ENTREVISTA | 29/06/2015  RuralCat

Verònica Pérez Bayerri  "Innovar és l'única manera d'estar ben posicionats al sector i complir els nivells europeus d'exigència"

Avui dia els mercats evolucionen tant ràpidament que la pròpia exigència i la millora constants són gairebé imprescindibles per continuar tenint-hi una presència. Sovint la innovació és un camí que s'emprèn en solitari, tot i trobar aliats més endavant... En aquesta entrevista, Verònica Pérez ens explica l'experiència de l'empresa Deltacactus, guanyadora del darrer premi PITA en la modalitat a l'empresa agrària per la implantació d'innovacions dins del procés productiu.

Verònica Pérez Bayerri és cap comercial i sòcia de Deltacactus

La Verònica Pérez Bayerri va estudiar hoteleria i és una enamorada de la cuina però fa 17 anys va entrar a l’empresa Deltacactus i va descobrir la seva passió per les plantes. S’ha format a l’empresa i actualment és cap comercial i sòcia.


Què representa la innovació per a la seva empresa? Com la gestionen? Quins productes han sorgit d’aquest valor i aquesta gestió?

Per a nosaltres la innovació és l’única manera de ser capdavanters al sector de la planta ornamental i concretament al sector de les suculentes, estar ben posicionats i complir els nivells europeus d’exigència. El nostre objectiu és tenir un producte de primera qualitat i és per això que hem desenvolupat tres línies principals d’innovació: la recerca de noves varietats, de nous sistemes de reproducció i tècniques de cultiu.

Com ho gestionem? Fem reunions periòdiques per decidir què necessita l’empresa per estar al capdavant del sector, llavors decidim les inversions a fer per modernitzar la nostra producció, adquirir maquinària, condicionar les naus... sempre amb la premissa de que ha de ser una inversió rendible.

A partir d’aquí fem reunions setmanals amb el tècnic de producció, l’enginyer de cultius, l’encarregat de l’estadística i jo mateixa, la cap de ventes, per avaluar les tres línies de innovació que tenim, les tècniques de reproducció i cultiu, les noves varietats que sorgeixen de les nostres hibridacions i els nous sistemes de cultiu. Analitzem quines són les varietats més atractives, fàcilment reproduïbles, vendibles, etc. i anem seleccionant unes i descartant d’altres... Analitzem la innovació tecnològica aplicada i la seva evolució...

Val a dir que, des de fa uns tres anys, hem fet un gran esforç per recollir tota mena de dades estadístiques sobre els cultius, una feina molt laboriosa però que està donant molt bons resultats. Per exemple, agafem una planta i anotem totes les seves dades: quan i com es planta, d’on ve l’esqueix, com ha estat cultivada la planta mare, quantes setmanes necessita de cultiu en les diverses èpoques de l’any, quant de temps podem trigar a vendre-la... Tot això t’indica la rendibilitat del metre quadrat de cultiu i fa possible que quan un client fa una comanda per una data concreta, nosaltres sabem exactament quan l’hem de plantar i quan i com la tindrem llesta. És una feinada però dóna un resultat excel·lent.


Heu creat un programa estadístic, un software propi?

Vam començar recopilant moltes dades, fins i tot moltes més de les que necessitàvem. Després d’un procés de filtratge, les introduirem en un programa que ens fa a mida el nostre informàtic.


Sou emprenedors autodidactes? Col·laboreu en projectes amb centres d’investigació, altres empreses o universitats?

El percentatge d’empreses que ens dediquem a aquest tipus de plantes és petit i no hi ha estudis, per tant, bàsicament hem innovat nosaltres mateixos amb un sistema d’assaig i error.

De tota manera, fer col·laboracions és molt positiu. Aquest va ser el cas de la recerca amb llum PAR per la qual ens van atorgar el guardó del PITA. Vam col·laborar amb una empresa holandesa que alhora col·laborava amb una universitat del seu país. Nosaltres els facilitàvem dades i ells les podien comparar amb les d’altres investigacions similars però en altres situacions i climes, i així extreure’n conclusions. És a dir, si la mateixa planta en la mateixa situació però en un clima diferent experimentava el mateix resultat, volia dir que el problema era aquell i si no havíem de continuar investigant.

Actualment estem treballant amb l’IRTA amb les opunties per conèixer millor per què no broten bé a l’estiu; si aconseguim saber què els hi passa a nivell cel·lular les podríem cultivar millor.

 

“El nostre objectiu és tenir un producte de primera qualitat i és per això que hem desenvolupat tres línies principals d’innovació: la recerca de noves varietats, de nous sistemes de reproducció i tècniques de cultiu.”

