ENTREVISTA | 20/11/2020  Ruralcat

Ander Achotegui  “La crisi del COVID-19 ens ha de fer adonar que la recuperació i millora d’un teixit agrícola sostenible, diversificat i altament capacitat és un element essencial per a un país”

Ander Achotegui és ambientòleg, doctor en ecologia terrestre per la UAB, i responsable de l'àrea d'agricultura i gestió sostenible de la Fundació Emys des de l'any 2017. A través de la realització d'acords de custòdia i els assessoraments que se'n deriven la fundació busca maneres per millorar la conservació del medi i la producció agrícola.

Ander Achotegui

-Com va néixer el projecte de la fundació?

L’any 1987 en Lluís Motjé, un dels naturalistes que més ha fet per la natura a la comarca de la Selva, va realitzar una xerrada pels joves de l’Institut de Santa Coloma de Farners. Els explicà que hi havia una espècie de tortuga en perill d’extinció (Emys orbicularis, la tortuga d’estany) i que es trobava en diferents punts de la plana de la Selva. Allò fou el detonant d’una situació molt excepcional, on un grup de joves es va organitzar per conservar la natura, en especial a la tortuga d’estany, a la Plana de la Selva.

Aquest fenomen que s’inicià com a ADEPAR, amb el temps va anar agafant força i experiència fins a convertir-se en el que és ara la Fundació Emys.

-Quins són els seus objectius principals?

La Fundació Emys busca la conservació del patrimoni natural de Catalunya d’una forma pràctica, d’acord amb els gestors del territori i ho fa des de la recerca, la gestió, l’educació i conscienciació ambiental, així com promovent iniciatives d’economia verda.

En conservació, l’entitat treballa en el seguiment científic de diferents espècies i hàbitats amenaçats, fomentant-ne la seva conservació mitjançant accions pràctiques de gestió per la reducció de les seves amenaces i la millora de les seves necessitats.

La Fundació, però, treballa en exemples pràctics, mitjançant accions concretes de formació i assessorament a agricultors per promoure una agricultura d’Alt Valor Natural, és a dir, aquella agricultura capaç de sostenir alts nivells de biodiversitat. L’objectiu és que l’agricultura no només respecti la natura, sinó que ajudi a conservar-la més que mai, per eliminar el dogma de que la conservació i l’activitat humana no són compatibles.

“La Fundació Emys busca la conservació del patrimoni natural de Catalunya d’una forma pràctica, i ho fa des de la recerca, la gestió, l’educació i conscienciació ambiental, així com promovent iniciatives d’economia verda”

Alhora, l’entitat també treballa per tal que els productes d’aquests agricultors, produïts de forma més sostenible, tinguin un reconeixement al mercat i, per tant, mitjançant el foment de la seva comercialització es diferenciïn de la resta de productes alimentaris pel seu valor afegit en la conservació de la natura.

Per últim, l’entitat vol transmetre a la ciutadania tot el coneixement i experiència adquirits en aquest procés a través de l’educació i conscienciació ambiental, per fomentar que la ciutadania entengui la situació de crisi ambiental que vivim i es decideixi a actuar.

-Poseu especial atenció en la conservació de la tortuga d’estany de Riudarenes. Quantes espècies hi ha i quines característiques té? Quin és el seu estat de conservació actual?

La tortuga d’estany és una de les dues espècies de tortuga d’aigua dolça autòctones de Catalunya (conjuntament amb la Mauremys leprosa, la tortuga de rierol). Amb els 30 anys de dades recopilats podem saber que és una espècie típica de les nostres zones humides, que ha quedat greument afectada pels pesticides en l’aigua i que la seva presència ens indica que els ecosistemes on es troba són molt rics en biodiversitat. A Catalunya en aquests moments només queda una població madura estable, que és la que trobem a la plana de la Selva, malgrat anteriorment se n’havien comptabilitzat fins a set. Tanmateix, actualment s’estan duent a terme diverses campanyes de reintroducció a diferents punts del territori.

-També fomenteu l’apadrinament de les tortugues com una bona manera d’ajudar a la seva supervivència i també conèixer millor l’espècie i les seves necessitats, cert?

Vam començar els apadrinaments com una tasca directa de conscienciació ambiental però també per canalitzar una font directa d’ingressos cap a una tasca importantíssima, els seguiments de la població de la plana de la Selva, que ens permeten disposar del registre de dades més longeu conegut mundialment d’aquesta espècie. Això fa que puguem conèixer molt millor les seves necessitats i característiques i puguem dissenyar estratègies molt més eficients per la seva conservació.

