Aspectes tècnics en la gestió del reg a final de campanya

Avui dia, la tecnificació del reg de diferents cultius ens permet optimitzar l’ús de l’aigua i adaptar-la a cada cultiu i parcel·la de la manera més eficient.

A escala global, la productivitat mitjana del regadiu és dues vegades i mitja la del secà, de manera que el regadiu produeix el 40% dels aliments en el 17% de la superfície conreada del planeta. D’altra banda, les restriccions econòmiques i ecològiques fan que es vagi frenant la seva expansió per una disponibilitat de recursos hídrics més limitada.

Així doncs, sense oblidar que l’aigua és un recurs natural renovable i que en zones àrides i semiàrides és molt escassa, ha de ser utilitzada tan eficientment com sigui possible.

Les dotacions de reg assignades en un any mitjà, si es veuen reduïdes, difícilment podran donar lloc a una alta productivitat dels conreus, amb la seva conseqüent disminució de marge de benefici. És per aquest motiu que els cicles de sequera que s’esdevenen, ens han de fer estar preparats per saber gestionar l’escassetat d’aquest recurs natural per a l’agricultura.

Prendre decisions per part del regant basant-se en l’experiència o en  la disponibilitat d’aigua per regar, no és el futur de l’agricultura, sinó la programació tècnica del reg amb assessoraments i eines que ajudin a la presa de decisions en el seu ús i que ajudi a superar les pressions a les quals es poden veure sotmesos els regadius per demostrar que l’aigua es fa servir de manera òptima.

La disponibilitat d’aigua a mitjan agost a les conques internes de Catalunya, pendent de finalitzar la campanya de reg de fruita dolça i del cereal d’estiu, segons font de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és del 40% (Figura 1).

 

 

Figura 1. Reserves d’aigua (Font: ACA). Data 21/08/2022

 

La capacitat total de l’embassament a les conques internes de Catalunya puja al voltant dels 700 hectòmetres cúbics. El volum d’aigua embassada està expressat en hectòmetres cúbics (hm3). Un hectòmetre és l’equivalent a mil milions de litres d’aigua (1.000.000.000 litres)

En situació de normalitat hídrica, unes 7.500.000 persones consumeixen 1 hm³ al dia.

Pel que fa als embassaments de la conca catalana de l’Ebre, gestionats de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE), ho podem veure a la Taula 1.

 

Taula 1. Estat dels embassaments de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre de capacitat superior a 5 hm3 a data 21/08/2022

 

Pendent de com evolucioni la meteorologia aquest final d’estiu i subsegüents mesos, hem de fer més que mai un ús racional i responsable del recurs.

Dins la pàgina web de l’ACA, es pot fer el seguiment del visor de la sequera. Permet visualitzar a mode informatiu l’estat de les unitats d’explotació, l’estat de la sequera pluviomètrica i les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya.

 

Figura 2. Visor de la sequera. (Font: ACA). Data 28/08/2022

 

 

Figura 3. Mapa de l’estat de les conques internes de Catalunya, 28/08/2022 (Font: ACA)

 

Cal aclarir el significat de la llegenda de colors de la figura 3 que ens trobem en aquest moment, sent aquesta:

-Semàfor Blau: Escenari de Normalitat. Les demandes estan garantides. No hi ha evidència de possibles desajustos a curt i mig termini.

-Semàfor verd: Escenari de Pre-alerta (60% de les reserves). Es detecten evidència de sequera i s’activen mesures preventives. S’intensifica el seguiment i recull d’informació dels usuaris i s’activen recursos no convencionals. Es declara quan les reserves baixen per sota del 60%.

-Semàfor groc: Escenari d’alerta (40% de les reserves). Es despleguen mesures d’estalvi als diferents usos i s’incrementa la producció de recursos no convencionals i d’extraccions subterrànies. Es redueixen els desembassaments.

 

Pel que fa a la conca de l’Ebre, segons informe de la CHE a data 31 de juliol del 2022, ens reflecteix la situació de sequera persistent en tot el marge esquerre de l’Ebre. Les aportacions acumulades als mesos de maig, juny i juliol es troba en mínims hídrics des del 1980. La conca del Segre segueix en emergència per tercer any consecutiu. El sistema d’embassament Oliana-Rialp continua el seu descens donades les baixes aportacions, tot i tenir restriccions aplicades. El volum conjunt de 106.80 hm³ és el valor més baix des del 2007, amb Rialp ja operatiu.

 

Figura 4. Mapa de l’estat de la conca de l’Ebre (Font: CHE)

 

 

En el següent enllaç es pot accedir a l’informe complet de la Confederación Hidrográfica del Ebro:

(https://www.chebro.es/documents/20121/495539/Informe+mensual+sequ%C3%ADa+julio+2022.pdf/17d14bf5-fcb7-7f39-8536-217438b9dce3?t=1659702786894).

