Entrevista a Ramon Miret, tècnic de la comunitat de regants Segrià Sud

Ens podries fer una breu presentació teva?

Em vaig llicenciar com Enginyer Agrònom per l'E.T.S.E.A. de Lleida l'any 1998. L'any 2004 quan ja s'havia executat la captació i la canonada de la captació fins on estava prevista la Bassa 1, se'm va proposar de fer d'interlocutor tècnic, entre la Junta de la Comunitat de Regants i la Direcció d'Obra de la 1a Fase del regadiu, per tal d'aconseguir les autoritzacions dels terrenys on s'havia d'instal·lar la xarxa de distribució de la 1a Fase, així com informar a la Junta del desenvolupament de les obres. A finals de l'any 2005, amb les obres de la primera Fase pràcticament acabades, la Junta em va encomanar la redacció del plec de condicions per adjudicar el manteniment de la infraestructura, implementar el procediment d'adjudicació, i el procediment de recaptació de la part d'execució de l'obra que havien de pagar els regants d'acord amb la Llei Òmnibus, i de la part de les quotes de manteniment i consum a càrrec dels regants. L'any 2006, amb l’entrada en servei la primera Fase del regadiu, em vaig incorporar a temps complet a la Comunitat. Actualment, participo en la gestió tècnica i econòmica de la Comunitat. La gestió tècnica consisteix a adoptar les solucions que planteja l'empresa de manteniment per solucionar les incidències que van sorgint durant el període d'explotació de l'obra executada. En les obres de nova execució com bombaments solars i ampliacions del regadiu, faig d'interlocutor entre la Direcció d'Obra i la Junta de Govern. En la gestió econòmica participo en l'elaboració del pressupost de la Comunitat i la revisió de cobraments i pagaments de regants i empreses.

Quines dificultats us vau trobar en el procés d’implantació de l’estació de bombament?

El principal condicionant era de tipus tècnic, ja que tal com va dir un ponent en les primeres jornades de bombament solar organitzades pel Departament i l'Oficina del Regant, "per definició l'energia solar és una font de subministrament discontinua". Aquesta característica porta implícita el problema dels cops d'ariet o transitoris, pel fet que quan passa un núvol, tot i funcionar amb variador de freqüència, es pot provocar una parada brusca de la bomba i el seu corresponent cop d'ariet. A diferència de les bombes connectades a xarxa on les parades són programades i previstes, el pas de les bromes és imprevisible i el sistema havia de poder suportar els cops d'ariet imprevistos per si sol. El segon condicionant era de tipus econòmic perquè la inversió era important i no teníem totalment garantit el resultat. Per això vam demanar al Departament d'Agricultura que fes un estudi tècnic-econòmic sobre la viabilitat d'aquest projecte de bombament solar, i amb els resultats d'aquest estudi vam decidir emprendre-ho comptant amb la subvenció de l'Ordre d'Ajuts a Regadius.

"Per definició l'energia solar és una font de subministrament discontinua"

Un cop ja en marxa, quines tasques o quina complexitat comporta el seu funcionament?

El sistema funciona totalment autònom governat per un PLC. Quan surt el Sol i detecta que la radiació està per damunt de la consigna a què pot funcionar la bomba, s'engega automàticament i comença a bombar aigua. Quan el Sol es pon i la radiació baixa per davall de la consigna, el sistema s'atura. En aquests dos anys i escaig que porta en funcionament hem tingut molt poques incidències. Un parell de vegades uns quants seguidors s'han posat en posició de defensa sense que hi hagués excés de vent, i fent una inicialització a cada seguidor es va resoldre la fallida en cinc minuts. Fora d'això, només hem netejat les plaques amb aigua i hem aplicat herbicida per mantenir net el camp de la zona de les plaques.

Modificaríeu algun aspecte de disseny, materials, dimensió? En conclusió, esteu satisfets del projecte? En les vostres condicions o necessitats de treball, com haguéssiu fet el projecte ideal?

