REG | 09/08/2022  Ruralcat

Un grup operatiu analitza l’adaptabilitat dels cigrons, les mongetes i la soja en diferents zones del Segarra Garrigues

L’objectiu és incrementar la rendibilitat de les explotacions de cultius herbacis extensius actuals mitjançant la innovació en els sistemes productius i de les tècniques de cultiu

Dins del marc del Grup Operatiu LEGSAPIENS. Generando oportunidades: sistemas de cultivo innovadores basados en las leguminosas grano, s’estan desenvolupant uns assajos agronòmics per analitzar l’adaptabilitat dels cigrons, de les mongetes i de la soja en diferents zones agroclimàtiques de l’àrea regable del Segarra Garrigues.

L’objectiu d’aquest grup operatiu és incrementar la rendibilitat de les explotacions de cultius herbacis extensius actuals mitjançant la innovació en els sistemes productius i de les tècniques de cultiu dedicades a la producció de lleguminoses orientades al consum humà i l'anàlisi dels reptes i potencialitats que actualment s'estan trobant a tota la cadena de valor.

En la visita que es va fer el passat 14 de juliol en una finca d’ASG en la localitat de Foradada (La Noguera), es van presentar resultats de camp d’aquests tres cultius.

L’inici de la jornada va estar encapçalat per la intervenció de Josep Maria Llenes de la Unitat de Malherbologia del Servei de Sanitat Vegetal del DACC qui va donar tota mena d’informació sobre la problemàtica que hi ha amb les males herbes i el conreu de lleguminoses gra.

En primer lloc, va deixar constància de la problemàtica de registre de productes fitosanitaris perquè no són cultius de producció majoritària, i va centrar la seva explicació en la importància del control de males herbes amb un bon maneig del cultiu. Va incidir en la importància de conèixer el banc de llavors, com a punt de partida abans d’iniciar el conreu de lleguminoses per tal de saber quina estratègia de tractaments de preemergència són més adients, així com tenir en compte establir aquest cultiu dins d’una rotació de conreus a tres anys per una millor gestió del banc de llavors de la finca.

L’exemple de la finca visitada no tenia problemàtica d’Amaranthus gràcies a la rotació de cultius que s’havia fet consistint en cereal, cereal i blat de moro per ensitjar en dos anys consecutius previ al cultiu de mongeta; com a tractament de preemergència s’havia aplicat Pendimetalina 27,5% + Clomazona 5,5% a 2l/ha. Si el resultat no hagués estat satisfactori, una altra opció podria ser aplicar en postemergència  Imazamox 2,4 %+  Bentazona 48 % a 1.25l/ha.

En el cas del conreu de soja es podria afegir Metribuzina per fer un millor control d’Amaranthus.

Respecte al cigró, l’estratègia que es podria seguir seria aplicar  Aclonifen 60% a 2.5l/ha + Pendimetalina 33% a 1.5l/ha, amb la possibilitat d’incrementar la dosis de pendimetalina si es preveiés molta naixença de males herbes. Una altra dificultat que tenen aquests cultius és que tenen un establiment lent i les males herbes entren en competència amb el cultiu.

D’altra banda, per fer un bon control de males herbes s’ha de pensar a utilitzar tant mètodes químics com mecànics, per exemple una grada de pues, i sempre en els primers estadis de l’herba. Una de les qüestions que va sorgir entre els assistents, va ser la dificultat del control de la “botja”, Kochia scoparia (L).

Aquesta germina entre els mesos de febrer-març i és molt agrupada, i quan té aigua creix molt ràpidament, llavors un fals reg juntament amb la temperatura adequada pot ajudar a combatre-la abans d’instaurar la lleguminosa, ja que és resistent al Glifosat; lignifica molt ràpidament i això dificulta el seu control. Una alternativa podria ser l’ús en preemergència de Pendimetalina.