-Quin és l’estat actual de les zones humides de Catalunya? Per què és tan important la seva conservació?

Les zones humides a Catalunya han estat en constant regressió, inicialment associades a malalties, però també per a ser sòls molt rics i improductius des d’un punt de vista de producció d’aliment. També hi ha un factor climàtic, la reducció de la precipitació mitjana actual i l’aparició de més fenòmens de sequera continuada han fomentat també la seva desaparició. Tanmateix, la seva conservació és especialment important ja que on hi ha aigua hi ha vida, i aquests espais malgrat no ser productius a nivell d’aliment humà, són grans reservoris de diversitat d’animals i plantes, i mantenen els equilibris naturals, evitant així que es produeixin fenòmens ambientals extrems i mitigant els efectes de la crisi ambiental global en la que ens trobem.

“Les zones humides a Catalunya han estat en constant regressió, inicialment associades a malalties, però també per a ser sòls molt rics i improductius des d’un punt de vista de producció d’aliment”

-Els acords de custòdia que s’estableixen entre una entitat ambiental i un propietari són una eina bàsica per a dur a terme els vostres projectes de recuperació i protecció del medi en espais privats. Quants acords teniu establerts actualment i quins són els principals projectes de custòdia realitzats? Quina valoració en feu?

La Fundació Emys va ser la pionera a Catalunya en l’establiment de la custòdia del territori. Quan el grup de joves de Riudarenes es va posar a treballar en la conservació de la tortuga d’estany, van detectar que es trobaven en bona part en finques privades i van decidir signar un contracte amb les propietàries per a fer compatible els usos de la propietat amb la conservació d’aquesta espècie. Aquest contracte signat el 1989 és el que identifiquem com el primer contracte de custòdia a Catalunya, que encara segueix vigent.

Actualment l’entitat treballa sobre més de 1.000 hectàrees en custòdia amb més de 40 contractes amb diferents finalitats. En alguns treballem amb agricultors per fomentar la producció i comercialització de productes d’agricultura d’Alt Valor Natural, en d’altres fem noves bases per la conservació de les zones humides i les espècies que hi viuen, en d’altres recuperem prats de dall o hi pengem caixes niu. L’èxit de tot això, però, és la possibilitat de generar sinèrgies entre l’entitat i els propietaris i gestors del territori per emprendre conjuntament el camí cap a una gestió sostenible a llarg termini del territori. Tenim alguns acords molt emblemàtics com el cas de l’Estany de Sils però per a nosaltres tots són igual d’importants.

“Actualment l’entitat treballa sobre més de 1.000 hectàrees en custòdia amb més de 40 contractes amb diferents finalitats”

La custòdia és un instrument molt interessant però no màgic. A nosaltres ens ha ajudat a complir molts dels objectius que tenim com a organització però també suposa un cost i a vegades veiem que no podem complir tot allò que ens proposem amb aquesta estratègia.

-Per tal d’involucrar els diferents municipis en la gestió i conservació del seu patrimoni natural s’està desenvolupant una iniciativa que permet als ajuntaments disposar d’un petit fons anual del 0,5% de l’IBI per a destinar a projectes de conservació i millora del medi ambient. Quants municipis s’hi han adherit fins ara? Quines iniciatives han permès posar en marxa els fons recaptats?

L’afectació del 0,5% de l’IBI al Medi Natural és una iniciativa que neix de la mà d’un propietari en custòdia i de l’Ajuntament de Maçanet de la Selva. Aquesta iniciativa, però, s’ha estès a Santa Coloma de Farners, Viladrau, Vilobí d’Onyar, Les Planes d’Hostoles, Riudellots de la Selva, Hostalric, Palafolls pel que fa a les comarques de Girona, però també a municipis com Vilanova i la Geltrú, Rubí, Montblanc o Prats de Lluçanès.

-L’entitat també treballa des de fa anys amb un programa pel foment de la custòdia agrària d’alt valor natural. Quin és l’objectiu i quants acords de custòdia amb pagesos i ramaders ecològics hi ha establerts?

L’objectiu de la nostra línia de gestió sostenible és acompanyar als agricultors que ho vulguin a fer una gestió agrícola que afavoreixi la conservació de la biodiversitat i que el mercat els ho valori. Per això tenim un programa de formació, assessorament i suport a la comercialització a fi que els productes en custòdia o d’agricultura d’Alt Valor Natural siguin una realitat.

