ENTREVISTA | 14/01/2022  Ruralcat

Enric Campi i Àlex Sirera, professors de l’EAF Sta. Coloma de Farners  El sector apícola s’ha hagut de professionalitzar molt per a sobreviure

L’Enric Campi i l’Àlex Sirera, docents de l'Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, han rebut recentment el Premi Mercè Cabré, atorgat per l'entitat Apicultors Ecològics Associats, que guardona els professionals d'aquest camp amb l'objectiu de destacar la seva trajectòria i aportacions en l'apicultura ecològica, especialment per promoure la qualitat de la mel i d'altres productes del rusc. L’Escola Agrària ofereix, des de fa 35 anys, formació en l’àmbit forestal, jardineria i apicultura. A més, des de l’any 2015 el centre lidera la Comissió Tècnica per a la Formació en Apícola per coordinar les necessitats formatives del sector a tot Catalunya. Parlem amb ells sobre la seva tasca docent i sobre el futur de la professió.

Àlex Sirera és apicultor per tradició familiar, tècnic especialista agrícola, Diplomat en Ciències Empresarials i Llicenciat en Investigació i Tècniques de Mercat. Actualment exerceix de professor de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners des de l’1 de setembre de 1986. Enric Campi és enginyer Tècnic Agrícola i professor de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners des de l’15 de setembre de 1985.

-Com valoreu l’atorgament d’aquest guardó?

Amb molt agraïment i molt contents. Treballem en la nostra feina de docents i tècnics en formació,  fent allò que creiem que cal fer per aportar allò que pot ser positiu, important. La feina de docents es centra en atendre necessitats formatives en el moment, però el temps passa i les persones que es formen a l’Escola també, seguint el seu camí professional. Amb el temps, rebem el record positiu del pas per l’Escola d’alguns d’ells, de la seva experiència amb nosaltres i de la utilitat que els ha pogut suposar. Aquesta és la nostra recompensa normal per la feina feta. Aquest premi, però, l’hem rebut com un reconeixement en majúscules, per tant, molt contens i agraïts.

-En quin moment es troba la feina d’apicultor professional? Quines aptituds són necessàries per a exercir aquesta professió?

Abans de l’aparició de la varroasi al nostre país, els anys 1985-86 era possible practicar l’apicultura amb un mínim de pràctica i coneixement. De fet la principal font de formació consistia en treballar un temps ajudant a un altre apicultor experimentat com a pas previ a l’adquisició d’unes poques caixes i del treball autònom. Per la seva banda, podríem dir que les abelles necessitaven poc o gens a l’apicultor en la seva vida. Però l’expansió ràpida i massiva d’aquest paràsit ho va canviar tot de cop. Les colònies d’abelles no sobrevivien al seu atac i el nombre de baixes va créixer exponencialment; en poc temps van desaparèixer també els eixams salvatges. Tampoc existien productes específics per a fer front a aquest problema i els apicultors que van quedar s’afanyaven a trobar solucions per a salvar les abelles. A partir d’aquella època la supervivència de les colònies d’abelles va estar més supeditada que mai a l’actuació dels apicultors, a la seva actuació i coneixement, la qual cosa va fer que les necessitats de formació i professionalització del sector augmentessin com mai abans.

“A partir d’aquella època (l’aparició de la varroasi) la supervivència de les colònies d’abelles va estar més supeditada que mai a l’actuació dels apicultors”

Des de llavors no hi ha hagut treva i aquesta necessitat de formació i professionalització no ha fet més que augmentar. Darrerament els efectes del canvi climàtic, per exemple, ha causat davallades molt importants en la producció de mel, malgrat l’increment paral·lel en el nombre de caixes. L’aparició de problemes de desnutrició en les colònies duen a baixades del seu sistema immune i, en conseqüència, a més facilitats per altres malalties. Altres problemes com l’acumulació de residus de tractaments i pesticides en l’interior de les caixes creen problemes d’insalubritat, etc.

Per cert, la varroasi continua sent el primer problema per les abelles i els apicultors actualment. Això combinat amb l’entrada de la vespa velutina (asiàtica), fa que en algunes contrades la viabilitat de les explotacions apícoles quedi força compromesa ara mateix.

“la varroasi continua sent el primer problema per les abelles i els apicultors actualment”

Expliquem tot això per il·lustrar que avui en dia els apicultors han de ser persones formades i experimentades. Independentment del nombre de caixes que l‘apicultor tingui, ha d’estar molt preparat i atent al que passa en cada moment per a poder ajudar a les abelles, abans no sigui massa tard. El sector s’ha hagut de professionalitzar molt per a sobreviure.

-L’escola ofereix des del 1986, gairebé els seus inicis, cursos en apicultura, esdevenint, amb el pas del temps, en una de les seves especialitats formatives i un centre de referència en aquesta matèria. Heu notat un interès creixent per aquesta especialitat?

Bé, l’oferta formativa de l’Escola és variable, fem cursos que es repeteixen cada any com, per exemple, el de Maneig d’Explotacions Apícoles (iniciació a l’activitat). En canvi, altres com el de Multiplicació i Cria de Reines és bianual o en funció de la demanda del moment. També fem formació inicial en apicultura en els Cicles Formatius de Grau Superior, suport a altres col·lectius i entitats (veterinaris, altres escoles,...). Per al 2022 tenim un programa reduït de cursos ja que no podem atendre’n més per capacitat, tot i així tenim previst fer 6 cursos de formació continua més dues jornades tècniques i formació reglada i suports externs.

