Entrevista a Marc Prohom, doctor en Geografia i cap de l’Àrea de Climatologia (SMC) del Servei Meteorològic de Catalunya

Ens podries parlar una mica de tu, quina ha sigut la teva trajectòria fins a arribar a ser el responsable de l’Àrea de Climatologia del SMC i què significa aquest càrrec.

Em vaig llicenciar en Geografia per la Universitat de Barcelona el 1997, i tot seguit vaig poder gaudir d’una beca predoctoral de quatre anys. El 2003 vaig llegir la tesi, que tractava sobre la incidència de les grans erupcions volcàniques en el clima. Posteriorment, l’estiu de 2004 vaig ser contractat al Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), a l’àrea de Climatologia, i el 2013 vaig ser nomenat cap de l’àrea. L’objectiu d’aquesta unitat és proporcionar dades i informació sobre l’estat del clima a Catalunya, especialment del monitoratge del canvi climàtic present i futur, i oferir serveis climàtics a l’administració, els particulars i les empreses per fer-hi front.

Després de l’any tan advers que hem viscut, climatològicament parlant, amb fortes gelades, intenses onades de calor, sequera i ara gotes fredes, és això el canvi climàtic? Com el podem definir?

Aquest any està sent especialment convuls climàticament. Si bé tots aquests fenòmens són propis i definitoris del nostre clima mediterrani, el canvi climàtic està comportant, especialment, una major freqüència d’onades de calor (sigui a l’estiu o fora d’ell) i de períodes de sequera, i també són més intensos, extensos i persistents. Les glaçades serien un fenomen que l’escalfament global està fent disminuir la seva freqüència, per bé que sense desaparèixer, com el cas de les glaçades tardanes d’aquesta passada primavera.

Estem vivint una nova realitat. No estem davant d’un cicle natural sinó d’un cicle forçament induït per l’acció de la humanitat, que ha comportat un canvi en la composició de la nostra atmosfera, amb un increment dels gasos que provoquen l’efecte d’hivernacle. Aquest canvi climàtic no natural ens està duent cap a un escalfament global, i un progressiu increment del nivell de l’aigua del mar, entre moltes altres conseqüències. Uns fenòmens nous i que estan succeint a una gran velocitat.

“Aquest canvi climàtic no natural ens està duent cap a un escalfament global, i un progressiu increment del nivell de l’aigua del mar”

El nostre clima ja no és el mateix que teníem tot just fa 70 anys. A Catalunya la temperatura mitjana ja ha augmentat 1,8⁰C des de 1950. Això s’ha traduït en una major freqüència d’extrems càlids: nits tropicals i tòrrides, durada i intensitat de les onades de calor, disminució del nombre de glaçades... L’estiu és l’època de l’any que més canvis està patint, amb un increment de temperatura que ja supera els 2,5⁰C de mitjana des de 1950 i que també ve acompanyada per una disminució de la precipitació al voltant d’un 30%. Així doncs, el canvi climàtic ja és aquí i des de fa ja algunes dècades.

Penso que la societat cada cop està més conscienciada que el canvi climàtic antròpic és una realitat i que és un dels problemes més importants als quals s’ha de fer front. La descarbonització és la via per començar a solucionar la qüestió, i Catalunya està encara a la cua en la transició cap a l’ús de fonts energètiques renovables. Cal accelerar el ritme en aquest canvi, perquè cada any que passa és un any menys que tenim per revertir la situació. Ara bé, només amb un canvi de tecnologia no n’hi ha prou, cal impulsar un canvi d’hàbits i de comportament, i aquí sí que cadascú pot fer un pas endavant, impulsant canvis en els models de mobilitat, de consum alimentari, de consum energètic...

Si bé no tinc un coneixement precís sobre aquesta qüestió, sí que conec treballs impulsats per l’IRTA en la línia de ser més eficients en l’ús de l’aigua per a l’agricultura, és a dir, fer servir menys aigua, però sense que això repercuteixi en una disminució de la qualitat de la fruita, per exemple. També conec iniciatives en el món de la vinya, per a adaptar els conreus a condicions de menys disponibilitat d’aigua i temperatures més altes.

És evident que l’agricultura ha de tenir un paper fonamental en el futur immediat, i cal reivindicar el seu valor com a fixador del carboni atmosfèric. Sabeu que un conreu d’oliveres captura tres vegades més carboni que un bosc de pi blanc? Això cal que sigui valorat. Pel que fa a actuacions que es poden dur a terme, entre les pràctiques agrícoles que afavoreixen el segrest del carboni hi ha la d’incorporar les restes de poda o del cultiu al sòl, o bé llaurar el mínim o, fins i tot, no llaurar. Malgrat tot, el ritme d’increment tèrmic que estem experimentant és tan accelerat, que alguns conreus hauran de moure’s per cercar condicions climàtiques més favorables.

“És evident que l’agricultura ha de tenir un paper fonamental en el futur immediat, i cal reivindicar el seu valor com a fixador del carboni atmosfèric”

Hi ha una frase que diu: “Si hi ha aigua hi ha vida”. Com veus el futur de la disponibilitat de l’aigua i l’abastiment als territoris de regadiu?

L’aigua és un bé escàs i en les pròximes dècades encara ho serà més en el nostre entorn mediterrani. Les sequeres seran més freqüents i llargues, combinades amb episodis d’onades de calor, que faran que els vegetals estiguin sotmesos a un estrès hídric major. Crec que cal invertir en sistemes de regadiu que siguin més eficients, millorar les canalitzacions d’aigua per evitar pèrdues... però tot fa indicar que la precipitació disminuirà, segons les projeccions de canvi climàtic, al voltant d’un 20% a finals de segle XXI, i, per tant, el sistema de regadiu estarà més tensat.

Font: Oficina del Regant