Jordi de Solà  "Els pagesos, quan es tracta d'un avanç que els és beneficiós, inverteixen"

En aquesta entrevista Jordi de Solà, pagès i soci de DSP Serveis, ens explica la seva opinió i experiència sobre la implantació d'un conductímetre a la cisterna d'aplicació de purins. La inversió val la pena per a millorar la productivitat del camp, reduir les despeses en fertilització i facilitar el compliment de la normativa?

Jordi de Solà és pagès i soci de DSP Serveis

Moltes explotacions agrícoles i ramaderes han d’adaptar la gestió de la seva fertilització als continus canvis que es produeixen (econòmics, normatius...), fet que ha despertat un gran interès per l’ús de les dejeccions ramaderes. No obstant això, si se’n fa un mal ús i no s’ajusten les dosis, es pot fertilitzar en excés i produir efectes adversos per als cultius (agitat per excés de N, fitotoxicitat, etc.) o fertilitzar per sota les necessitats de la parcel·la i no aconseguir el rendiment esperat. Actualment, la tecnificació de l’assessorament i els avenços que hi ha disponibles per a la maquinària d’aplicació permeten ajustar les dosis de fertilitzants aplicats i aconseguir un repartiment homogeni, el que pot originar una millora de la productivitat del camp, reduir les despeses en fertilització i a la vegada facilitar el compliment de la normativa.

La quantitat de nutrients que conté el purí varia molt segons l’origen de la seva procedència, i aquesta quantitat no sempre és coneguda per l’agricultor i/o ramader que l’utilitza. D’aquí la importància de disposar d’equips de mesura ràpida de nutrients com el conductímetre, ja sigui el model manual o l’automàtic implantat a la cisterna, que permeten saber la riquesa del purí just abans de cada aplicació.

Jordi de Solà i Ramón Parés són dos joves agricultors-ramaders emprenedors que han apostat per millorar el servei de la seva empresa DSP Serveis i la gestió de la seva pròpia explotació, i han implantat un conductímetre a la cisterna d’aplicació de purins. En aquesta entrevista en Jordi ens explica les seves impressions i opinions sobre l’aplicació de purí porcí i l’ús del conductímetre.

Vista la vostra llarga experiència en l’aplicació de purí porcí, quines mancances i limitacions creus que presenta el sistema d’aplicació tradicional?

Presenta moltes limitacions. La primera és que l’agricultor no té una noció precisa dels nutrients que està aplicant i per tant la seva dosificació és molt dolenta, ja que la feina no es fa segons les característiques del purí. També hi pot haver una mala aplicació condicionada per factors ambientals, que pot suposar una distribució molt dolenta del purí al camp, sobretot quan fa vent. Els efectes d’aquesta mala distribució es poden veure ràpidament, ja que apareixen zones heterogènies d’aspecte, rendiment, etc. que moltes vegades cal corregir amb aplicacions d’adob mineral, fet que suposa un cost extra. En altres ocasions es tendeix a aplicar més quantitat de purí per a disminuir aquests efectes, i això també incrementa el cost.

Vistes aquestes limitacions, com creus que es pot millorar l’aplicació si es té en compte la tecnologia actual?

El primer pas és l’ús del conductímetre però, si es vol fer bé, abans s’haurien de realitzar anàlisis de sòl. Això seria una primera fase. Després caldria fer una bona aplicació, amb un sistema de mànegues per exemple, ja que d’aquesta manera s’aplicaria més bé el purí i es reduirien els efectes heterogenis al camp, les pèrdues per volatilització, les males olors, etc. També hi ha el sistema que enterra el purí, però el trobo lent, només es pot utilitzar a fons i per tant, et quedes molt limitat.

A més a més, també caldria adaptar el moment en què s’aplica el purí, és a dir, hauria de ser el més pròxim possible al moment que el cultiu el necessita, i si es pot fer 15 dies abans d’aquest moment no fer-ho un mes i mig abans.

Recentment heu incorporat un conductímetre a una de les vostres cisternes, com valoreu aquesta eina?

Com a agricultor la valoro molt positivament perquè et permet tenir una idea de les unitats fertilitzants que apliques i evites malbaratar el purí, això et permet abaratir costos, uniformitzar l’aplicació i adaptar-te a les unitats fertilitzants que realment portes a dins la cisterna. I no és un tema per prendre’s en broma, ja que l’aplicació del purí val molts diners i no és barata. Per exemple, si un dia fas l’aplicació en unes condicions dolentes, desprès t’estiraràs dels cabells preguntant-te què has fet, perquè veus que has estat 12 hores aplicant purí i després has de tornar a repassar-ho amb un adob químic per a igualar tot el camp. Si es fa bé, el cost per hectàrea es pot rebaixar.

Com a empresa de serveis també ho valorem molt bé i molt positivament de cara als clients. És una garantia per demostrar què s’aplica realment i el servei guanya confiança.

Utilitzeu habitualment el conductímetre per a conèixer la riquesa del purí que porteu a la cisterna?

El seu ús és molt habitual. Des de que està instal·lat s’utilitza en cada cisterna que es carrega.

“Implantar l’eina és un matí de feina per part d’un tècnic i a l’hora d’utilitzar-la és molt fàcil, com a comoditat d’utilització és un 10. De fet, la millora respecte al conductímetre manual ja és molt important i està a anys llum del sistema tradicional. Resulta una eina molt pràctica”

Els clients mostren interès per a conèixer la riquesa del purí que esteu aplicant a la seva explotació?

