Publicador de continguts

BIOECONOMIA | 23/09/2026  Ruralcat

Catalunya reforça l'impuls als digestats com a recurs estratègic per a l'agricultura i la bioeconomia circular

La nova planta experimental de biogàs i les activitats de transferència tècnica impulsen la recerca i la valorització dels digestats per al sector agrari

La planta experimental de Mas Bové (Constantí) utilitza purins porcins, gallinassa i altres subproductes orgànics per produir biogàs i obtenir digestat.

La gestió sostenible de les dejeccions ramaderes i la valorització dels digestats continuen guanyant protagonisme en el marc de la transició cap a una agricultura més eficient, circular i baixa en emissions. La recent posada en funcionament d'una nova planta experimental de biogàs a Catalunya representa un pas més en aquesta direcció i reforça els objectius definits per l'Estratègia catalana del digestat, impulsada pel Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

La nova planta experimental de biogàs ubicada a Mas Bové (Constantí) és la primera planta de Catalunya i de l'Estat espanyol gestionada per un centre públic de recerca mentre dona servei a una explotació ramadera en funcionament. La instal·lació utilitza principalment purins porcins, gallinassa i altres subproductes orgànics per produir biogàs i obtenir digestat, fet que la converteix en una infraestructura de gran interès per a la recerca aplicada, la demostració tecnològica i la transferència de coneixement cap al sector agrari. La planta permetrà validar noves tecnologies, desenvolupar projectes pilot relacionats amb la valorització dels digestats i obtenir informació útil per a l'impuls de models de bioeconomia circular adaptats a la realitat productiva catalana.

En aquest context, l'Estratègia Catalana del Digestat estableix un full de ruta per promoure l’aprofitament d’aquest recurs i fomentar el desenvolupament de solucions innovadores que permetin obtenir productes fertilitzants adaptats a les necessitats de l’agricultura actual. L’estratègia també posa l’accent en la generació de coneixement, la transferència tecnològica i l’acompanyament dels professionals del sector davant el creixement previst de les instal·lacions de biogàs a Catalunya.

Precisament, la transferència de coneixement serà un dels eixos destacats de les activitats tècniques que el Departament organitza durant els pròxims mesos. En el marc de la fira Agrobiotech de Lleida, el proper 27 d’octubre tindrà lloc la jornada “Innovació en el tractament dels digestats. El paper del Grup d’Experts”, una sessió destinada a compartir els avenços més recents en aquest àmbit i a analitzar els reptes i oportunitats que planteja la valorització dels digestats. 

La jornada permetrà conèixer noves tecnologies de tractament, criteris tècnics per a la seva gestió i experiències orientades a incrementar el valor afegit dels productes resultants de la digestió anaeròbia. També posarà en relleu la tasca del Grup d’Experts en Tractament de les Dejeccions Ramaderes del DARPA, que actua com a espai de suport tècnic, generació de coneixement i impuls de solucions innovadores per al sector.

Aquesta aposta per la innovació i la transferència de coneixement tindrà continuïtat amb una nova edició de PRO-FEM, que se celebrarà els dies 24 i 25 de novembre a Lleida. Les sessions previstes, que reuniran professionals del sector agrari, tècnics, investigadors i representants de l’administració, inclouran diverses ponències dedicades als reptes actuals i futurs de la digestió anaeròbia, a les estratègies de valorització dels digestats i a les experiències pràctiques que ja s'estan desenvolupant al territori. L'objectiu és facilitar l'intercanvi de coneixement i contribuir a l'adopció de solucions tècnicament viables, ambientalment sostenibles i econòmicament competitives.

Amb aquestes iniciatives, el Departament referma el seu compromís amb un model de gestió de les dejeccions ramaderes basat en l'aprofitament eficient dels recursos, la innovació i la transferència de coneixement, elements clau per avançar cap a una agricultura més sostenible.

Font: DARPA