La següent intervenció va ser de la mà de Xavier Petittècnic d'Aigües Segarra-Garrigues que va compartir dades sobre l'experiència del conreu de les lleguminoses. Les problemàtiques que va destacar van ser la clorosi que apareix en el cultiu en sòls amb un calcari actiu alt, un baix èxit de germinació, probablement a conseqüència de no curronar el sòl després de la sembra. Entre altres comentaris, fent referència al cigró, en tractar-se d'una lleguminosa de primavera, la importància de fer la sembra en el moment que hi hagi condicions de ràpida naixença davant la problemàtica de no disposar productes herbicides registrats pel conreu.

A la finca visitada la conducció del conreu va ser la següent: es va sembrar a finals de març, llavors sense inocular, i va ser necessari fer aportacions de nitrogenat en cobertora. El consum d'aigua va ser d'uns 3.000 m³/ha, però la màxima demanda va ser al mes de juny coincidint amb una onada de calor. A principis de juliol es va parar el reg per tal que la planta iniciés el seu assecatge natural i per poder ser recol·lectada. La producció esperada és de 3.000 kg/ha. La varietat de cigró utilitzada va ser Amelia, que té la característica de port erecte que facilita la recol·lecció.

En el cas de les mongetes, com a lleguminosa d'estiu, aquestes tenen una ràpida implantació. En aquest cas, es van sembrar amb sembradora mono gra, amb una densitat alta (450.000 llavors/ha). Aquestes es caracteritzen per tenir una floració indiferenciada, que acaba sent una dificultat en la recol·lecció. Avui dia, el model de recol·lectora usada ocasiona que es trenqui part del gra que després a l'hora de coure se separa la pell. Igual que en el cas del cigró, es van fer servir llavors sense inocular, es va fer l'aplicació de nitrogenat en cobertora, tenint en compte l'aportació nutricional del sòl.

Posteriorment, en Josep Maria Perera de l'empresa CERESCAMP, va donar apunts sobre el cultiu de la soja com una alternativa al cultiu del panís, amb menys consum d'aigua i una alternativa de rotació de cultiu de cara al control de males herbes i ús d'alternatives d'herbicides. Es tracta d'un cultiu mediambientalment favorable i fàcilment adaptable a la zona, on no hi ha problemàtica de maquinària, especialment quant a sembra i recol·lecció. Així mateix, és un producte que té un consum important a la Península, tant per ús humà com animal. El seu valor econòmic estarà en funció de quin sigui el seu destí final. Però cal tenir en compte uns aspectes agronòmics: la calç activa en certs sòls pot provocar clorosis i menys nodulació de les plantes de soja. També va remarcar la manca de coneixement per part dels productors de com gestionar el cultiu, sembra, males herbes; és imprescindible sembrar la llavor inoculada, ja que el 80% del nitrogen que requereix el cultiu és aportat pels bacteris. La manera de fer la recol·lecció deixa part de les arrels amb nòduls al sòl, de manera que any rere any es pugui disminuir la dosis d'inoculació de llavor. D'altra banda, va mencionar la manca d'infraestructures i d'instal·lacions d'emmagatzematge, ja que les grans extrusores que existeixen per tractar el gra són internacionals.

Finalment, la darrera intervenció va ser de la mà d'en Ramon Pons, de L'hort del silenci, de la cooperativa d'Artesa de Segre, qui va explicar els set anys d'experiència en el conreu ecològic de lleguminoses, va donar tota mena d'informació de què fan, com gestionen el cultiu, va donar resposta a les vies de comercialització existents, així com un resum de productes, produccions, preus i futur del conreu de les lleguminoses.

La jornada la va tancar Josep Mª Jove, president de la Comunitat General de Regants del Segarra Garrigues, que va fer la reflexió que en les zones ZEPA del Segarra Garrigues, el cigró podria ser una alternativa al cultiu del cereal, per entrar en una rotació de conreus i amb una dotació d'aigua suficient per al cultiu, tot i salvant les diferències de maneig del cultiu i les aus estepàries que hi ha al territori.

Font: Oficina del Regant