ENTREVISTA | 22/05/2020  Ruralcat

Jaume Torres  “L’adaptabilitat dels nous portaempelts a les necessitats concretes de cada finca i varietat estarà en el futur força ben solucionada”

Jaume Torres assegura l’adaptabilitat dels nous portaempelts a les necessitats concretes de cada finca i varietat estarà en el futur força ben solucionada. I que amb aquests portaempelts es podran millorar fins i tot aspectes essencials per a la productivitat i la qualitat de la fruita de pinyol com l’aplicació de productes i sistemes per a controlar algunes plagues i malalties. També explica que es posa en marxa el que es coneix com un “pla renove” de la fruita de pinyol, es veuria un canvi de model productiu cap a sistemes més eficients i sostenibles, i això passaria, entre altres factors, per disposar d’una gamma de portaempelts capaç de donar resposta als projectes de les modernes plantacions.

Des del 1967 fins al 1991 Jaume Torres va exercir funcions tècniques i comercials en diferents empreses fabricants de fitosanitaris. Els darrers 28 anys, ha treballat assessorant distribuïdors de fertilitzants i fitosanitaris, empreses de producció agrícola, especialment fructicultors, i col·laborant amb entitats de formació professional.

-Quina creu que ha de ser la funció d’un portaempelt?

 

La funció d’un portaempelt ha de ser facilitar la implantació de l’arbre fruiter en cada tipus de sòl agrícola i adaptar-lo als condicionants d’aquell i a les necessitats estructurals de la plantació. Per tant, a l’hora d’escollir un portaempelt s’ha de tenir en compte que compleixi aquesta finalitat.

 

-Quins són els portaempelts més adequats a les nostres condicions de clima i sòl?

 

Els més idonis són aquells que proporcionin almenys aquestes qualitats a la plantació: tolerància/resistència a la clorosi fèrrica., tolerància/resistència a l’asfíxia radicular (excepte en les situacions de terrenys amb un perfil profund, molt porós i d’excel·lent drenatge), tolerància/resistència als fongs paràsits del sol (armillaria, principalment) i als nematodes, i bona compatibilitat amb les espècies i varietats que es vulguin plantar. També és important que tinguin baixos requeriments en fred hivernal, en especial per a plantacions en zones amb hiverns relativament curts i càlids.

 

-Comparativament amb altres espècies com la pomera o la perera, el nombre de portaempelts disponibles dins la gamma de vigor mitjà-baix en espècies fruiteres del gènere Prunus (presseguer, cirerer, albercoquer i prunera) és limitat. A què es deu?

 

Al fet de que, inicialment, les prioritats en els portaempelts de les espècies de fruita de pinyol s’han establert de manera que acomplissin les qualitats que  enumero en el punt anterior. Així mateix, la necessitat d’un vigor reduït s’ha fet més patent en els darrers vint anys, quan s’ha valorat l’oportunitat de disposar de plantes menys vigoroses i de formacions amb vegetació més reduïda, incloses les formacions que tendeixen al 2D (tipus palmeta).

 

El treball que s’havia fet amb portaempelts híbrids de presseguer i ametller, com el GF677, que ha estat una referència de bon comportament respecte a la clorosi, va proporcionar  plantacions de presseguers amb bona activitat vegetativa i productiva, sense depressions pel bloqueig del ferro en el sòl, i ha suposat, fins i tot, un estalvi en l’ús de quelats, encara que s’ha vist que comportava també problemes de qualitat en el fruit (per manca de color, per exemple) o d’implantació en terrenys pesants, èpoques plujoses o regs excessius, per problemes d’asfíxia (s’han donat alguns casos de “mort sobtada” per entollaments).

 

“El treball que s’havia fet amb portaempelts híbrids de presseguer i ametller, com el GF677, que ha estat una referència de bon comportament respecte a la clorosi”

 

Darrerament, amb la tendència a fer plantacions de Prunus, inclosos els ametllers, amb altes densitats i, per tant, amb formes vegetativament més contingudes, s’han començat a buscar portaempelts de vigor més reduït, mitjà i fins i tot baix, encara que cal que mantinguin les característiques generals que ja he enunciat abans, i fins i tot que millorin els peus de prunera, ja usats també des de fa temps, no només en l’aspecte de tolerància al calcari, sinó també a la no emissió de rebrots, que era un dels punts dèbils d’aquells.

 

-Com valora el programa Agromillora, que ha aportat el registre de nous portaempelts per a diferents espècies de Prunus?

 

És molt interessant. El ROOTPAC40, en especial, crec que es podrà adoptar en moltes situacions, però és important comptar amb tota la gamma, amb vigors i propietats ben diferents, alguns encara en els primers anys d’observació. Però també cal estar atents al que poden suposar els patrons obtinguts en altres centres italians, espanyols o americans.

