Publicador de continguts

BIOECONOMIA | 09/09/2026  Ruralcat

Agricultura i l’IRTA presenten una planta experimental de biogàs per a potenciar la bioeconomia i mitigar el canvi climàtic

La instal·lació de Mas Bové permetrà desenvolupar proves pilot i estudis científics sobre energies renovables i residus orgànics

La planta experimental de biogàs és la primera de Catalunya i de l’Estat Espanyol que està gestionada per un institut públic de recerca mentre dona servei a una granja.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) han presentat una nova instal·lació científica i experimental destinada a potenciar la bioeconomia i contribuir a la mitigació del canvi climàtic des del sector agroalimentari català: la planta de biogàs de l’IRTA Mas Bové, a Constantí (Tarragona).

Es tracta de la primera planta de Catalunya i de l’Estat espanyol gestionada per un institut de recerca públic mentre dona servei a una granja. La instal·lació s’alimenta de les dejeccions dels porcs (purins) i de l’aviram (gallinassa) que es crien a Mas Bové i està concebuda principalment per al desenvolupament d’estudis de recerca i projectes pilot en l’àmbit del biogàs i la bioeconomia.

Aquest model permetrà dur a terme estudis que serien més difícils de desenvolupar en una planta convencional i generar coneixement aplicable al sector agroalimentari. Entre d’altres, s’hi podran definir nous protocols i assajar productes per millorar la producció de biogàs, validar tecnologies emergents a escala pilot i provar prototips d’empreses. També s’hi podran estudiar processos per obtenir productes de valor afegit a partir de la digestió de les dejeccions, com ara biofertilitzants o bioestimulants, així com investigar dins del digestor per optimitzar la generació de biogàs o aprofitar el CO₂ resultant de la seva combustió.

La valorització de les dejeccions ramaderes mitjançant la producció de biogàs pot contribuir també a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i la contaminació de sòls i aqüífers. Es calcula que, a Catalunya, un 12% dels GEH són generats per l’agricultura i la ramaderia, i gairebé la meitat d’aquest percentatge correspon a la gestió de les dejeccions ramaderes, que en un 84% dels casos s’apliquen directament als camps com a fertilitzant.

En aquest context, digerir de manera controlada les dejeccions ramaderes en plantes de biogàs, en lloc d’emmagatzemar-les en basses o dipòsits per a aplicar-les posteriorment als camps, redueix notablement els GEH que emeten. A més, el procés de producció de biogàs permet obtenir, d’una banda, fertilitzants orgànics de qualitat que contribueixen a la salut del sòl i, de l’altra, aigua recuperada, un recurs rellevant davant la previsió de situacions de sequera recurrents.

En aquesta línia, la Generalitat va aprovar el 2024 l’Estratègia catalana del biogàs i l’Estratègia catalana del digestat, que preveuen un important desplegament de plantes de biogàs a Catalunya en els pròxims anys. Segons aquestes previsions, l’any 2030 les dejeccions ramaderes (especialment purins porcins, fems de boví i gallinassa) podrien representar gairebé un terç de la matèria orgànica que alimentarà les plantes de biogàs al territori català.

A més, la planta de Mas Bové s’emmarca també en l’objectiu científic estratègic de l’IRTA de potenciar la bioeconomia al sector agroalimentari català. En aquest marc, l’organització comptarà aviat amb una segona planta experimental de biogàs, de dimensions més petites, que s’està construint al costat de la granja de vacum de l’IRTA Monells.

A més de la recerca i la validació de tecnologies, la instal·lació de Mas Bové es planteja com una plataforma de talent per a la formació de tècnics especialistes en plantes de biogàs. També oferirà informació oberta sobre el seu funcionament i està previst que s'hi facin visites guiades per a la ciutadania i activitats demostratives adreçades al sector.  La planta serà, així mateix, una eina de transferència de coneixement a la comunitat científica i al sector agroalimentari.

Pel que fa al seu funcionament, el biogàs generat a Mas Bové s’utilitza per produir energia tèrmica destinada a l’autoconsum. Aquesta energia serveix per escalfar la nau de maternitat de les truges, on anteriorment s’utilitzava gas propà, i per mantenir la temperatura del digestor on es genera el biogàs.

Per a la producció del biogàs, la instal·lació utilitza purí porcí, gallinassa i restes de pinsos procedents de les granges del centre. Alhora, el fertilitzant orgànic obtingut després de la digestió dels residus s’utilitza per adobar els camps de Mas Bové, fet que permet reduir els costos associats a la gestió de les dejeccions i a la compra de fertilitzants. L’aigua recuperada, per la seva banda, s’utilitza per regar els camps i per a la neteja de les granges de porcs i aviram.

En total, la instal·lació processa més de 5.200 tones de matèria orgànica cada any. El biogàs produït té un cabal de 96.697 Nm³ l'any, equivalent a 58.000 litres de gasoil o a l'energia anual consumida per unes 165 llars.

El projecte ha suposat una inversió de més de 660.000 euros, gairebé 100.000 dels quals procedeixen d’una subvenció de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE), fruit de la convocatòria 2022 per a projectes singulars d’instal·lacions de biogàs.

Amb aquesta instal·lació, l’IRTA disposa d’una infraestructura experimental per estudiar i validar solucions relacionades amb la producció de biogàs i la valorització de les dejeccions ramaderes, així com per transferir els resultats de la recerca al sector agroalimentari i contribuir al desenvolupament de models de bioeconomia més circulars.

Font: IRTA