S’obren nous escenaris de producció industrial de planta aromàtica i medicinal als sistemes agraris tradicionals de Catalunya

El passat dijous 7 de juliol va tenir lloc la jornada tècnica PATT “És possible el cultiu de plantes aromàtiques i medicinals a les zones ZEPA?”, en la qual es va visitar la parcel·la experimental de Preixens, situada en zona ZEPA amb dotació de reg de suport del canal del Segarra-Garrigues. La sessió es va realitzar en el marc del Grup Operatiu de l’Associació Europea per a la Innovació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles, amb els socis promotors Grup Cooperatiu Fruits de Ponent, Aigües del Segarra Garrigues i Ventós i, com assessor tècnic i coordinador el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.

 

Imatge de la jornada celebrada el dia 7 de juliol.

 

Els objectius d’aquest projecte són múltiples, com ara avaluar la resposta agronòmica, la qualitat en composició química i les necessitats culturals i de mecanització del cultiu a gran escala d’algunes espècies de plantes aromàtiques i medicinals (PAM) per tal de plantejar un escalat de producció integrat dins dels sistemes de cultiu actuals.

També té la missió d’obtenir una anàlisi real i contrastada de viabilitat econòmica i tècnica de la producció a escala industrial d’algunes espècies de PAM introduïdes com a possibles cultius en els sistemes agraris de Catalunya.

A més a més, pretén observar la compatibilitat del maneig cultural aplicat a aquests cultius amb la conservació de les espècies d’aus estepàries en els espais agraris declarats com a ZEPA per tal de poder incloure també el cultiu de PAM com a una possible alternativa productiva a les zones ZEPA. Finalment, vol valorar l’impacte d’aquests cultius en la biodiversitat mesurant la seva funció com a potenciador i mantenidor de poblacions d’insectes pol·linitzadors en les mateixes plantacions i en els agraris adjacents.

En la jornada es va debatre al voltant d’aquestes qüestions i el ponent Gerard Bota Cabau, enginyer forestal i doctor en biodiversitat, va parlar d’una primera aproximació a la compatibilitat del cultiu d’algunes espècies de PAM amb els valors naturals de les zones ZEPA. Aquestes àrees estepàries definides per a comunitats d’ocells presenten mosaics formats per cultiu de cereal, vegetació natural, juntament amb espais de guaret, en els quals els ocells esteparis tenen el seu hàbitat molt adaptat a aquestes condicions tan concretes.

Entre les seves conclusions, en primer lloc, va remarcar que hi ha molt poca informació respecte a que algunes espècies de PAM tinguin un maneig cultural compatible amb les necessitats dels ocells que es volen protegir. Per altra banda, també va destacar la importància del component del paisatge, on aquestes espècies es poden integrar com a cultius dins les zones ZEPA enriquint el mosaic de cultius i trencant els espais de monocultiu que tan limiten la biodiversitat.

La jornada va procedir amb la presentació del projecte “Lavandines como cultivo tampón en las zones de protección de aves de Guadalajara”, a càrrec de Javier Puiz Sanchez, llicenciat en biologia i amb màster en Gestió de fauna silvestre. Aquesta iniciativa s’està implementant per part de la Fundación Global Nature a la zona nord de Guadalajara.

Aquest Pla d’Acció de Biodiversitat tracta de comprovar a escala de parcel·la com nous tipus de cultius ajuden a la conservació de certes espècies d’aus en perill. També, com potencien el desenvolupament de les zones rurals dels voltants, mitjançant la innovació i l’aposta per la conservació del seu entorn, generant una essència de lavanda produïda dins la zona Xarxa Natura 2000 i que com a producte adquireix una diferenciació respecte a altres essències de la resta del món per ajudar amb el seu cultiu de manera sostenible a la conservació de les espècies d’aus estepàries.

Així mateix, a través d’aquest Pla, s’han testat la viabilitat de certes pràctiques probiodiversitat, com, per exemple, el maneig de plantes adventícies mitjançant bestiar, la fertilització mitjançant els excrements del ramat, la retirada de plantes adventícies el primer any a mà o el foment de pol·linitzadors.

Indirectament, a través d’aquest nou tipus de cultiu a la zona, es creen noves oportunitats de negoci, es diversifica l’economia,

s’obtenen diversos productes amb possibilitats infinites en el mercat i es creen paisatges atractius per al turisme. Per demostrar el resultat de les diferents pràctiques agrícoles utilitzades, s’ha fet seguiment d’aus, invertebrats i agraris que aporten interessants dades al respecte.

Josep Ma Jové i Aresté, president de la Comunitat General de Regants del Segarra-Garrigues, va concloure la jornada i va ressaltar la gran necessitat de trobar solucions o alternatives a les prop de 20.000 hectàrees en zona ZEPA que té assignades la zona del Segarra-Garrigues per tal de donar opcions viables i activar l’economia del territori.

També va apuntar el fet de requerir assajos o proves pilot amb unes dimensions de superfície i de temps que puguin donar informació extrapolable més fiable i aplicable a la realitat.

Font: Oficina del Regant