Sí que ho pregunten, i després ho veuen i ho noten al seu cultiu.

Durant aquest temps que heu estat utilitzant el conductímetre, heu observat moltes diferències entre els purins que apliqueu?

Sí que se n’observen, hem trobat purins des de 2 fins a 5 kg N/m3, i abans comptabilitzàvem un valor fix; per tant, hi ha una diferència important.

El fet de conèixer el contingut de nutrients del purí ha provocat o creus que pot provocar canvis en les pràctiques de fertilització?

Sí, ja que et dona més confiança. Abans potser hi havia el dubte sobre el que s’havia aplicat i, per si de cas, es repassava amb químic. Ara et quedes més tranquil perquè saps el que apliques.

A més de conèixer la riquesa en nitrogen, el conductímetre també et proporciona el contingut en potassi i, segons aquests continguts, et dona una lleugera idea del fòsfor del purí. Creus que aquesta informació pot ajudar a canviar l’estratègia de fertilització d’aquests nutrients?

Si pel cas del nitrogen pocs són els agricultors que el comptabilitzen correctament, crec que pels casos del potassi i fòsfor la majoria no són ni conscients que n’estan aplicant. Amb el conductímetre tens una guia més per ajustar la fertilització.

El coneixement del contingut de nutrients de la cisterna ofereix un millor ajust de la quantitat que se n’aplica, ja que permet canviar el criteri en la dosificació del purí porcí i fer-ho kg de N/ha enlloc dels m3 purí porcí/ha que s’estava fent fins al dia d’avui. Heu observat o aplicat aquest canvi a nivell d’agricultor i/o en els serveis que oferiu?

A nivell d’agricultor sí que m’ha permès canviar el criteri. A nivell d’empresa de serveis no s’especifica però sí que es pacta una dosi. Fins ara era en m3 de purí /ha, ja que la gent et deia que volia tants m3 de purí/ha, però ara nosaltres els diem quina riquesa té aquest purí i, segons aquesta, fixem la dosi que vol el client. Cada vegada es parla més de la dosi en kg N/ha.

El pitjor que hi ha és fer una mala aplicació d’un purí “dolent”, ja que això resulta caríssim. El conductímetre permet equiparar l’aplicació del purí porcí amb la de l’adob mineral, ja que vas molt més guiat.

Resulta còmode i fàcil d’utilitzar?

Implantar l’eina és un matí de feina per part d’un tècnic i a l’hora d’utilitzar-la és molt fàcil, com a comoditat d’utilització és un 10. De fet, la millora respecte al conductímetre manual ja és molt important i està a anys llum del sistema tradicional. Resulta una eina molt pràctica.

“El seu cost és raonable i amb pocs m3 de purí que s’apliquin

es pot arribar a amortitzar fàcilment”

Des del punt de vista econòmic, creieu que compensa el seu ús?

Jo crec que sí. El seu cost és raonable i amb pocs m3 de purí que s’apliquin es pot arribar a amortitzar fàcilment. De fet, si s’apliquen més m3 de purí porcí dels necessaris es perden molts diners, ja que les hores de feina tenen un cost. A més, si tu tens previst aplicar purí en unes hectàrees i no t’arriba ho tindràs de complementar amb adob químic, que té un cost per hectàrea important. Per exemple, si tu tens 3000 m3 de purí porcí i es reparteixen en menys hectàrees de les que toca, allí on no t’arribi ho hauràs de complementar amb adob mineral... si tens en compte que el cost és d’uns 300€/t, surten ràpid els números.

Ara que ja porteu un temps utilitzant l’eina i heu pogut comprovar la seva utilitat, la tornaríeu a instal·lar? Recomanaríeu el seu ús a aquells que apliquen purí?

Sí que la tornaria a instal·lar i la recomanaria als agricultors i aplicadors. Per als ramaders, crec que també seria interessant perquè així saben exactament les unitats que estan produint a la seva explotació, ja que sempre hi ha el dubte sobre si els càlculs són correctes i és una altra manera de demostrar realment les unitats que es trauen de la granja. Pot ser que no sigui un valor exacte, però és una referència que crec que és bona per a les dues parts. Acaba sent una eina més per a demostrar què es treu realment d’una bassa, ja que d’una banda hi ha el que diuen els estudis i de l’altra la realitat.

Per acabar, quin creus que hauria de ser l’objectiu o la línia a seguir en l’aplicació dels adobs orgànics i concretament en el purí porcí?

En l’aplicació del purí s’ha d’anar cap a comptabilitzar bé les unitats que portem, cap a aplicar-lo molt millor i cap a les mànegues, això és indiscutible, i crec que la pràctica del vano s’ha d’anar abandonant. Els agricultors i els ramaders s’han de mentalitzar i l’administració ha de potenciar i promocionar aquests sistemes. En aquest camp, s’hauria de potenciar la fabricació a Catalunya d’aplicadors de mànegues, si el que es busca és promocionar aquest sistema i mirar d’abaratir el seu cost.

Al final, els pagesos, quan es tracta d’un avanç que els és beneficiós, inverteixen. Per exemple, els pagesos muntem GPS perquè ens van bé, i valen diners. Saps que amb les mànegues vas a millor i es una cosa que s’ha de fer, tot i que el seu preu es podria millorar.