ENTREVISTA | 07/04/2021  Ruralcat

Josep Maria Masses  Hem de ser conscients que si no innovéssim aquí hauríem de comprar la innovació fora

Josep Maria Masses ha estat, durant 11 anys, un dels responsables dels premis PITA (Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària) i membre del jurat dels guardons, que es van convocar per primera vegada l’any 2001 i enguany compleixen 20 anys de trajectòria. Els guardons premien les empreses del sector agroalimentari, forestal i pesquer que han incorporat innovacions per millorar la seva competitivitat i sostenibilitat. Des de l’any 2001 fins ara, s’han presentat als premis PITA un total de 423 candidatures i hi ha hagut 43 guanyadors i 55 nominats.

Josep Maria Masses

Josep Maria Masses és enginyer forestal i llicenciat en Història i ha estat coordinador de Comunicació i Difusió Tecnològica de la Direcció General d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació durant 11 anys. En aquest període ha participat tant en la gestió com en l’avaluació del premi PITA, i també n’ha estat membre del jurat.

-La innovació és un concepte recurrent al llarg del temps i pren una especial rellevància en aquest moment de crisi econòmica i social. Quin ha estat l’esperit d’aquests guardons?

És veritat que en moments de crisi econòmica i social la innovació pren una gran rellevància. No obstant això, la creació del Premi a la Innovació Tecnològica Agrària es va fer amb la finalitat de fomentar actuacions innovadores i capdavanteres que esdevinguin pautes pel que fa a la incorporació de tecnologia en el sector agrari a Catalunya. Penso que, en el decurs d’aquests vint anys, paraules com “innovació, innovar, innovador...” han passat de ser poc utilitzades a ser utilitzades gairebé per a tot, especialment quan es vol adjectivar alguna cosa com a símbol de progrés, de futur o de modernitat.

Podríem dir que en l’actualitat l’esperit amb què es va crear el premi es tradueix a fomentar les actuacions innovadores, reconèixer els i les innovadors/es i la innovació realitzada per les empreses agràries, l’agroindústria i les persones joves emprenedores del sector i aconseguir referents en l’àmbit agrari i agroalimentari.

“Penso que, en el decurs d’aquests vint anys, paraules com ‘innovació, innovar, innovador...’ han passat de ser poc utilitzades a ser utilitzades (...) com a símbol de progrés, de futur o de modernitat”

Parlant de la crisi econòmica i social que en aquest moment estem vivint, derivada de la pandèmia, volia aprofitar per fer arribar el meu reconeixement als sectors agrari i agroalimentari. Han demostrat la seva potència i prestigi, guanyat durant molts anys d’esforç i dedicació, i han fet possible que en cap moment faltessin aliments durant els mesos de confinament, quan, en el nostre dia a dia, tot eren incerteses.

-El premi distingeix les empreses agràries i les agroindústries que hagin incorporat innovacions que representin un nou producte, procés o gestió per a la millora de la competitivitat i sostenibilitat. És l’àmbit agroalimentari català un sector innovador?

Sens dubte que és innovador, només cal dir que el sector agroalimentari és un dels principals sectors econòmics que, amb xifres de l’any 2018, representava el 16,28% del PIB de Catalunya i, un cop passem aquesta crisi motivada per la Covid-19, esperem tornar a assolir i superar aquests nivells.

També hem de ser conscients que si no innovéssim aquí hauríem de comprar la innovació fora. És per això que, segons la meva experiència, crec que, pel que he valorat i vist, les candidatures presentades al premi són de gran qualitat i capdavanteres, i que aquest nivell qualitatiu es dona a qualsevol lloc del territori de català.

“les candidatures presentades al premi són de gran qualitat i capdavanteres, i aquest nivell qualitatiu es dona a qualsevol lloc del territori català”

-Des de l’any 2001 fins ara, s’han presentat als premis PITA un total de 423 empreses. Quin ha estat el perfil majoritari i quina consideres que pot ser la principal motivació de participar-hi?

El perfil de candidatures presentades, des del seu inici, sense tenir en consideració els primers quatre anys en què només hi havia una modalitat del premi, fins a la seva darrera edició, en els dos grans àmbits, ha estat força equilibrat. A l’empresa agrària, és del 54%, i a l’agroindústria és del 46%. La mitjana de candidatures presentades per any ha estat de 21.

“La mitjana de candidatures presentades per any ha estat de 21”

Pel que fa a la motivació per presentar-se al premi, segons el que he vist, destacaria, en primer lloc, la il·lusió de donar a conèixer la seva innovació; en segon lloc, el fet de rebre el reconeixement de la seva feina, i, finalment, l’aspecte econòmic del premi.

