Catalunya porta a Brussel·les una posició unitària per defensar el futur de l’agricultura i la pesca mediterrània
El posicionament català reclama un finançament suficient per a la PAC 2028-2034 i mesures que garanteixin la competitivitat, la sostenibilitat i el relleu generacional dels sectors agrari i pesquer
La futura PAC 2028-2034 haurà de garantir un finançament suficient i reforçar la competitivitat i el desenvolupament rural.
Catalunya ha traslladat a la Comissió Europea les principals demandes del sector agrari i pesquer davant la futura reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2028-2034. El posicionament, acordat entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) i els representants de la Taula Agrària -Unió de Pagesos, JARC i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC)-, reclama un finançament suficient i coherent per a la PAC, així com mesures per reforçar la competitivitat, la sobirania alimentària i el desenvolupament rural.
En aquest sentit, entre les demandes plantejades hi ha el manteniment de l’arquitectura actual de la PAC i el rebuig a la seva dilució en un únic fons. També es considera necessari donar suport als agricultors professionals i a les explotacions familiars, impulsar les inversions estratègiques, reforçar les eines de gestió de riscos davant les crisis climàtiques i les pertorbacions dels mercats, així com avançar en la simplificació administrativa per reduir les càrregues burocràtiques que assumeix el sector.
En relació amb el sector boví, també s’han traslladat les preocupacions per la competència de les importacions procedents de països tercers. En aquest sentit, es considera necessari garantir unes condicions de competència equivalents i que els productes importats compleixin unes condicions de competència equiparables als que han d’assumir les explotacions ramaderes europees en matèria de seguretat alimentària, traçabilitat i ús de medicaments veterinaris. Aquesta qüestió coincideix amb la suspensió, per part de la Unió Europea, de les importacions de carn i altres productes d’origen animal procedents del Brasil.
Pel que fa al sector pesquer, Catalunya, Andalusia, la Regió de Múrcia, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears han traslladat a la Comissió Europea les principals demandes de la flota mediterrània. Les peticions se centren en una gestió pesquera que tingui en compte les especificitats del Mediterrani i que compatibilitzi els objectius ambientals amb la sostenibilitat econòmica i social de l’activitat pesquera.
Entre les qüestions plantejades hi ha la revisió del Pla plurianual de les pesqueres demersals del Mediterrani occidental (MAP), la revisió de la doble limitació aplicada a la gamba vermella i que les decisions sobre les oportunitats de pesca per al 2027 tinguin en compte els esforços d'adaptació que el sector ha dut a terme en els darrers anys. També es demana incorporar criteris socioeconòmics i les particularitats de la pesca mediterrània en la presa de decisions, així com potenciar mesures de selectivitat i gestió espacial per garantir la sostenibilitat ambiental, econòmica i social de l'activitat pesquera.
La trobada també ha servit per abordar la futura reforma de la política pesquera comuna (PPC), la simplificació del reglament de control i les prioritats del futur marc financer europeu per al sector pesquer i aqüícola durant el període 2028-2034.
En aquest àmbit, les cinc comunitats han coincidit a reclamar un instrument financer específic, estable i suficient que permeti afrontar la modernització de la flota, la descarbonització, el relleu generacional i el manteniment de l'activitat pesquera com a sector estratègic per a la sobirania alimentària europea.
Font: DARPA