En els darrers anys l’interès per les abelles ha anat creixent en paral·lel a l’interès pels productes saludables i naturals, també d’acord a una major conscienciació mediambiental. Malgrat això però, i pels condicionants que hem dit abans, hi ha força interessats que s’introdueix en el món de les abelles, però són pocs el que continuen en l’activitat desprès d’un temps. A tall d’exemple dir que la mitjana d’edat que podem trobar en els membres de les associacions professionals és força alta, com segurament passa també en altres sectors agraris.

“En els darrers anys l’interès per les abelles ha anat creixent en paral·lel a l’interès pels productes saludables i naturals, també d’acord a una major conscienciació mediambiental”

-Des del 2015 l’escola acull les reunions de la comissió tècnica en formació de l’apicultura, formada per totes les associacions d’apicultors de Catalunya, a més d’investigadors i experts en apicultura, per tal de coordinar les necessitats formatives de tot el sector. Quina està sent la resposta del sector? Quins reptes de futur afronta la professió apícola?

La resposta del sector és sempre bona, ja que té necessitats formatives sempre. Com hem dit, la pràctica apícola és dinàmica i va evolucionant. No oblidem tampoc que estem parlant d’uns animals sobre els quals encara en desconeixem moltes coses i que l’observació continua sent la millor eina per a un bon maneig. Per tot plegat les persones que participen de la formació ho agraeixen molt.

L’eina de la Comissió Tècnica ha estat un avenç important en el sentit de coordinar activitats de formació que realitzen diferents escoles i entitats. També en el sentit d’apropar alguns cursos als seus destinataris evitant duplicitats, desplaçaments, despeses, temps... De les reunions de la Comissió Tècnica n’han sortit sempre les orientacions i idees per a l’elaboració de plans de formació en temes importants en cada moment.

“L’eina de la Comissió Tècnica ha estat un avenç important en el sentit de coordinar activitats de formació que realitzen diferents escoles i entitats”

-L’escola va inaugurar l’any 2018 una meleria, que serveix com a espai per l’extracció i processat de la mel. Com està funcionant? Quantes arnes teniu i quina quantitat de mel elaboreu a l’any?

Des de la seva construcció, la sala d’extracció ha estat una eina molt important per a la formació. De cap manera la seva inversió és podria justificar a partir de les petites produccions de mel del petit abellar de l’Escola que també suporta la pressió de la pràctica docent. Però sí que esdevé molt important a l’hora d’explicar i exemplificar el procés correcte d’obtenció de la mel i altres productes apícoles i de les bones pràctiques en sanitat i seguretat alimentària. A mesura que l’anem completant augmenta el seu ús. Darrerament, amb la instal·lació d’una exposició permanent sobre la pràctica apícola, esdevé també una aula d’apicultura.

“Des de la seva construcció, la sala d’extracció ha estat una eina molt important per a la formació”

-Quines qualitats ha de reunir una bona mel?

Malgrat tant de temps i esforços de divulgació, la mel i les seves propietats continuen sent força desconegudes pel gran consumidor. Parlar de màxima qualitat en la mel és parlar de mel crua, és a dir, aquella que no ha sofert processos tèrmics o d’altri i lliure d’impureses (filtratge) i lliure de residus i substàncies estranyes (químics). La podem trobar fluida o sòlida, de diferent aspecte, textura, color, sabor, aroma, etc., segons la temperatura ambient i la procedència, però aquests no seran indicadors d’una major o menor qualitat, sinó de la gran diversitat de la nostra mel.

“Parlar de màxima qualitat en la mel és parlar de mel crua, és a dir, aquella que no ha sofert processos tèrmics o d’altri i lliure d’impureses (filtratge) i lliure de residus i substàncies estranyes (químics)”

Cal recordar que la mel no és un producte elaborat, més ben dit, només l’han pogut elaborar les abelles de la mel, qualsevol altra elaboració o preparació no pot anomenar-se “mel”. L’apicultor, a part de tenir cura de les abelles, només fa l’extracció, filtrat, reposat o madurat i envasat. El producte ha d’arribar al client preservant al màxim les característiques del producte ja elaborat a l’interior de les cel·les de les bresques.  

-Quins requisits ha de tenir la mel certificada ecològica? Quins avantatges té respecte a la mel tradicional?

Ha de complir amb tots els requisits que marca la Certificació del CCPAE. Bàsicament pel que fa a producció de mel procedent de fonts que no han estat tractades amb productes fitosanitaris no autoritzats per a la producció ecològica, ni tampoc adobades amb fertilitzants químics no autoritzats. D’altra banda, pel que fa a la sanitat apícola, les abelles tampoc poden estar tractades sanitàriament amb productes no autoritzats en apicultura ecològica.

Els avantatges de la mel ecològica són precisament aquesta garantia de ser una mel lliure de productes químics que en la producció convencional no està certificada, tot i que en realitat la majoria d’apicultors, actualment, miren de treballar amb les millors pràctiques, minimitzant tractaments, ajustant dosis i moments d’aplicació, etc.

“Els avantatges de la mel ecològica són precisament aquesta garantia de ser una mel lliure de productes químics”

Cal tenir en compte que les abelles són molt pràctiques i actuen segons els seu instint i natura. Per tant, la producció ecològica és molt complicada en un país com el nostre on les zones de major interès apícola estan molt humanitzades i l’agricultura ecològica poc estesa. Les minves que es donen en la producció en ecològic, entre d’altres motius, fan que no és vegin compensades per un preu de venda de la mel només sensiblement més alt.