 

-Creu que s’han aconseguit solucionar els principals problemes del sector?

 

Sense que l’experiència resulti encara definitiva, sí que podem dir que l’adaptabilitat dels nous portaempelts a les necessitats concretes de cada finca i varietat estarà en el futur força ben solucionada. I que amb aquests portaempelts menys vigorosos i els nous sistemes de formació, es  podran millorar fins i tot aspectes essencials per a la productivitat i la qualitat de la fruita de pinyol com l’aplicació de productes i sistemes per a controlar algunes plagues i malalties que actualment suposen, en determinades situacions i  campanyes, dificultats notables i compliquen l’obtenció de fruits nets, sans i sense residus de fitosanitaris, donat que amb plantacions de gran densitat vegetativa resulta difícil el recobriment protector adequat.

 

“l’adaptabilitat dels nous portaempelts a les necessitats concretes de cada finca i varietat estarà en el futur força ben solucionada”

 

-Com afectarà al nostre sector fructícola les creixents restriccions de la Unió Europea en l’ús de reguladors de creixement com el paclobutrazol?

 

De fet, l’ús del Paclobutrazol en concret ja està força autorrestringit per la dificultat d’evitar les problemàtiques secundàries que el seu ús comporta. Justament per això, la disponibilitat de peus amb vigor esglaonat permetrà que aquest producte sigui en molts casos innecessari. En fruiters com pomes i peres, per exemple, ja s’apliquen altres reguladors i el Paclobutrazol pràcticament no es fa servir.

 

-És partidari del control natural del vigor mitjançant el portaempelt?

 

De fet, l’ideal seria aconseguir el vigor convenient a base de comptar amb el portaempelt adequat i, en cas necessari, complementant amb esporgues mecàniques o amb defoliacions controlades en moments puntuals.

 

-El futur passa per l’evolució cap a sistemes més intensius i eficients. En quin moment es troba el camp català en aquest sentit?

 

En l’inici d’aquest futur. Si no s’ha avançat més ràpidament ha estat per causa de la crisi originada pel veto rus de l’any 2014 que ha suposat el tancament de la seva frontera a la fruita europea i que ha ocasionat a casa nostra uns problemes de sobreproducció i, en definitiva, de preus baixos, en un moment en que s’havien fet importants inversions en noves plantacions de fruita de pinyol, nectarines i préssecs especialment, pensant en el mercat exterior.

 

“Si es tirés endavant amb allò que al sector es coneix com un 'pla renove' de la fruita de pinyol es veuria efectivament un canvi de model productiu cap a sistemes més eficients i sostenibles”

 

Si es tirés endavant això, que en el sector es coneix com un “pla renove” de la fruita de pinyol, es veuria efectivament un canvi de model productiu cap a sistemes més eficients i sostenibles, i això passaria, entre altres factors, per disposar d’una gamma de portaempelts capaç de donar resposta als projectes de les modernes plantacions.

 

-La millora genètica de portaempelts i varietats ha constituït el motor cap a una fructicultura més eficient i sostenible, però els programes de millora s’han destinat principalment a l’obtenció de noves varietats i en molts poc casos als portaempelts. A què és degut? Quins beneficis aportaria als productors una millor dotació de recursos a la millora dels portaempelts?

 

El mercat (comerciant i consumidor) compra fruits i no arbres. Per aquesta raó, el professional de la fructicultura té com a objectiu principal trobar les varietats que s’adaptin a la demanda comercial i a la seva estructura productiva. Busca fruits que tinguin bones característiques  de productivitat i de qualitat, que s’integrin bé en el seu calendari de recollida i de venda, o en el calendari de la central a través de la qual fa la comercialització.

 

”Un arbre és el resultat de la combinació de peu i varietat i, si es volen arbres productius, s’ha de pensar que una varietat bona i ben adaptada pot resultar un fracàs si no s’empelta sobre el portaempelt adequat”

 

Per tant, és lògic que es pensi primer en la varietat i que els obtentors de material vegetal es dediquin sobretot a buscar i presentar novetats en aquest segment. Però com queda clar en els punts anteriors, un arbre és el resultat de la combinació de peu i varietat i, si es volen arbres productius, s’ha de pensar que una varietat bona i ben adaptada pot resultar un fracàs si no s’empelta sobre el portaempelt adequat.

 

Els esforços d’investigació, de demostració i de transferència s’han de dirigir doncs als dos components estructurals de les plantacions: al portaempelt i a la varietat.

 

 

Des del 1967 fins al 1991 Jaume Torres va exercir funcions tècniques i comercials en diferents empreses fabricants de fitosanitaris. Els darrers 28 anys, ha treballat assessorant distribuïdors de fertilitzants i fitosanitaris, empreses de producció agrícola, especialment fructicultors, i col·laborant amb entitats de formació professional.

El més llegit

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari