Xavi Silva  "La gran revolució dels drons és aplicar una tecnologia adaptable a qualsevol cultiu i que és rendible en extensions petites"

L'ús de vehicles aeris no tripulats en l'agricultura ha passat de ser ciència ficció a una eina a l'abast de tothom, que permet monitoritzar l'estat dels cultius i prendre decisions d'una manera precisa. En aquesta entrevista, un expert en drons, Xavi Silva de l'empresa Hemav, ens explica com aquesta tecnologia pot ajudar en la recerca agronòmica i a millorar les produccions de petits agricultors.

Xavi Silva és codirector general i un dels socis fundador d'Hemav

Xavi Silva és enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Catalunya i codirector general i un dels socis fundador d’Hemav, una empresa que dissenya i comercialitza solucions de valor afegit per a la indústria, gràcies al processament tècnic de informació captada generalment amb tecnologia dron.

Què és un dron? Quina mena de drons s’utilitzen en l’agricultura i quin tipus de tecnologia porten associada?

Un dron és una aeronau que vola sense tripulació. Hi ha dos tipus segons la matriu propulsora: ala fixa o rotor. Quan parlem d’ala fixa ens referim a models semblants a avions, quan parlem de rotors a helicòpters.

Els models que nosaltres utilitzem més per l’agricultura són: el FIXWIN AP1, un ala fixa dissenyada i ajustada per la topografia i la teledetecció agrícola, equipat amb sensors visuals Full HD i multiespectrals de 5 bandes amb sistemes de posicionament GPS de gran precisió (RTK); i el Agromav HAR6 una plataforma de 6 rotors, específicament dissenyat i ajustat per al mapejat de camps agrícoles, també equipat amb sensors visuals HD i multiespectrals.

Els dos models són de confecció pròpia, és a dir, els hem desenvolupat a Hemav. Per donar només un exemple: el HAR6 disposa d’un sistema de control autònom que fa que el puguis programar per enlairar-se en un lloc, fer una ruta concreta i tornar al punt de sortida tot sol, també disposa d’un sistema de paracaigudes automàtic.

La part dels sensors i del processament de dades és la fonamental. Els drons necessiten anar equipats amb càmeres, sensors multiespectrals i tèrmics, que ens permeten veure el cultiu, com es reflexa la llum a les plantes i la seva temperatura. Aquestes imatges ens donen uns valors que nosaltres interpretem amb el nostre software, basat en uns indicadors avalats científicament, i després oferim recomanacions agronòmiques.

Quina diferència hi ha entre l’ús d’un ala fixa i un rotor? Els drons poden acabar substituint l’ús dels satèl·lits o les avionetes?

Un ala fixa necessita més espai per enlairar-se i aterrar però funciona millor en extensions grans i uniformes, com les de blat de moro que estem treballant a Lleida. El rotor es pot aixecar arreu i és més recomanable a finques petites o produccions disperses, com les vinyes que hem treballat al Penedès.

De moment, cada plataforma té la seva funcionalitat en diferents àmbits. En els satèl·lits la part multiespectral té una definició mínima de 2 metres quadrats per píxel i un abast de 1000 o 2000 mil hectàrees. Per tant no és recomanable per a cultius com la fruita o la vinya perquè agafa informació del terra al voltant de la planta que no és útil; tampoc és recomanable per a extensions inferiors a les 1000 o 500 hectàrees perquè el client paga per una quantitat de imatge que no necessita.

Les avionetes són més rendibles per arribar allà on el satèl·lit no dóna una bona resolució per píxel però per preu el dron és més competitiu en extensions amb cultius dispersos o dimensions de 200 hectàrees o menys. En definitiva és un tema de cost i resolució.

Ara com ara no és possible que els drons puguin substituir les avionetes per tecnologia i legislació. Per llei tenim uns nivells d’abast fixats, un radi limitat d’un kilòmetre i una alçada de 120 metres... També cal tenir en compte que la llum entre les 11 i les 13h és la millor perquè és perpendicular i no té ombres... i que un dron té una autonomia d’entre 45 minuts i 1 hora. Tot plegat fa que un equip només pugui abastar unes 200 hectàrees en un dia.

“com a mínim incrementem un 5% la producció, a més
d’optimitzar els costos i augmentar la qualitat”

Com ha estat l’experiència d’Hemav en el Projecte LIFE Futur Agrari?

Estem molt contents. Vam començar a treballar en el Projecte LIFE Futur Agrari l’any passat. La nostra part ha estat la captació d’imatges multiespectrals en cultius de blat de moro a la zona de Lleida. L’objectiu final és aïllar un indicador específic dels nitrats perquè, fins ara, les recomanacions per fer abonat de cobertura es basen en indicadors generals de l’estat d’un cultiu. Avui dia aquest índex específic no existeix i vam fer una gran batuda de dades per veure si el trobàvem. Van sortir dos o tres que semblaven encaixar i, aquest any, hem fet campanyes més llargues per contrastar el que vam trobar. En total han estat 800 hectàrees inspeccionades amb dron, més de 2000 hectàrees inspeccionades amb avioneta i 200 kilòmetres quadrats inspeccionats amb satèl·lit. Vam acabar la campanya a l’agost, hem processat les dades i ara estem a l’espera de la validació per part de l’IRTA.

Qui es pot beneficiar més de la tecnologia dron?

La gran revolució dels drons en l’agricultura és aplicar una tecnologia que s’adapta a qualsevol cultiu i que és rendible en extensions petites. Fora que hi hagi alguna catàstrofe inesperada, com a mínim incrementem un 5% la producció, a més optimitzem els costos i augmentem la qualitat.

Això és possible gràcies a les imatges captades amb el dron, a tota la feina posterior d’anàlisi i a les recomanacions que donem i que es poden implantar a aparells de reg, tractors automàtics o dispositius mòbils.

És una inversió rendible, especialment en cultius de regadiu i en extensions d’entre 10 i 200 hectàrees. Una recomanació de primera cobertura i abonat base es pot fer amb un únic vol que té un cost d’entre 15 o 25 euros per hectàrea, o un anàlisi estructural per a fruiters amb un de 15 a 35 euros per hectàrea.