Si, amb el que hem après fins ara ja farem algunes modificacions en el segon bombament solar que hem projectat i pròximament sortirà a licitació. Primer perquè vam utilitzar una bomba i una vàlvula de retenció preexistents. Com que no teníem garantia total que el sistema funcionés correctament, vam intentar aprofitar tot el que ja teníem instal·lat prèviament per no encarir el cost de la inversió i el termini de recuperació d'aquesta. En el segon bombament solar que serà pràcticament de la mateixa potencia (527 kWp respecte al primer de 523 kWp) posarem una bomba de 450 kW, mentre que la preexistent era de 315 kW. Aquesta nova bomba tindrà un rang de funcionament més ample per adaptar-se millor a les variacions de potència que dona un camp solar. La vàlvula de retenció preexistent era de disc partit, pensat per aturades de la bomba programades. Ara posarem una vàlvula de disc axial, la qual en principi és més ràpida i limita els efectes del cop d'ariet. És més cara, però entenem que si en algun cas l'hem d'instal·lar, és en un bombament solar perquè el risc del cop d'ariet és molt més elevat. Estem satisfets del projecte atenent les grans limitacions de la normativa elèctrica actual, perquè hem aconseguit els objectius proposats d'augmentar la capacitat diària de transport cap a Bassa 3 sense contractar potència ni consumir energia en períodes cars, i a més hem reduït la despesa de la factura elèctrica, que és amb molta diferència la més important de la Comunitat de Regants.
El projecte ideal s'ha d'adaptar a les grans limitacions actuals de la normativa elèctrica existent, que implica un increment de la inversió inicial i penalitza l'aprofitament de tota l'energia que genera el camp fotovoltaic. El problema real de les energies renovables com la solar o eòlica és que són fonts de subministrament d'energia discontinues, i actualment no hi ha manera d'emmagatzemar l'energia sobrant quan es genera en excés, i vulguis o no vulguis quan no fa Sol o vent has de xuclar l'energia de la xarxa, i en un escenari futur sense nuclears o canvis en l'horari de la periodificació elèctrica, preveiem molts problemes de garantia energètica de la xarxa o preus desorbitats, ja que les centrals nuclears són les úniques que fan la funció de "bateria" encara que no ho siguin. Segons la informació que disposem, el preu d'una bateria per emmagatzemar els serrells d'energia que no pot aprofitar la bomba solar perquè està per davall de la consigna de funcionament, és de 250 €/kWh, que a més permetria reduir en gran manera la qüestió dels cops d'ariet. Una altra alternativa són les comunitats energètiques. Haurem de fer números per una bateria, plantejar-nos una comunitat energètica per aprofitar tota l'energia que genera la planta solar o veure si hi ha cap crivell a la normativa elèctrica per reduir el risc econòmic dels canvis en l'horari de la periodificació elèctrica.

“El problema real de les energies renovables com la solar o eòlica és que són fonts de subministrament d'energia discontinues, i actualment no hi ha manera d'emmagatzemar l'energia sobrant quan es genera en excés”

 

Amb la vostra experiència, que li recomanaríeu o quins consells li donaríeu a una altra comunitat de regants que es plantegés fer una estació de bombament solar?

Cada Comunitat de Regants és un món, i els condicionants i limitacions de cadascuna són molt diferents, per això donar consells sense conèixer els seus condicionants seria molt agosarat. El que si és veritat és que el sistema solar no connectat a la xarxa és el molt més complex tècnicament que un de connectat a la xarxa, i en el nostre cas actual d'una elevació d'un cabal de 250 l/s a 97 m d'alçada no connectat a xarxa, al nostre entendre funciona. De fet, la corba de la bomba que preveiem instal·lar en el segon camp solar preveu elevar 360 l/s a aquests 97 m. A més, observant l'evolució dels preus de l'electricitat de l'OMIE i l'OMIP dels darrers mesos, el nostre regadiu té un risc elevat de convertir-se en inviable econòmicament pel fet d'elevar l'aigua una mitjana de 330 m si hem de contractar electricitat a aquests preus. No podem donar consells, però des del nostre punt de vista, com més energia ens generem, menys exposats estarem a les variacions de preu o canvis en l'horari de la periodificació elèctrica, i la nostra visió de futur és intentar anar incrementant progressivament l'autogeneració fotovoltaica per reduir l'exposició a aquestes variacions, ja que al meu entendre, l'OMIE i l'OMIP s'han convertit en una "borsa de l'energia elèctrica" on el preu que es paga per l'electricitat no té res a veure amb el cost real de generar-la i distribuir-la, sinó que el marca un algoritme amb criteris desconeguts.

“Com més energia ens generem, menys exposats estarem a les variacions de preu o canvis en l'horari de la periodificació elèctrica”

El consell que sí que es pot donar, és que abans d'invertir res es faci un estudi tècnic-econòmic del bombament plantejat. I que un cop s'ha decidit emprendre el projecte, s'ha de demanar que l'automatisme que governa el camp estigui fet amb protocols normalitzats i el programa del PLC sigui obert.

Font: Oficina del Regant