Entrevistes

Parlem amb persones rellevants del sector agroalimentari, pesquer, forestal i rural

Gabriel Esquius és Llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i Diplomat de Postgrau en Planificació i gestió dels currículums professionals en centres de formació agrària (Universitat Autònoma de Barcelona). Ha treballat com responsable de planificació de cursos i atenció d’usuaris en el Centre Divulgador de la Informàtica, SA (Generalitat de Catalunya) i ha estat professor i director de l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners fins el 2016. També ha estat coordinador dels programes d’informàtica i d’orientació de les Escoles Agràries del DARP, coordinador de la Formació Agrària a Distància (FAD) i director de l’Escola Agrària de Mas Bové. Així mateix, ha desenvolupat tasques com a membre del comitè executiu de RuralCat i ha estat coordinador de cursos organitzats pel CFEA.
Gabriel Esquius  “Volem ser una entitat de referència en la gestió executiva en l’entorn i els recursos naturals”
  04/10/2019
Vilanova i la Geltrú és un dels ports pesquers més importants de Catalunya. No és estrany, doncs, que el peix que surt cada dia de la seva llotja arribi a Barcelona i altres mercats propers: productes frescos, i per altra banda molt ben valorats. A més a més, té les seves platges de sorra blanca i fina. Tradicionalment, doncs, Vilanova ha estat considerada una vila marinera. Però nosaltres no anem a la capital de la comarca del Garraf per cap motiu relacionat amb la mar; hi anem per conèixer i parlar amb la Remei Gimeno, una pagesa de tota la vida que conrea els espigalls, una verdura poc coneguda i que ella i la seva gran amiga, la Montse Marcé, i altres pagesos i pageses treballen per promocionar. Vàrem concertar l’entrevista per telèfon, i sense pensar-s’ho dues vegades ens va convidar a dinar a casa seva. Va ser el primer senyal del seu tarannà: extravertit, espontani, vehement. Tal com, dies més tard, quan ens vàrem trobar per primer cop, poguérem comprovar personalment.
Montse Marcé i Remei Gimeno  “L’espigall s’ha revalorat i la gent ens el demana. Ens hem convertit en uns espigall-maniàtics”
  05/09/2019
María Rosa Mosquera Losada és doctora en Ciències Biològiques, catedràtica en el Departament de Producció Vegetal i Projectes d’Enginyeria de la Universitat de Santiago de Compostel·la i presidenta de l’Associació Agroforestal Espanyola. També és coordinadora dels grups Arable Crops, de la Global Research Alliance (observador oficial de l’IPCC), i Enabling Environment Working Group, de la Global Alliance for Climate Smart Agriculture (FAO).
María Rosa Mosquera  “El sector ha demanat a la Comissió Europea una millora per a facilitar l'adopció dels sistemes agroforestals”
  09/08/2019
Vicenç Enrique-Tarancon és veterinari, amb més de 20 anys d’experiència, i coordinador del Grup de Sanejament Porcí. Aquesta associació sense ànim de lucre aglutina ramaders independents, cooperatives i empreses de les terres de Lleida. El seu objectiu és vetllar per la millora de l’estat sanitari dels animals i aconseguir la major rendibilitat de les explotacions de porcí.
Vicenç Enrique-Tarancon  “En bioseguretat, el factor més important és la constància”
  12/07/2019
Fa centenars de milers anys, hi hagué a l’actual comarca de la Garrotxa una intensa activitat eruptiva que va remodelar el paisatge de forma espectacular. Avui en dia es fan evidents encara aspectes geomorfològics que recorden el rebombori de foc i rius roents de material fos provinents del cor de la Terra d’aquelles èpoques remotes; edificis volcànics, tossots, colades de lava, rescloses volcàniques, cingleres... i un sòl de tons rogencs característic d’aquestes contrades que amaga els seus petits secrets. L’any 1982, com a conseqüència d’una forta contestació social i científica, el Parlament de Catalunya aprovà una llei de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa per tal de protegir-la de l’explotació minera que va patir a partir de la dècada dels anys 60. Aquest nou Espai Natural, amb 40 volcans catalogats, 10 amb cràter i 22 d’escòries volcàniques en bon estat de conservació, es va passar a denominar Paratge Natural d’Interès Nacional, i les Reserves Integrals d’Interès Geobotànic, Reserves Naturals, amb l’objectiu, com diu la llei, d’assegurar “la protecció de valors qualificats per tal d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants”. I una d’aquestes activitats seculars dels pagesos d’aquest paratge privilegiat ha estat un conreu singular, únic: el dels fesols de Santa Pau.
Montserrat Miralles i Lluís Sunyer  “Hem intentat millorar les varietats locals per poder-les fer operatives mecànicament”
  05/07/2019
Pàgina 6 de 60
Articles per pàgina
S'estan mostrant 26 - 30 de 299 resultats.