Antoni Majoral Haver transformat la granja en ecològica ens fa més sostenibles mediambientalment i aporta un major valor afegit als nostres productes
La granja lletera SAT la Reula, ubicada a Fígols d’Organyà (Alt Urgell), ha convertit la seva granja de producció de llet convencional creada el 1949 en una granja ecològica per desenvolupar una millora del benestar i salut animal i de la sostenibilitat ambiental així com també per oferir al consumidor productes lactis naturals. En el projecte també s’hi suma la transformació de 25 hectàrees de bosc en desús en prats de pastura i devesa per a les vedelles i vaques eixutes. També realitzen una tasca de divulgació dels coneixements bàsics sobre la pagesia, l’entorn rural i la producció ecològica mitjançant les visites guiades a les instal·lació adreçades tant a escoles com a famílies. Aquest projecte ha estat guanyador del premi PITA 2019 en la modalitat d’Empresa agrària.
Nascut el 15 de desembre de 1972, casat i amb dues filles. L’any 1991 deixa els estudis d’enginyeria agrònoma a Lleida per incorporar-se a l’empresa familiar, que es trobava en una greu situació econòmica per la fallida de la cooperativa Lleteries La Seu, on venien la llet. Juntament amb els padrins, pares i el seu germà Ermengol van poder remuntar la crisi i l’empresa ha anat creixent i evolucionant fins el dia d’avui.
-Què significa per a l’empresa aquest important reconeixement?
Il·lusió, energia, motivació i molta responsabilitat.
-Com va néixer la idea de convertir la vostra explotació en una formatgeria ecològica?
Estàvem convençuts dels beneficis de la producció ecològica a tots els nivells i, veient l’orientació del sector lleter cap a macro granges, ens va semblar una bona opció per diferenciar-nos i garantir el futur de l’explotació. Per resumir-ho podríem dir que la idea també ve d’intentar adaptar la nostra empresa a les limitacions i oportunitats del territori i a les noves tendències de societat i consumidors, que encara que aquí incipients, són molt importants en els països més avançats de la resta d’Europa
-Quins avantatges o beneficis heu obtingut pel fet de transformar una granja de convencional a ecològica? Ha estat un procés complicat?
Ens fa més sostenibles mediambientalment i aporta un major valor afegit als nostres productes. Ha estat un procés complicat per la falta de referents propers, ja que aquí no hi havia granges de volum considerable que haguessin fet la conversió a ecològic i això és el que inicialment ens va provocar més dubtes i incerteses. Un altre moment complicat va ser el període de conversió de les vaques on teníem despeses i limitacions de producció ecològica i, en canvi, encara no podíem vendre la producció com ecològica.
-Quants productes elaboreu i quines característiques tenen els vostres productes?
Elaborem diferents tipus de productes làctics frescs: iogurt natural, desnatat, ensucrat i de fruites, crema de iogurt, formatge fresc, mató, nata i llet fresca. La mínima manipulació de la llet fa que els productes siguin molt cremosos i saborosos. Mai hem utilitzat additius ni conservants, de manera que sacrifiquem la durabilitat dels productes, però preferim oferir productes naturals.
“La mínima manipulació de la llet fa que els productes siguin molt cremosos i saborosos”
-On es poden trobar els vostres productes?
Realitzem nosaltres mateixos la distribució dels productes i aquest fet ens limita però a la vegada tenim un millor control dels productes. Distribuïm a l’Alt Urgell, Cerdanya, La Noguera, L’Urgell i Andorra.
-La proximitat entre la sala de munyir i l’obrador permet que la llet vagi directa de la vaca a la cubeta de pasteurització, sense patir quasi manipulacions. Quins altres beneficis us aporta?
Aquesta immediatesa i poca manipulació de la llet entre la munyida i l’elaboració afegeix qualitat als nostres productes i també ens aporta estalvi d’energia i ens facilita la logística.
-A la granja teniu 540 caps de bestiar, 300 vaques lleteres en producció i 240 vedelles de recria. Elaboreu els vostres propis farratges per garantir una dieta acurada i equilibrada que es tradueix en la màxima qualitat de la llet. Quants litres produïu i en què es diferencia la vostra llet?
Produïm entre 7.000 i 8.000 litres de llet diaris. El fet que les vaques ecològiques mengin més farratge i menys pinsos i tinguin accés a pastura fa que la seva llet sigui diferent. Nombrosos estudis reconeixen un major valor nutricional de la llet ecològica, ja que conté nivells més alts de vitamina E, àcids grassos omega 3, antioxidants i també nivells més alts de beta carotè, que el cos converteix en vitamina A. A banda, la llet ecològica està lliure d’hormones, antibiòtics i químics que puguin provenir de l’alimentació.
“El fet que les vaques ecològiques mengin més farratge i menys pinsos i tinguin accés a pastura fa que la seva llet sigui diferent”
-També heu ajudat a dinamitzar l’economia local, ja que, per garantir major autosuficiència de farratges, heu incrementat la mà d’obra i la col·laboració amb productors locals. Amb quants productors treballeu?
Hem augmentat la mà d’obra a la granja i aquest fet resulta complicat perquè la mà d’obra en el sector agrari és difícil de trobar. Falta gent responsable i formada per treballar en aquest àmbit. Actualment col·laborem amb sis productors locals.
-Dins del projecte també heu transformat 25 hectàrees de bosc en desús en prats de pastura i devesa per a les vedelles i vaques eixutes. El projecte també és mediambientalment sostenible, gràcies a l’ús de la fusta per a biomassa. En què consisteix?
Per ser més exactes, cal dir que les estem transformant, vuit hectàrees seran camps conreables i 17 hectàrees seran zona de pastura exclusivament. A l’explotació tenim una caldera d’estella, que ens subministra d’aigua calenta i calefacció. La part de la fusta més difícilment comercialitzable de la recuperació de les pastures és la que ens serveix de combustible per abastir-la.
-A més, s’hi suma la tasca de divulgació dels coneixements bàsics sobre la pagesia, l’entorn rural i la producció ecològica amb visites guiades a les instal·lacions adreçades tant a escoles com a famílies. Per què vau decidir les portes de la granja al públic i què oferiu als visitants?
Tot i que estem en una zona rural on molta població ve de família de pagès, les noves generacions n’estan molt desvinculades i ens va semblar una bona opció mostrar el que fem i com ho fem tant a la granja com a l’obrador.
En les visites guiades a banda d’explicar les diferents feines i el funcionament de la granja intentem tornar a donar prestigi a una feina, massa vegades menystinguda, que també és el motiu, entre d’altres, de la manca de mà d’obra qualificada en aquest sector.
“En les visites guiades a banda d’explicar les diferents feines i el funcionament de la granja intentem tornar a donar prestigi a una feina”
-Quins nous reptes de futur us plantegeu? (nous productes, creixement, etc.).
A curt termini volem millorar l’explotació en el funcionament en la producció ecològica, ja que ens queda molt per aprendre. No ens plantegem créixer en quantitat sinó en qualitat. I fer una empresa agrària prou estimulant i atractiva perquè les noves generacions decideixin continuar amb l’empresa i seguir arrelades a la pagesia.