Els mercats de pagès, protagonistes d’una jornada clau per al futur alimentari sostenible de Catalunya
Institucions, pagesia i entitats reclamen una regulació pròpia per consolidar els mercats de pagès com a motor d’una alimentació més saludable, justa i sostenible a Catalunya
Els mercats de pagès són una eina clau per transformar el sistema alimentari: fomenten la venda directa, enforteixen l’economia local i connecten el món rural amb l’urbà
La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova va acollir la jornada "La venda directa en mercats de pagès: singularitat, models referents i principals aspectes rellevants", una trobada organitzada per la Generalitat de Catalunya i l'Oficina Conjunta de l'Alimentació Sostenible, en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT). L'esdeveniment va reunir experiències locals i internacionals, representants institucionals, pagesia i entitats per reflexionar sobre el paper estratègic dels mercats de pagès en la transformació del sistema alimentari català.
La jornada “La venda directa en mercats de pagès: singularitat, models referents i principals aspectes rellevants” va tenir lloc el passat 29 de maig de 2025 a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova
La jornada va posar en relleu la importància dels mercats de pagès com a eina per enfortir els vincles entre el món rural i l'urbà, fomentar la venda directa i els circuits curts de comercialització i promoure una alimentació més saludable, sostenible i arrelada al territori. D'acord amb el director general d'Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia del Departament d'Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, els mercats de pagès són clau per avançar cap a un sistema alimentari just i resilient.
Durant la sessió, es van presentar models internacionals d'èxit com el de la Campagna Amica a Milà (Itàlia), el Mercat d'Agricultors de Tacoronte a Tenerife o la xarxa Grønt Marked de Copenhaguen (Dinamarca). Tots ells comparteixen una aposta decidida per la venda directa, la sostenibilitat i la implicació comunitària.
Un dels punts centrals va ser l'anàlisi del marc jurídic actual. Tot i que la venda directa està reconeguda legalment, la manca d'una definició clara de "mercat de pagès" i la dispersió normativa entre municipis generen inseguretats per als productors. Diverses intervencions van coincidir en la necessitat d'una regulació catalana específica que diferenciï clarament aquests espais de la venda ambulant i garanteixi condicions equitatives i estables per a la pagesia.
Un dels punts principals tractats a la jornada va ser la necessitat d’una regulació catalana específica que diferenciï els mercats de pagès de la venda ambulant i garanteixi seguretat jurídica al sector
La taula d'experiències va donar veu a iniciatives locals com la Coordinadora de Mercats de Pagès de Barcelona, que gestiona nou mercats a la ciutat, o el Mercat de Gavà, que ha esdevingut un referent de dinamització econòmica i social. També es va destacar la importància de la governança compartida, la funció educativa i cultural dels mercats i la necessitat de suport institucional per garantir-ne la viabilitat.
Des del públic, es va reclamar més implicació de les administracions per reconèixer el valor estratègic dels mercats de pagès i facilitar l'accés del sector productor a les ciutats. Per mantenir l'agricultura viva –sector en crisi a Europa–, cal poder vendre on hi ha la gent.
La jornada va esdevenir una oportunitat històrica per consolidar els mercats de pagès com a pilar del sistema alimentari català. Amb una base jurídica sòlida, una gestió participativa i el suport de la ciutadania, aquests espais poden ser motors de canvi cap a una alimentació més justa, saludable i sostenible.
L'Estratègia Alimentària de Catalunya 2025-2028 reconeix la venda de proximitat i els canals curts de comercialització –on s'inclouen els mercats de pagès– com una eina clau per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, arrelat al territori i just.
FONT: DARPA