La programació del reg és un aspecte important en la gestió i maneig per determinar la quantitat d’aigua a aportar. El mètode de càlcul utilitzat per l’eina de recomanacions de reg de RuralCat és l’evapotranspiració potencial (ETo), obtinguda de la xarxa d’estacions agroclimàtiques, i adaptada les necessitats hídriques dels cultius mitjançant un coeficient específic de cada cultiu (Kc). Fent una recopilació de dades de valors acumulats d’ETo i Precipitació dels darrers deu anys, pel període comprés entre gener i juliol, s’observa, a grans trets, com s’han incrementat les necessitats de reg aquesta campanya. Per una banda, els valors de precipitació acumulada són inferiors a la mitjana del període de deu anys analitzat, mentre que l’ETo és superior. En el cas de les estacions de  la zona de Tarragona s’han vist afavorides per la pluviometria.

 

Taula 2. Evapotranspiració (ETo) i precipitació acumulada de gener a juliol en diferents indrets de Catalunya

 

Fenologia del cultiu. El coeficient del cultiu (Kc) és el valor que ens ajusta les necessitats del cultiu a la fase en què es troba del cicle.

Arribat el mes de setembre, i valorant les produccions dels cultius que resten per recol·lectar, farem un repàs de l’estat de les necessitats dels cultius segons el període que resta fins a la finalització del seu cicle:

-Pomera: durant el setembre s’inicia la recol·lecció de gran part de les varietats. A partir d’ara l’engrossiment del fruit queda alentit. És important fer una bona gestió del reg i evitar els consums de luxe per tal d’evitar pèrdues de qualitat de la fruita durant la seva conservació.

-Perera: la majoria de varietats es troben en la fase de postcollita. Un estrès durant aquest període pot donar lloc a re-floracions tardanes amb la consegüent pèrdua reserves de carbohidrats per la següent campanya. Mantenir cobertes les necessitats hídriques de final de cicle.

-Fruita de pinyol: pràcticament la majoria d’espècies (albercoquer, cirerer, nectarina i presseguer, primerenc i mitja estació) es troben en fase de postcollita. L’objectiu principal de la gestió del reg ha d’estar centrada a facilitar a l’arbre l’acumulació de reserves de carbohidrats per a la floració i quallat de la propera campanya. El mateix maneig correspon en el cas de l’ametller. Les varietats de presseguer i nectarina tardanes, estan finalitzant el creixement del fruit; així doncs serà necessari satisfer les necessitats hídriques per no penalitzar qualitat del fruit.

-Olivera: Fins al moment de collita requereix satisfer les seves necessitats de reg, tot i que podria admetre un cert nivell d’estrès hídric, fins a un 30% de reducció de les necessitats màximes d’aquest període.

-Vinya: L’avançament de la maduració dels raïms ha fet que ja s’hagi iniciat la verema en la majoria de les varietats. Començada aquesta, les necessitats hídriques dels ceps es redueixen, podent arribar al 50-80% de la dotació total, però tenint en compte evitar defoliacions i esgrogueïment de les fulles. En aquest moment, molts dels borrons estan ja iniciats en flor i en ple procés de diferenciació. Així doncs, a partir d’ara serà important satisfer l’acumulació de reserves de carbohidrats per la brostada de la propera primavera.

-Cítrics: en aquest el fruit té un creixement lineal que finalitza amb la maduració del fruit. És ara quan es produeix un allargament i diferenciació cel·lular i el fruit augmenta de mida gràcies al creixement dels gallons. Llavors, si l’aportació d’aigua és deficient, es podria penalitzar el calibre dels fruits, però es podria permetre restriccions d’aigua considerable sense comprometre la producció final, sempre que el reg es reprengués a dosis normals amb suficient antelació a la collita perquè els fruits assoleixin tot el seu potencial de calibre. En funció si són varietats primerenques o tardanes, aquest període potser més o menys llarg.

-Panís: durant el mes de setembre les varietats per a gra ja arriben a la seva maduresa fisiològica. En el moment que aconsegueix la capa negra ja s’ha finalitzat l’acumulació de matèria seca i es recomana finalitzar el reg per tal que aconsegueixi una humitat òptima en el moment de la recol·lecció. D’altra banda, els cicles de panís de varietats curtes, corresponents principalment a segones collites, si es destinen per gra, encara els hi resta una part crucial del seu cicle, ja que es troben en estadi lletós i s’ha de continuar satisfent les necessitats de reg.

-Alfals: encara resta l’últim cicle del conreu. Les seves necessitats són importants a satisfer. Però en cas de no poder disposar de la dotació requerida, depenent de les característiques del sòl, el seu sistema radicular li permet explorar el sòl tant en intensitat com en profunditat, permetent una fracció d’esgotament d’aigua del 55% sense que repercuteixi negativament en la producció.

 

Per tant, és important conèixer la màxima informació disponible per tal de saber fer la millor gestió dels cultius en aquesta situació que estem vivint i que les produccions i les seves qualitats es vegin el menys perjudicat possible. Qualsevol consulta que tingueu en la gestió del reg, us podeu adreçar a l’Oficina del Regant.

 

Font: Oficina del Regant