La intel·ligència artificial obre la porta a nous escenaris comunicatius en el sector de l’alimentació
El passat 23 d’octubre es va celebrar una jornada tècnica sobre aquest tema a la Universitat Pompeu Fabra i va comptar amb diverses ponències i debats
El novè número del projecte editorial “Alimentació i Comunicació” recull els actes de la jornada.
L’eclosió de les noves tecnologies d’intel·ligència artificial obre la porta a una revolució comunicativa. Les múltiples solucions ja disponibles, moltes d’elles accessibles a nivell d’usuari, permeten crear continguts, adaptar-los, divulgar-los i distribuir-los en quasi tots els formats i a través de la majoria de canals.
En aquest sentit, aquestes noves aplicacions també tenen influència en el sector de l’alimentació. Malgrat aquestes oportunitats creatives i comunicatives, és important valorar també els riscos associats. Un dels principals afecta a la qualitat del contingut. Per tant, malgrat les oportunitats que poden suposar aquestes tecnologies, és fonamental adoptar una visió crítica.
Així doncs, el novè número de la col·lecció Alimentació i Comunicació: “Intel·ligències artificials: nous escenaris comunicatius en el sector de l’alimentació”, recull les ponències i el debat posterior d’un grup d’expertes que van participar en una jornada tècnica sobre aquest tema, celebrada a la Universitat Pompeu Fabra el passat 23 d'octubre de 2024. Els participants van ser Daniel Villegas del Laboratori de Disseny “Plat Institute”; Patricia Ventura, doctora en mitjans, comunicació i cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona i Carolina Ripollés, coordinadora científica del projecte “Alimenta’t amb ciència”.
Villegas va parlar de la influència de la intel·ligència artificial en el disseny. Com la comunicació i la tecnologia dels aliments poden ser una oportunitat per innovar i poden aportar beneficis en el procés creatiu. Pel que fa a Ripollés, es va centrar en els desafiaments de la desinformació alimentària donat que amb la intel·ligència artificial el flux de contingut a través de xarxes socials és constant i no tota la informació que circula per internet és certa. Moltes vegades els usuaris no tenen el temps ni els recursos per poder verificar-la i això condueix a fenòmens de confusió entre consumidors.
Per la seva banda, la doctora Ventura va analitzar que la IA fa temps que hi és present de moltes maneres a la indústria alimentària, de fet, comentava que ho és en totes les fases de la cadena de valor, des de la producció, on la robòtica i els sistemes predictius optimitzen els cultius, fins a les aplicacions que minimitzen el malbaratament alimentari i controlen la qualitat dels productes. Així com en la distribució i en l’embalatge.
Alimentació i Comunicació és un projecte editorial conjunt del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya i l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF). Aquesta sèrie de publicacions en format digital pretén aportar a un públic ampli informació rellevant i opinions d'experts sobre temes de debat social relacionats amb l'alimentació i la comunicació.
De moment, se n’han fet un total de nou publicacions entre les quals es parla de la informació sobre aliments “ultra processats”, les xarxes socials en la comunicació alimentària, la informació gràfica en l’etiquetatge, la comunicació persuasiva en l’alimentació, del que demana la societat en matèria d’informació alimentària o com comunicar la sostenibilitat alimentària, entre d’altres.
Font: DARPA