ENTREVISTA | 24/12/2014  BTA/RuralCat

Joan Tristany  "Veiem oportunitats de negoci en l'àrea mediterrània, el Magrib, Llatinoamèrica i Àsia"

L'Associació Multisectorial d'Empreses Exportadores (amec) agrupa 400 empreses industrials caracteritzades per la seva ambició exportadora i la seva vocació innovadora. El seu director general, Joan Tristany, ens parla de la internacionalització i la innovació com a prioritats per a les empreses de maquinària, tecnologia i ingredients per a la indústria alimentària, però insisteix en la necessitat de fomentar la política industrial per millorar el seu grau de competitivitat.

Joan Tristany és director general d'amec.

Joan Tristany és director general d'amec.

Joan Tristany és director general d'amec. Aquesta entrevista està feta amb motiu de la propera celebració de la fira Barcelona Tecnologies de l’Alimentació (Bta), que es celebrarà del 21 al 24 d’abril de 2015 a Barcelona. Bta és la fira amb l'oferta més innovadora i diversa en maquinària i tecnologia per a la indústria alimentària i s'organitza en 3 salons: Tecnocàrnica, Tecnoalimentària i Ingretecno. La seva celebració conjunta amb Hispack, el saló internacional de l'envàs, la converteix en la fira més gran de tecnologia per a l'alimentació que se celebrarà a Europa el 2015.

 

El 90% de les empreses de divisió de maquinària i tecnologia per a la indústria alimentària que formen part de amec opta per l'exportació. La internacionalització ha passat de ser una oportunitat a una necessitat?

És una necessitat perquè aporta beneficis permanents per a qualsevol empresa com la capacitat d'innovació i d’aprenentatge constant, la fortalesa davant possibles crisis a causa de la diversificació de mercats i la reducció de costos en aplicar economies d'escala i incrementar el consum. A més, suposa un benefici directe a l'economia per la seva aportació al PIB i la creació d'ocupació, i ens permet participar en projectes amb altres empreses i això fomenta la cultura de la cooperació.

De tota manera, també és una oportunitat perquè ens obre portes a nous mercats i segments.


La internacionalització és la solució als problemes del sector?

Més internacionalització ens ha ajudat a suplir la disminució de la demanda interna, que ha estat el principal problema que ha viscut la indústria alimentària, però també ens ha ajudat a afermar-nos en nombrosos mercats internacionals o a posicionar-nos en els nous.

Concretament, les exportacions van augmentar el 17% i 11,25% en els exercicis 2013 i 2014 respectivament. Però la dada més interessant, i sens dubte positiva, és la composició dels pesos de les exportacions. Prenent com a referència el tancament de l'any passat, les vendes a la UE han representat el 32% del total, Llatinoamèrica el 22%, Àsia el 14% i Amèrica del Nord el 10%, per citar les principals àrees. Si ens anem a l'any 2000, veiem que la UE representava el 55%, Llatinoamèrica el 15%, Àsia el 4% i Amèrica del Nord el 3%. Tot això va acompanyat de més volum d'exportacions, però l'important és que la composició actual és més raonable per a una oferta competitiva com la nostra i ens acosta als nostres competidors internacionals.

Però amb la internacionalització no solucionem tot el problema, i el que suggerim és potenciar la política industrial que és la clau perquè la pròpia indústria augmenti el pes en el PIB i per tant que es facin grans iniciatives en aquest terreny que potenciïn la competitivitat de les empreses.

 

Cap a quins mercats han d’apuntar les empreses espanyoles de tecnologia alimentària? On són les oportunitats de negoci?

Veiem oportunitats en l'àrea mediterrània, fonamentalment Magrib, a Llatinoamèrica i a Àsia. En aquestes àrees destaquen els mercats d'Algèria, Brasil, Xile, Xina, Colòmbia, Marroc, Mèxic, Perú i Tunísia, tots ells amb creixements importants i constants en els darrers anys. D'altra banda, no hem d'oblidar a Estats units, que també ha incrementat el consum dels nostres productes de manera destacada.

 

"destaquen els mercats d'Algèria, Brasil, Xile, Xina, Colòmbia, Marroc, Mèxic, Perú i Tunísia, tots ells amb creixements importants i constants en els darrers anys. D'altra banda, no hem d'oblidar a Estats units, que també ha incrementat el consum dels nostres productes"

 

 

I quins són els principals països als quals comprem tecnologia alimentària?

Fonamentalment importem d'Alemanya, Estats Units, França, Itàlia, Holanda i Dinamarca.

 

Quina imatge té el sector de la maquinària i la tecnologia alimentària espanyola fora de les nostres fronteres? Com es percep?

La imatge que es percep és la d'un sector amb un alt contingut tecnològic que s'adapta a les necessitats dels seus clients. El sector de la indústria alimentària a Espanya sempre s'ha caracteritzat per ser força robust, sent una de les primeres indústries de l'economia espanyola. Darrera d'aquesta realitat hi ha una tecnologia aplicada que s'ha anat desenvolupat de la mà dels nostres clients el que ens ha permès desenvolupar una oferta en maquinària, ingredients i additius altament competitiva.

 

Quin tipus de traves es poden trobar en el camí de l'exportació?

Principalment són la capacitat limitada que tenen les exportacions per seguir creixent com ho han fet fins ara, la cotització de l'euro, l'alentiment de l'economia a Europa, diversos conflictes, o alguns dubtes sobre el creixement en certs mercats emergents.

També la disminució de recursos de l'administració dedicats a la promoció i la manca de nous instruments que s'adaptin a les diferents etapes en el procés d'internacionalització i una política industrial molt més definida en favor de les empreses.

 

Com promociona amec l'exportació de les empreses espanyoles de tecnologia alimentària?