 

Tota aquesta recerca i innovació han donat beneficis empresarials destacats? Quins són?

Un dels beneficis més importants és el fet d’haver reduït molt la utilització de productes fitosanitaris. Per exemple, ara estem a la primavera i aquest any encara no hem emprat cap fitosanitari curatiu. A més de l’estalvi, també hem aconseguit el certificat de qualitat MPS, que és molt exigent amb tot, des del consum de llum o gasoil fins als productes fitosanitaris tant pel que fa a quantitat com a perillositat. Un cop l’any venen a recollir mostres per fer anàlisis i comprovar que el que declarem respecte als fitosanitaris és correcte...

Aquestes exigències són cada vegada més habituals a Europa. Si no tens aquests certificats no pots vendre; per exemple, Ikea demana el MPS i estem treballant per a un client que demana a mig termini el nivell més alt, és a dir, el 0% de fitosanitaris.

Un dels altres beneficis de la inversió en innovació ha estat la reducció del temps de cultiu. En algunes plantes hem passat de trigar cinc mesos i mig a quatre mesos.

I l’altre gran benefici és estar tan ben posicionats en el nostre sector.


La innovació també ha comportat un augment de facturació?

El fet d’invertir en innovació ha fet que la facturació hagi augmentat progressivament i seguirà en augment els propers anys gràcies a la inversió en investigació de les plantes CAM. Invertir en innovació dóna una línia empresarial ben clara i definida.

 

Una altra de les vostres línies de recerca està enfocada cap a assolir noves patents oi?

Sí, ara aconseguirem la patent d’una cactàcia que vam registrar l’any passat i aquest juliol presentarem tres gasteries més. Es tracta de tenir el control del mercat europeu de les plantes que nosaltres cultivem. Anys enrere això ho aconseguíem amb la excel·lent relació qualitat-preu que ens permetia tenir el monopoli de les nostres especialitats. Ara també ho podem aconseguir amb la patent de noves varietats.


“Un dels beneficis més importants és el fet d’haver reduït molt la utilització de productes fitosanitaris”

 

Per aquells que no la coneguin, podries resumir la recerca que us va dur a guanyar el premi PITA?

Hi ha tres tipus de plantes al regne vegetal: C3, C4 i CAM. Així com les plantes C3 i C4 absorbeixen el diòxid de carboni durant el dia, les plantes CAM ho fan durant la nit.

Les plantes CAM solen ser plantes d’ambients desèrtics i àrids i estan sotmeses a estrès hídric i a una elevada il·luminació. Aprofiten la nit per obrir els estomes perquè és quan hi ha més humitat relativa i la temperatura descendeix considerablement. Amb això aconsegueixen reduir la transpiració i, per tant, la pèrdua d’aigua durant el dia. Amb els estomes oberts fixen el CO2 a la nit acumulant gran quantitat d’àcids, principalment àcid màlic i tenen el PH baix a les primeres hores del matí.

Aquesta peculiaritat provoca que les plantes pateixin danys irreversibles durant el transport. Aquest efecte l’hem anomenat CAM STRESS i es degut a que les plantes no han rebut prou llum per sintetitzar l’àcid màlic en compostos orgànics després de la nit.

Va ser un procés d’assaig-error que va durar tres anys però, gràcies als coneixements adquirits, hem aconseguit solucionar el problema del CAM STRESS.


Els resultats d’aquesta recerca es poden aplicar a altres cultius?

Encara que el CAM STRESS és característic de les plantes CAM, he de dir que arran d’allò hem entrat en altres estudis que sí es poden traslladar al creixement de qualsevol planta. Un dels estudis és el “CLIMAT”. En aquesta recerca participa l’empresa holandesa amb la que ja vam col·laborar en el projecte de la llum PAR. El “CLIMAT” és la paraula que utilitzem per definir i trobar l’equilibri perfecte entre llum PAR, temperatura de fulla i DH (dèficit d’humitat) en el procés de creixement de les plantes. Cada època de l’any és diferent i les dades són exponencials. Aquest estudi l’estem fent sobre plantes CAM però es podria fer amb qualsevol. El desequilibri del “CLIMAT” provoca en les plantes CAM el que anomenem CAM IDLING, que és la parada total del creixement de la planta.
 

Verònica Pérez Bayerri és cap comercial i sòcia de Deltacactus

El més llegit

Agricultura lidera el projecte transfronterer TRANSGROWTH que donarà suport al sector de l’oli d’oliva a Catalunya

Les principals fires del sector agroalimentari durant el 2020

RuralCat oferirà 29 cursos a distància en 72 edicions diferents durant el 2020