ENTREVISTA | 05/12/2014  RuralCat

Dolors Boix i Rovira  "Crec que en el futur podrem substituir la torba per altres productes catalans"

En aquesta entrevista parlem amb la consellera delegada d'Agroviver, Dolors Boix, sobre el sector dels substrats, les matèries primeres que s'utilitzen, les recerques i innovacions que es duen a terme, i la creixent i necessària professionalització d'aquest sector a casa nostra.

Dolors Bois és consellera delegada d'Agroviver i accionista des de la seva fundació, l'any 1988.

Dolors Boix i Rovira va néixer a Puig-Reig, en el sí d’una família d’empresaris del ram de la fusta. És consellera delegada d’Agroviver i accionista des de la seva fundació, l’any 1988. Es tracta d’una empresa dedicada a la fabricació de terres vegetals i adobs orgànics i també a temes d’assessorament mediambiental.


Detecta en els darrers anys un augment de matèries primeres en la formulació de substrats diferents de la torba i la fibra de coco?

Tot i que la torba i la fibra de coco continuen sent els materials més utilitzats, hi ha un augment en l’ús de compostos vegetals de diferents procedències, que poden oferir una estructura de qualitat i matèria orgànica suficient per a gairebé tots els cultius.

De fet, hi ha tot un corrent de recerca amb materials de proximitat que, per preu i qualitat, donen un grau superior de competitivitat al mercat. Són materials orgànics que sempre s’han utilitzat en el reciclat però ara es fila més prim sobre les quantitats, els procediments, les textures... per exemple, al centre d’Espanya s’està treballant el substrat a partir del subproducte del xampinyó... Sigui com sigui, són coses molt puntuals, no hi han moltes novetats en aquest sentit. Recerca realment innovadora hi ha poca i, sovint, el resultat és un producte del que es pot fabricar poca quantitat i per tant no gaire significatiu.


En quin sector és més habitual l’ús de substrats alternatius als convencionals?

El sector ecològic té molta demanda i els seus productes criden més l’atenció de la societat i els mitjans. Nosaltres hi treballem fa anys, i tenim una línia d’investigació. Fruit de molt d’esforç hem aconseguit un substrat amb l’etiqueta ecològica de la Unió Europea i un humus de cuc de terra o llambric que està reconegut i molt ben valorat al sector ecològic, especialment a l’horta. Aquest últim és el nostre producte estrella. Gràcies al seu procediment d’elaboració està desinfectat de males herbes, té el ph neutre, és soluble en l’aigua i fàcil d’absorbir per la planta perquè es predigerit. Dóna a les fruites una mida més gran i una dolçor diferent. Cada any, quan ens venen a visitar de l’Escola Agrària de Manresa, que és tot un referent en els temes ecològics, ens diuen que els hi agrada molt l’humus de llambric. En el mercat no és un producte fàcil de trobar perquè és força laboriós, es triga a fer ben bé un any i mig; això quan ja tens els cucs que produeixen.

Tampoc hi ha molta investigació en aquest tema però nosaltres cada any fem proves amb diferents tipus de fems i suports com la palla, les serradures o altres materials de les dos o tres granges amb les que col·laborem. És la manera d’anar millorant un producte que creiem que té molt de futur, sobretot en horticultura.

 

“hi ha un augment de l’ús de compostos vegetals de diferents procedències, que poden oferir una estructura de qualitat i matèria orgànica suficient per a gairebé tots els cultius”

 

Ens podria parlar més d’aquests productes i investigacions?

Durant dos anys hem investigat amb fems de vaca i serradures d’uns arbres determinats, per trobar una alternativa al humus de vedella i palla. El resultat ha estat un producte que per analítiques és millor, es composta abans i d’una manera diferent i té una riquesa de microelements superior. Curiosament, té un color més clar, més ros, i a la gent li ha costat relacionar un humus de qualitat amb un producte que no fos del negre fosc habitual.

També vam investigar amb els llambrics i fangs de depuradora, però als cucs els hi costa molt, treballen poc, el resultat no és tan bo...


Quina producció en feu d’humus?

