dir, aplicar diferents actuacions segons la tipologia de zona a protegir i segons la gravetat de la situació.
Aquests tres punts de consens bàsics s’han desenvolupat en un Pla estratègic, el qual s’ha enriquit amb les aportacions de les diferents entitats socioeconòmiques i ambientalistes del territori.
Aquest Pla estratègic és el que es va presentar públicament el 29 de gener a Sant Jaume d’Enveja.
-Quins són els següents passos de la Taula del consens?
Aquest Pla estratègic s’ha presentat al govern de la Generalitat i al govern de l’Estat, principalment a través del Ministerio de Transición Ecológica i del Departament de Territori.
En aquests moments estem en la fase d’elaboració del Document Tècnic per ajustar pressupostàriament aquest Pla, el qual està concebut en forma de cronograma d’actuacions a curt, mig i llarg termini.
"En aquests moments estem en la fase d’elaboració del Document Tècnic per ajustar pressupostàriament aquest Pla"
-Com veus el futur del Delta?
Els problemes del nostre Delta són comuns a tots els deltes del món, i en el nostre cas, per les seves característiques, encara hi som a temps de reaccionar.
Després de dècades de regressió i subsidència, amb propostes d'actuació que no s'han implementat, actualment és una qüestió de mesures d’adaptació al canvi climàtic, unes mesures que s’hauran d’aplicar en molts altres àmbits de la nostra realitat.
Font: Oficina del Regant