Josep Rufat  L’ús òptim dels nutrients és clau per a la producció i la sostenibilitat de l’agricultura de secà i regadiu

L’aplicació òptima de nutrients és cabdal per a l’agricultura del present i del futur. La demanda creixent d’aliments per alimentar la població, així com la consciència i exigència de la societat per una producció respectuosa amb el medi ambient i sostenible en el temps, fan que la tecnificació de les explotacions, la reutilització de subproductes d’altres activitats i l’ús d’eines digitals siguin claus per millorar l’ús eficient dels nutrients.

Josep Rufat és investigador en l’àmbit de l’agronomia, especialitzat en el maneig eficient de la fertilització i la interacció amb el reg i altres pràctiques agronòmiques. Va començar a treballar a l’IRTA el 1994 després de set anys al Departament d ‘Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Actualment treballa com especialista del Programa d’ús eficient de l’aigua en agricultura, en l’àmbit de la fertilització i fertirrigació dels cultius. Al llarg de la seva trajectòria professional ha liderat i participat en diferents projectes de recerca i contractes amb empreses. També cal destacar que ha escrit diverses publicacions científiques i tècniques, és professor associat a la UdL, ha dirigit diverses tesis doctorals i projectes finals de grau i màster i, en el seu afany per difondre el coneixement, ha realitzat moltes activitats de transferència al sector. És membre de la SECH – Sociedad Española de Ciencias Hortícolas, Membre del Grup de Recerca Consolidat ISAM de l’AGAUR i col·laborador de la revista tècnica Fruticultura i de l’Oficina del Regant de la Generalitat de Catalunya.

-En l’àmbit de la fertilització, què demana el sector actualment?

Estem en l'era de la sostenibilitat, de l´alimentació saludable, d'aquí que les demandes vagin encaminades cap a conceptes com l'agricultura ecològica, producció sostenible a llarg termini, començant a parlar també de l'agricultura biodinàmica. Si bé la tendència sembla que és aquesta, no cal oblidar que les necessitats de la majoria de la població són les de poder assegurar la nutrició humana mitjançant el que el sector agroalimentari és capaç d'aportar. La clau està en trobar aquest equilibri consistent en assegurar l'accés als aliments per part de tota la població, intentant que aquests siguin cada vegada més saludables i sostenibles.

Com a exemple d'aquest darrer concepte, el nostre programa està treballant en l'aprofitament i valorització dels fems i purins com a oportunitat per a l´agricultura, centrant-nos en el nostre cas en els fruiters.

"Amb aquesta recerca s’obre la porta a poder aplicar fracció líquida del purí com adob orgànic"

Una de les acciones principals a realitzar és la introducció dels subproductes del purí en la fertilització dels arbres fruiters, concretament la fase líquida (FL) resultant de la separació sòlid-líquid prèvia.

Els objectius particulars són analitzar la viabilitat de l'ús de la FL des d'un punt de vista econòmic, sanitari (mitjançant anàlisis microbiològics en el sòl, fulla i fruits), mediambiental i econòmic.

La finalitat de la introducció i millora del maneig de la FL com a fertilitzant permetrà reduir el consum d'adobs minerals i millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, contribuint així a una millora mediambiental.

L'acció té lloc en una parcel.la comercial de presseguer, en la qual s'avaluen quatre estratègies d'aplicació: control, amb l'aplicació d'adob mineral; aplicació de FL fins a l'inici de creixement vegetatiu de l'arbre, que està relacionat amb la normativa de les empreses de certificació de la producció; aplicació de FL fins a dos mesos abans de la collita, també en relació al compliment de la normativa de les dates límit d'aplicació per part de les certificadores; i aplicació de FL fins a 15 dies abans de la collita. Aquesta proposta, propera a la collita, i que coincidirà en el temps amb l´acabament de la fertilització dels arbres Control, pretén demostrar la viabilitat de l'acció fora dels períodes actualment establerts per les empreses certificadores.

"La possibilitat d’introduir subproducte del purí en la fertilització dels arbres fruiters com a fertilitzant permetrà reduir el consum d'adobs minerals i millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, contribuint així a una millora mediambiental"

-La transferència del coneixement, és un element imprescindible?

Per descomptat. Tota activitat de recerca o demostració ha de tenir el seu reflex en el sector en forma d'accés a aquesta nova informació. No té cap sentit plantejar una recerca sense pensar en la seva implementació per part dels actors relacionats amb l'activitat. Tot i que part de les accions de recerca suposen estudis bàsics i que podem pensar que no tenen un efecte en el sector, suposen els primers passos per tal que posteriors accions desenvolupin aquest coneixement i l'atansin al “consumidor”.

La societat ha d'entendre que el sector primari és una peça fonamental, que cal tenir-ne cura i apreciar la seva activitat. L'equilibri del sistema no és una quimera i tots els agents implicats cal que tinguin aquest objectiu comú tant pel present com per assegurar un millor futur.

-Cal més conscienciació de la importància d’un ús eficient dels nutrients en l’agricultura?

Avui en dia, ja no tan sols estem en un món globalitzat, sinó que totes les accions que es realitzen tenen la seva repercussió en el sistema. Es parla de respecte al medi ambient, d'economia circular, de pensar en les generacions futures de productors i consumidors... I l'aplicació dels nutrients no és aliè a aquest plantejament sinó que és un factor molt important dins la cadena de producció. I ho és en positiu, tot i que moltes vegades se'ns retreuen efectes negatius del seu mal ús, cada vegada el sector productiu és més conscient de la situació i que cal millorar-la pensant en el futur. Contínuament escoltem resultats de la recerca en nous productes, noves presentacions més eficients, noves estratègies d'ús que milloren el resultat dels nutrients, podent reduir moltes vegades el seu ús o d'altres amb una millora evident quan el producte s'aplica de forma adient.

"La societat ha d'entendre que el sector primari és una peça fonamental, que cal tenir-ne cura i apreciar la seva activitat. L'equilibri del sistema no és una quimera i tots els agents implicats cal que tinguin aquest objectiu comú tant pel present com per assegurar un millor futur"