Aquesta percepció meva de la il·lusió de donar a conèixer la innovació que comento potser es posa més de manifest en les modalitats a l’empresa agrària i a joves emprenedors/es innovadors/es. També he constatat, en aquestes dues modalitats, que darrera aquesta il·lusió i empenta dels joves, que són qui normalment presenten la candidatura, hi ha una persona d’edat i amb experiència que, sense que se la vegi massa en la visita que el jurat fa “in situ”, es nota la seva presència. I si parles amb ells/es normalment manifesten orgull de qui han estat els seus successors/es.

-Al llarg d’aquests 20 anys, els premis han evolucionat: la modificació de l’estructura mateixa del premi, que ha passat de ser un únic guardó a l’establiment de dues modalitats a partir de l’any 2005 (Premi a l’Empresa Agrària i Premi a l’Agroindústria); i un segon canvi l’any 2008, quan va passar de denominar-se Premi a la Innovació Tecnològica Agrària al seu nom actual, Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària. I, per últim, al 2012 quan s’incorpora la categoria de jove emprenedor/a innovador/. Quin balanç en fa de la seva trajectòria i evolució?

Com en la majoria de les coses, després d’un seguit d’anys de “rodatge” i vista l’evolució del món agrari i de la indústria agroalimentària, es va considerar positiu fer alguns ajustaments en el premi PITA. En aquest sentit, el primer ajustament va ser passar de ser un únic guardó en les quatre primeres edicions a, des de l’any 2005 fins a l’any 2010, establir-se’n dues modalitats: a l’empresa agrària i a l’agroindústria. Des de l’any 2010, es va crear una nova modalitat orientada a la joventut emprenedora i innovadora del nostre sector. És a dir, actualment, el premi PITA no és un sol premi, sinó que són tres premis, un per a cadascuna de les tres modalitats; a més de tres nominacions.

“Actualment el premi PITA no és un sol premi, sinó que són tres premis, un per a cadascuna de les tres modalitats; a més de tres nominacions”

Al llarg dels 15 primers anys del PITA, segons un estudi que vàrem fer de les candidatures presentades, es constatava que les innovacions que generen guanys d’eficiència i incrementen el valor del producte final estaven al voltant del 70% de les candidatures presentades amb una tendència a la baixa. També es constatava que les innovacions sobre nous productes i processos estaven al voltant del 20%; que les innovacions dels serveis complementaris a l’explotació suposaven un 5%, i que les innovacions per a la millora de la comercialització també estaven al 5%, amb una tendència a l’alça

- Què valora principalment el jurat?

Com a introducció a aquesta pregunta, m’agradaria comentar que al llarg d’aquests anys de premi han estat membres d’aquest jurat al voltant de 40 persones, les quals pertanyien a les universitats vinculades als sectors agrari i agroalimentari, a l’IRTA i al Departament d’Agricultura, i que la majoria m’han comentat que el fet d’haver estat membre d’aquest jurat o comitè d’experts ha estat una experiència molt positiva i enriquidora que els ha permès veure de primera mà, i constatar, la gran vitalitat dels sectors agrari i agroalimentari del nostre país.  

Pel que fa a la valoració de les candidatures, cada membre del jurat puntua, segons la modalitat a la qual pertanyi la candidatura, els diferents aspectes a tenir en compte que surten en les bases de la convocatòria anual del premi. Però, el que més t’ajuda a valorar una candidatura és la visita in situ, el contacte amb les persones que t’expliquen apassionadament el seu projecte, el seu model de negoci o la innovació incorporada, tot obtenint així una visió global.

“el que més t’ajuda a valorar una candidatura és la visita ‘in situ’, el contacte amb les persones que t’expliquen apassionadament el seu projecte, el seu model de negoci o la innovació incorporada, tot obtenint així una visió global”

-El sistema d’avaluació de les candidatures presentades al premi s’inicia amb una primera avaluació del jurat i una selecció dels candidats que s’han de visitar, que es coordinen amb les oficines comarcals (OC) del DARP i en moltes ocasions acompanyen el jurat en la visita. El Departament destaca que el fet que les  oficines comarcals s’impliquin en la cerca de possibles candidats és fonamental per a l’èxit del premi. Què hi aporten?

Les oficines comarcals són les oficines de proximitat als candidats del premi. És per això que, amb la seva experiència i coneixement dels candidats, especialment de les empreses agràries i dels joves, aporten una visió que potser no ha estat prou visualitzada en la documentació presentada o en la visita in situ que fa el jurat.

