ENTREVISTA | 05/02/2021  Ruralcat

Elías Fereres  L’aigua té tant valor, que no té preu

El reg de precisió consisteix a aplicar dotacions variables a diferents parts dins d'una unitat de reg que prèviament es manejava de forma homogènia. Aquest sistema permet optimitzar l’aigua i adaptar-la a cada cultiu i parcel·la de forma més eficient. Parlem amb Elías Fereres, enginyer agrònom, acadèmic de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya i un dels estudiosos més rellevants sobre enginyeria de l’aigua sobre el present i futur del regadiu al nostre país.

Elías Fereres

-En la seva llarga trajectòria professional ha vist i viscut l'evolució del regadiu a Espanya i a nivell mundial. D'on venim i cap a on anem?

A nivell global, la productivitat mitjana del regadiu és dues vegades i mitja la del secà, de manera que el regadiu produeix el 40% dels aliments en el 17% de la superfície conreada del planeta. Això ha portat a una expansió del regadiu molt notable amb un creixement en la superfície regada mundial del 3% anual des de 1960, fins a arribar als 340 milions d'hectàrees regades a l'actualitat. És dubtós que continuï l'expansió del regadiu perquè l'agricultura de reg està limitada cada vegada més per la disponibilitat de recursos hídrics. Les restriccions econòmiques i ecològiques fan que es vagi frenant l'expansió del regadiu mundial, si bé hi ha ara oportunitats d'expansió en l'únic continent on això és possible, l’Àfrica, on encara hi ha un potencial de creixement del regadiu important.

“És dubtós que continuï l'expansió del regadiu perquè l'agricultura de reg està limitada cada vegada més per la disponibilitat de recursos hídrics”

-Quin valor té l'aigua i quina és la necessitat de gestionar-la eficientment?

Jo he dit alguna vegada que l'aigua té tant valor, que no té preu. L'aigua és un recurs natural renovable, cosa que de vegades s'oblida, però en les zones àrides i semi-àrides del planeta és molt escassa i ha de ser utilitzada el més eficientment possible. En aquestes zones, l'agricultura del reg usa més del 70% dels recursos derivats per als diferents usos (en alguns països fins al 90%) i, per tant, ha d'intentar assolir una alta eficiència en el seu conjunt, ja que un petit estalvi percentual representa un volum d'aigua molt important. Convé diferenciar aquí entre ús i consum d'aigua; el regadiu fa servir aigua que es perd en una part i una altra part es consumeix en evaporació. La part que es perd pot recuperar-se i ser reutilitzada aigües avall, de manera que no es perd realment al nivell de conca hidrogràfica. Per això, abans d'invertir en millorar l'eficiència per reduir aquestes pèrdues, convé conèixer la hidrologia de la conca en profunditat.

“L'aigua és un recurs natural renovable, cosa que de vegades s'oblida, però en les zones àrides i semi-àrides del planeta és molt escassa i ha de ser utilitzada el més eficientment possible”

-Diversos indicadors fan entreveure que els cicles de les precipitacions variaran, i seran menys i més intenses. Això pot suposar un problema en un país com Espanya?

Els registres de pluges de la Península Ibèrica més antics (més de 170 anys) no indiquen que hi hagi una tendència fiable pel que fa a menor quantitat ni major intensitat en les precipitacions. Així com hi ha evidència mesurada de l'escalfament global, els models hidrològics relacionats amb el canvi climàtic són molt menys fiables i ofereixen molta més incertesa, sobretot a nivell regional. Però Espanya ja té un problema hídric important, amb independència dels endevins. Des de 1990, el regadiu ha tingut una expansió notable, de 3 a 3,7 milions d'hectàrees i, alhora, s'ha contret l'ús de l'aigua d'aquest regadiu. Espanya ha fet un esforç de modernització molt important per reduir l'ús de l'aigua de reg, però les conques on el regadiu té major rendibilitat (totes les de Llevant, Guadiana i Guadalquivir) estan sotmeses a una escassetat d'aigua tal que les dotacions assignades al reg en un any mitjà ja no es poden reduir més si volem mantenir l'alta productivitat de la nostra agricultura de reg. Tot i això, els cicles de sequera que ens seguiran assotant obligaran a restriccions importants per a les quals cal estar preparats i és aquí on totes les noves tècniques de digitalització i el reg de precisió obriran nous camps d'aplicació. És imperatiu preparar-se per a un futur d'escassetat d'aigua per a l'agricultura.

“És imperatiu preparar-se per a un futur d'escassetat d'aigua per a l'agricultura”

-La agricultura de precisió genera multitud de dades de sensors al camp i sensors remots, entre d'altres. Com es gestiona aquest gran volum d'informació i com se li trasllada a l'agricultor per a la presa de decisions?