Participem amb elles en els principals esdeveniments internacionals, portant-les de la mà allà on hi ha oportunitats, i adaptant-nos a les seves necessitats en cada cas. Difonem la tecnologia espanyola, els ingredients i additius per tot el món, participem en nombrosos fòrums i detectem oportunitats que posem a disposició de les empreses.

Mitjançant una xarxa internacional a 40 països, oferim serveis personalitzats, que van des d'informació comercial a tot el món, fins a l'assessorament internacional. També els facilitem l’aprenentatge i l’intercanvi d'experiències.

A més, col·laborem amb Bta que és l'aparador del sector a Espanya i un dels esdeveniments més importants del calendari mundial, atraient compradors internacionals de diversos països a través d'un pla específic d'internacionalització de visitants.

 

El suport a la internacionalització de les empreses del sector segueix sent un dels eixos clau de la propera edició de Bta. Quins objectius persegueixen els programes que promouen des del saló amb la col·laboració amb amec?

L'objectiu és captar l'atenció de visitants internacionals perquè vinguin a Bta, a través d'una tasca prèvia de promoció en mercats on tenim una forta influència com el Magrib i Llatinoamèrica. Facilitem la seva visita, els oferim informació abans i durant la fira i els organitzem activitats en funció del seu interès. Volem donar a conèixer la fira i la seva oferta en aquells mercats on som competitius però menys coneguts i tenen una demanda creixent. Alguns exemples són Angola, Azerbaidjan, Ghana, Índia, Kazakhstan, Rússia i Sud-àfrica.

Tot això ho emmarquem en un espai del Bta denominat International Business Àrea, que és el lloc de trobada de tots els visitants internacionals. En ell es produeix una activitat de negocis i networking molt potent i al mateix temps ens serveix per captar molta informació que posem a disposició de la fira i dels expositors.

 

Un dels programes que Bta potència edició rere edició en col·laboració amb amec és el Hosted Buyers. Quin valor tenen per a les empreses participants en la Bta poder mantenir aquests intercanvis amb compradors internacionals?

És una activitat que aporta molt valor a visitants i expositors. Convidem a compradors amb la col•laboració de l'expositor, a qui li demanem que ens faci propostes. Totes les empreses convidades tenen una agenda d'entrevistes a la fira amb expositors i si cal amb altres agents del sector com centres tecnològics, per exemple. L'objectiu és que coneguin molt bé la nostra realitat, puguin ser referents de promoció en els seus mercats i, a més, facin negocis amb els expositors.

 

"Entre les principals tendències del sector destaquem els reptes emmarcats en els productes saludables, la sostenibilitat i la seguretat alimentària. Pel que fa als àmbits concrets d'innovació, destaca el disseny higiènic, el "convenience food", els ingredients tecnològics, els residus i el medi ambient, i l’eficiència energètica i la productivitat"

 

Quines expectatives té amec davant la celebració de Bta 2015?

Les expectatives són molt bones després de l'èxit de la passada edició. S'estan potenciant nous sectors com el d'ingredients i additius, el que considerem molt interessant pel fet d'anar obrint el perímetre del sector. Un altre aspecte interessant són les activitats paral·leles, que permeten al visitant conèixer innovacions, tendències, noves tecnologies aplicables al sector, etc.

 

És la innovació un element de competitivitat diferencial i essencial en uns mercats globals cada vegada més competitius?

Sense innovació, sense una tecnologia diferenciada i sense un producte de valor afegit és impossible competir en condicions. I innovació no només en producte, sinó també en processos o serveis.

 

Quin és el grau d'innovació de les empreses espanyoles de maquinària i tecnologia alimentària?

És molt elevat. A més, si tenim en compte que moltes empreses desenvolupen equips i solucions a demanda dels clients, encara ho és més. La transversalitat de la innovació d'un sector a un altre entre les empreses de tecnologia, additius i ingredients és molt comú i un altre dels nostres punts forts.

 

Quin percentatge de pressupost destinen les empreses del sector a la R + D + I?

Les nostres empreses inverteixen un 3,8% sobre facturació en R + D + I, segons les dades extretes de l'última enquesta de conjuntura.

 

Què els falta per ser més eficients en termes d'innovació?

Que se sàpiga que som innovadors, que ho comuniquem bé. En aquest sentit, des d’amec, en totes les fires internacionals on participem, comuniquem que el nostre fort és la innovació i la flexibilitat per adaptar-nos a les necessitats de les empreses clients.

 

Com qualifica la col·laboració que existeix entre les empreses i els centres tecnològics?

Crec que anem en la bona direcció. Hem col·laborat amb centres tecnològics en moltes activitats perquè és fonamental tenir una relació estable amb ells i amb tota la cadena de valor.

Tradicionalment treballem amb les organitzacions que representen als nostres clients i fruit d'això han nascut projectes conjunts de gran valor. Hi ha molts casos d'èxit i productes que han sortit al mercat fruit d'aquesta col·laboració. Les empreses coneixen quina és la necessitat i la tendència del mercat a través dels seus clients, i els centres tecnològics saben com donar aquesta resposta o millorar-la. En definitiva, anem molt de la mà; és quelcom bàsic.

 

Què demana la indústria d'alimentació i begudes a la indústria de maquinària i tecnologia alimentària a nivell d'innovació?

Entre les principals tendències del sector destaquem els reptes emmarcats en els productes saludables, la sostenibilitat i la seguretat alimentària. Pel que fa als àmbits concrets d'innovació, destaca el disseny higiènic, el "convenience food", els ingredients tecnològics, els residus i el medi ambient, i l’eficiència energètica i la productivitat.

 

Aquesta entrevista la podeu trobar en castellà al web de Bta.