Un altre fet fonamental per a l’avaluació de les candidatures i que valoro moltíssim han estat les hores de cotxe, en companyia d’altres membres del jurat, en les rutes programades per fer les visites a les candidatures. En el cotxe teníem un temps preciós per comentar les 2-3 candidatures visitades en cada jornada de camp.

-La difusió i el ressò mediàtic dels premis és fonamental per donar a conèixer les candidatures i guanyadors. Per a les empreses també és un bon revulsiu per donar-se a conèixer. És, a dia d’avui, el PITA un premi consolidat i reconegut dins el sector primari català?

El fet que cada any s’hagi fet un acte de lliurament dels premis en llocs simbòlics i de gran prestigi com han estat el Palau de la Generalitat, el Palau Reial de Pedralbes, el Teatre Nacional de Catalunya, l’antic Palau de l’Abat del Monestir de Poblet a Tarragona, l’Antic Hospital de Santa Caterina a Girona o el Museu de la Tècnica a Manresa considero que ha estat molt positiu. També crec que ha estat un encert el fet de fer el lliurament en el marc d’un Dia de la Innovació Agroalimentària, tant per al premi mateix com per als seus/les seves candidats/es, ja que amb aquest acte de lliurament es visualitza la importància que té el premi i els seus/les seves guanyadors/es i finalistes.

Ara que m’ho miro des de fora, crec que és un premi consolidat i reconegut i he constatat que els/les candidats/es presentats/ades, malgrat que no hagin estat els/les guanyadors/es o finalistes, tenen molt bon record del premi, i, sempre que en tenen l’oportunitat, et comenten amb orgull el fet d’haver participat en el PITA.

“Crec que és un premi consolidat i reconegut i he constatat que els/les candidats/es presentats/ades, malgrat que no hagin estat els/les guanyadors/es o finalistes, tenen molt bon record del premi”

No obstant això, la difusió del premi i de tot el procés mitjançant la web del DARP i RuralCat, xarxes socials, fires, etc. és necessari per donar a conèixer el PITA de cara a pròximes edicions.

-L’ajut a la primera instal·lació de joves agricultors i agricultores vol fomentar la creació d’empreses agràries per part de persones joves que accedeixen per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària. Des de l’any 2015 fins ara, s’hi han incorporat més de 2.000 joves gràcies a l’ajut. Com valores la implementació de l’ajut? És la incorporació de nou talent al camp una via d’impuls a la innovació?

Evidentment, tot el que sigui incorporar talent al territori i fomentar la creació d’empreses agràries per part de jovent amb formació adient per poder tirar endavant explotacions, des del punt de vista tècnic i econòmic, que les faci viables, en les condicions de què es disposi, és molt positiu per als sectors agrari i agroalimentari, i, de retruc, per al premi PITA, ja que molts dels/de les candidats/es al premi són aquest jovent que s’incorpora.

És per això que, com he comentat abans, a l’any 2010 vam pensar a crear una nova modalitat destinada exclusivament al jovent.

-Com veus el futur d’aquests premis? Creus que és important la seva continuïtat per al sector agroalimentari?

Algunes de les actuacions que es valoraven i que el DARP considerava que calia implementar al llarg dels anys s’han implementat i incorporat al dia a dia de les empreses i indústries agroalimentàries, cosa que fa que ara ja no siguin innovadores.

De fet, moltes de les candidatures actuals consisteixen a fer allò que sempre han fet, però incorporant una sèrie d’aspectes de millora com ara les Bones Pràctiques agràries, l’estalvi energètic i d’aigua de reg, el respecte envers el medi ambient, la seguretat alimentària, etc. És per això que les candidatures innovadores que més es valoren són aquelles que demostren que "s'han fet les coses bé". Aquest fet, sumat a les adequacions de cada moment que s’han anat fent en els premis PITA, em permeten afirmar, des de l’objectivitat que em dona no estar actualment implicat en el premi, que tenen bona salut i que els diferents sectors valoren i se senten motivats per aquest reconeixement.

“els premis tenen bona salut i els diferents sectors valoren i se senten motivats per aquest reconeixement”

Només vull afegir que, al llarg dels anys que he estat membre del jurat, les anècdotes han estat nombroses i divertides, i que per a mi ha estat una experiència inoblidable. Per acabar en to de bon humor, vull compartir una frase que comentàvem sovint els membres del jurat: “el millor del PITA és el rePITA”.