La digitalització de l'agricultura encara està en la infància. Les noves possibilitats que ofereixen l'ús de megadades (Big Data), tot tipus de sensors, models de simulació, etc., són extraordinàries i han d'obrir nous camps on la gestió de tota la informació es farà per sistemes experts que oferiran als agricultors noves opcions per intensificar encara més la seva producció, però d'una manera sostenible. Igualment, oferiran solucions en situacions extremes, com les sequeres, per augmentar la resiliència dels sistemes agrícoles. L'agricultor no té temps de processar i valorar tota la informació que avui dia té a la seva disposició; s'han d'oferir nous serveis i noves eines d'ajuda a la presa de decisions que siguin amigables i de fàcil ús.

-Què és per a vostè el reg de precisió i quines eines creu que són necessàries per fer-ho?

El reg de precisió consisteix a aplicar dotacions variables a diferents parts dins d'una unitat de reg (parcel·la) que prèviament es manejava de forma homogènia. Aquestes dotacions varien en funció de la informació espacial recollida que indica les distintes necessitats de les diverses zones de la parcel·la. Ja existeixen sistemes de reg de pivot central capaços d'una aplicació variable en distintes zones del cercle regat. En aquest cas, com en molts altres de la ciència i tecnologia, l'enginyeria va per davant de la ciència ja que el que encara no es coneix bé són les causes de les variacions intra-parcel·la en les seves necessitats hídriques.

Per poder executar un reg espacialment variable, cal disposar d'informació espacial precisa sobre l'estat hídric del cultiu, d'aquí la necessitat d'usar sensors propers i remots que diagnostiquin la situació. Una vegada que aquesta informació és consistent en el temps, serà possible zonificar la parcel·la en diferents unitats de reg i canviar l'enginyeria de sistema de reg per aplicar l'aigua precisa en cada unitat. La pregunta clau és si aquesta nova inversió en reg de precisió pot ser rendible per a l'agricultor. Per a això, cal augmentar la recerca en documentar els beneficis econòmics i ambientals, combinant experimentació i models de simulació. Recentment, Bellvert i altres han aportat una informació molt valuosa sobre els beneficis del reg de precisió en una vinya, un dels cultius més interessants per a aplicar aquesta nova tècnica.

“Per poder executar un reg espacialment variable, cal disposar d'informació espacial precisa sobre l'estat hídric del cultiu, d'aquí la necessitat d'usar sensors propers i remots que diagnostiquin la situació”

Equivocadament, s'ha anomenat també reg de precisió a un reg homogeni on la programació es fa amb sensors, un pràctica que es va desenvolupar fa més de 70 anys amb els tensiòmetres a Califòrnia i que segueix practicant-se amb altres sensors d'humitat de sòl i de planta en l'actualitat. La recerca en aquest àmbit va començar fa més de 10 anys, basada en ús de drons per caracteritzar la temperatura dels cultius. Avui dia, els avenços en l'ús de satèl·lits ofereixen noves opcions per progressar en la implementació del reg de precisió que sigui econòmicament viable.

-En el futur qui decidirà l'aigua a aplicar, l'agricultor o el sistema que gestiona les dades de camp?

El reg automàtic es va inventar fa molts anys però són molt pocs els regants que el fan servir sense un feedback freqüent per ajustar els programes a les necessitats locals de les seves parcel·les. A mesura que es desenvolupen solucions de programació més competitives, l'adopció d'aquestes tècniques va creixent, sobretot en cultius d'alt valor afegit i en situacions d'aigua cara i/o escassa. Tot i que en la major part dels regadius del món el regant pren les decisions basades en la seva experiència o en la seva disponibilitat d'aigua per regar, en el futur, la programació tècnica dels regs es generalitzarà, a causa de les pressions a què se sotmetrà el regadiu per demostrar que l'aigua es fa servir de forma òptima.

“en el futur, la programació tècnica dels regs es generalitzarà, a causa de les pressions a què se sotmetrà el regadiu per demostrar que l'aigua es fa servir de forma òptima”

Elías Fereres és doctor enginyer agrònom de la Universitat Politècnica de Madrid i Doctorat (Ph.D.) en Ecologia a la Universitat de Califòrnia, Davis (EUA). És actualment catedràtic emèrit d'agronomia a la Universitat de Còrdova i investigador de l'Institut d'Agricultura Sostenible de l'CSIC. És acadèmic numerari i ha estat President de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya (2011-2019). L'Elías ha tingut una important activitat en l’àmbit internacional, consultor del Banc Mundial, UNESCO, i nombroses vegades per la FAO en més de 20 països. Els seus treballs d'investigació versen sobre la ciència i l’enginyeria de l'aigua; en relació amb l'agricultura i l'ambient en diversos temes com l'adaptació de les plantes a la sequera, la conservació de l'aigua i el sòl, el maneig sostenible dels recursos naturals, el reg deficitari i la productivitat de l'aigua en els sistemes agrícoles. Ha publicat més de 180 articles en revistes internacionals i nombrosos capítols de llibres que han rebut més de 22.000 cites i el seu índex h és 77 (Google Scholar).

El més llegit

S’amplien els terminis de presentació de la sol·licitud única i els ajuts associats al contracte global d’explotació fins el 31 de maig

El projecte LIFE AGRICLOSE es suma a la Setmana Internacional del Compost (ICAW)

El DARP actualitza els principals indicadors del sector agrícola de la campanya 2020