“L’objectiu de la nostra línia de gestió sostenible és acompanyar als agricultors que ho vulguin a fer una gestió agrícola que afavoreixi la conservació de la biodiversitat i que el mercat els ho valori”

Inicialment ens hem focalitzat sobretot en la regeneració del sòl, en intentar recuperar-ne la gran biodiversitat que li és pròpia i en gestionar els espais no productius de les finques (basses, boscos, marges) per a augmentar-ne la biodiversitat d’una forma que afavoreixi la producció agrícola (polinització, control de plagues, entre altres).

Actualment disposem de vuit contractes de custòdia agrícola amb programes de treball diversos on treballem de forma conjunta i aprenent entre tots mètodes i sistemes per a potenciar el que ja és una realitat.

-Quins beneficis aporta per al territori l’ANV?

L’Agricultura d’Alt Valor Natural té un enfoc ecosistèmic de la producció agrària, o sigui entenem que l’espai productiu ha de mantenir certs equilibris ecològics. Així doncs, emulant el que fa la natura i respectant la seva complexitat, aconseguim un equilibri idoni per la producció que la fa més resistent a plagues, malalties, pol·lució i altres estressos,... tot aconseguint un alt grau de biodiversitat, que ben gestionat pot afavorir la pol·linització o la retenció d’aigua, per exemple.

-Com es treballa pel que fa a la custòdia forestal?

La custòdia forestal parteix de l’acceptació que malgrat molts voldrien que les finques forestals fossin més productives, algunes, per dimensions o per especificitats concretes, no ho poden ser. En aquestes finques on la prioritat no és la producció fustanera oferim l’alternativa de la conservació com a una eina d’ordenació forestal que permeti fer una gestió del territori que compatibilitzi les funcions bàsiques de gestió amb la conservació del seu potencial ambiental.

-La  sensibilització mediambiental, mitjançant el coneixement  i la interacció pràctica amb la natura, és una de les finalitats  essencials de la Fundació Emys. En què consisteix el vostre projecte educatiu?

La Fundació Emys sempre ha entès l’educació com a una part essencial i indissociable de l’entitat. La conservació de la natura ha de passar sobretot perquè l’espècie humana moduli alguns dels seus comportaments i, per tant, el coneixement que la Fundació Emys adquireix de com fer aquestes accions ha de ser transmès a la societat d’una forma interactiva, pràctica i entenedora. Per això treballem en educació formal i no formal amb infants, joves, adults i tercera edat, buscant innovar en el fons i la forma per contribuir a accions concretes per a una transició sostenible al nostre país.

“La Fundació Emys sempre ha entès l’educació com a una part essencial i indissociable de l’entitat”

-A Can Moragues teniu El Rebost, un espai de botiga amb degustació on es poden comprar i degustar els productes dels agricultors en custòdia del nostre territori. També es realitzen activitats per divulgar la sostenibilitat alimentària i augmentar el coneixement en aquest àmbit. Quins productes oferiu? Considereu que la societat és cada vegada més conscient de la necessitat de posar en valor la proximitat i la sostenibilitat alimentària?

El Rebost de Can Moragues és la primera botiga amb restaurant de productes en custòdia del nostre país. Tenim gran part dels productes en custòdia de les diferents entitats i agricultors de Catalunya i hem aconseguit que un 40% de la verdura que s’hi ven sigui de varietats locals.

Oferim tot tipus de productes alimentaris de proximitat, focalitzant-nos en la necessitat de generar un mercat amb traçabilitat des del productor al consumidor, perquè només recuperant el coneixement de l’origen del producte el consumidor pot ser conscient del que menja, i això només es pot recuperar si retornem als circuits curts i de proximitat. Amb Can Moragues hem volgut actualitzar aquest concepte i volem que la gent també recuperi la cultura sobre les varietats locals, un patrimoni agrícola únic i que hem de preservar.

“Amb Can Moragues hem volgut actualitzar aquest concepte i volem que la gent també recuperi la cultura sobre les varietats locals, un patrimoni agrícola únic i que hem de preservar”

Com a societat, o som més conscients d’aquesta realitat o no serem. La crisi del COVID-19 ens ha de fer adonar que moltes coses, que fins ara hem donat per fetes,  no són sostenibles, i que la recuperació i millora d’un teixit agrícola sostenible, diversificat i altament capacitat és un element essencial per a un país. I això només ho podem fer si treballem des de la producció al consum.

Ander Achotegui és ambientòleg, doctor en ecologia terrestre per la UAB, i responsable de l'àrea d'agricultura i gestió sostenible de la Fundació Emys des de l'any 2017.

Informació relacionada

El més llegit

Jornades tècniques en línia del 23 al 29 de novembre

Catalunya comptarà amb la seva Estratègia de la Bioeconomia

El proper 23 de novembre s’obren les inscripcions a nous cursos a distància