Potser unes 5.000 tones a l’any. Som una empresa petita, venem només a Catalunya i ens hem dedicat a fer producte de qualitat i a mida. Així, el client només paga pel què necessita, cosa que amb la crisi ja va bé. A més, la gent sap que coneixem tota la traçabilitat dels fems, que en la alimentació dels animals es controlen els metalls pesants i que els factors de creixement fa anys que han estat substituïts per enzims. També cobrim els fems perquè fermentin amb ells mateixos i no es rentin si plou... Tot plegat fa que tinguin molts més nutrients.

En definitiva hem aprofitat totes les sinèrgies positives del que tenim a l’abast per fer un producte de qualitat i hem buscat mercats per als nostres productes.

 

Creu que en el futur es podrà substituir la torba i els materials d’importació pels substrats fabricats a casa nostra?

Aquesta és la pregunta del milió! Hi ha divisió d’opinions i moltes polèmiques amb això. Hi ha qui diu que la torba no és ecològica ni sostenible i que s’han de trobar solucions abans no s’acabin les torberes. Hi ha pressions molt fortes perquè es trobin substituts.

Personalment crec que ja existeixen però aconseguir torba és molt fàcil i la gent que la comercialitza ho fa molt bé.

Per altra banda, al sector dels substrats a casa nostra encara li manca professionalitat, donar un pas més enllà per tenir la mateixa credibilitat. Crec que sí, que podrem substituir la torba amb productes catalans i que aquest és el futur, però hem d’espavilar una mica...

 

“La investigació és important a l’empresa perquè obre les portes

a nous productes i nous mercats”

 

Què caldria per professionalitzar el sector? Més formació, més emprenedors?

Caldria que la gent que ja ho està fent registrés els productes, que sempre fossin iguals i tinguessin una continuïtat en el mercat... Hem de ser seriosos tant amb el compost vegetal com amb d’altres tipus de compost. Obtenir sempre el mateix compost no és fàcil, els materials no són homogenis, s’han de vigilar molt les proporcions, les barreges... S’ha de fer més recerca en aquest tema perquè a tots ens interessa poder oferir un camió igual al de la temporada passada, un any rere l’altre. Fa molt de temps que utilitzem la torba i la fan molt bé, si demanes torba de 0.10 amb ph neutre et ve clavada i a més és un producte natural. En canvi fa poc que aprofitem restes vegetals per fer substrats i encara ens costa aconseguir una homogeneïtat en la producció.

Agroviver té una línia especial de substrats alternatius o bé la seva producció s’adequa progressivament a la incorporació de materials alternatius en major proporció en els substrats que vostès fabriquen?

Nosaltres tenim uns productes que fem sempre i intentem treure cada any una novetat, normalment incorporant materials alternatius.

A banda de les innovacions amb humus de llombric que deia abans, també hem tingut èxit amb el projecte “El teu hort” i un substrat especial per a arbrat.

El primer és un sac de 30 litres per a cultius d’horta, utilitzat sobre tot a escoles, residències de gent gran i llars. A dins hi ha un compost ric que no cal regar gaire, lliure de males herbes i que dura uns quatre anys. El sac és d’un plàstic especial, biodegradable, amb un microperforat a la part de dalt per respirar bé i un altre diferent per sota per treure l’aigua. El disseny té una imatge moderna i marca on es poden plantar els enciams, les herbes aromàtiques, les tomaqueres... A més vam fer un web de suport als compradors (www.elteuhort.com).

El segon és fruit de la nostra recerca en granulometria i amb hidrogels. Aquest substrat per arbrat té uns nou elements diferents i és ideal per llocs amb poc espai i poques possibilitats de reg. Això sí, s’ha de portar un control més exhaustiu del manteniment.

La investigació és important a l’empresa perquè obre les portes a nous productes i nous mercats.


 

Dolors Bois és consellera delegada d'Agroviver i accionista des de la seva fundació, l'any 1988.

El més llegit

Butlletins d’informació fitosanitària per al mes d’agost

Més del 60% de la població catalana consumeix aliments ecològics certificats

El Departament d'Agricultura presenta 10 projectes per transformar el sector agroalimentari