Josep Maria Monfort Bolívar  "El Dossier Tècnic reflecteix la riquesa del nostre país en estructures científiques que s'adrecen al sector agroalimentari"

Josep M. Monfort Bolívar, director general de l'IRTA, ens explica en aquesta entrevista la seva opinió sobre el Dossier Tècnic, una publicació del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb 10 anys història i més de 80 monogràfics, dedicats a apropar la recerca i la innovació que es fa a la universitat, els centres tecnològics i l'administració als professionals de l'empresa agrària, la indústria alimentària o el sector forestal.

Josep M. Monfort Bolívar és director general de l'IRTA

Aquesta entrevista forma part de les realitzades especialment per al Dossier Tècnic 81: "Dossier Tècnic: 10 anys de transferència i de transmissió del coneixement", que es pot consultar en la seva versió digital al portal RuralCat.

Quina ha estat la seva relació amb els DDTT?

He pogut veure com l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha participat des dels seus inicis fins l’actualitat en una gran quantitat de números del Dossier Tècnic, i he de dir que hi hem participat tenint cura de la qualitat dels autors. Fins i tot en algun número hem aportat tots els continguts.

Val a dir que en el Consell de redacció del Dossier Tècnic, a banda dels directors generals del Departament, sempre hi ha estat present el sotsdirector general de l’IRTA i esporàdicament d’altres membres de l’Institut.
Per tant, es pot dir que som copartícips i coresponsables en l’estratègia de publicació i l’elaboració d’aquests monogràfics.

Donat’ que el món acadèmic prioritza les publicacions en revistes d’impacte, quin sentit tenen publicacions com el Dossier Tècnic?

Si el coneixement es queda només en publicacions científiques triga molt, a vagades massa o mai, en arribar d’una forma pràctica a l’usuari final, és a dir al pagès, ramader, aqüicultor, tècnic forestal, tècnic de la indústria de transformació, etc.

La publicació científica és fonamental perquè és una manera d’avaluar la suposada qualitat d’un coneixement. Les revistes científiques obeeixen sistemes independents i criteris d’excel·lència per seleccionar els articles que publiquen i, per tant, validen el coneixement en el propi procés d’edició.

És molt important que la recerca i el coneixement científic que estan orientats a sectors concrets, com és en el nostre cas al sector agroalimentari, es transfereixi, divulgui i arribi per tant a l’usuari final. Un dels camins, no l’únic però si destacat, per aconseguir aquesta transferència amb una voluntat pràctica són les publicacions tècniques com el Dossier Tècnic. Per tant es l’obligació de l’administració, els centres de recerca, les universitats i tot aquells que generin coneixement gràcies a una inversió púbica que els fruits reverteixin en la societat que ho ha finançat i en els sectors amb els quals treballa. És absolutament necessari des d’un punt de vista d’ètica social i política però també per generar innovació i fer més competitius els sectors.

El Dossier Tècnic ocupa un espai importat i contribueix juntament amb altres accions a fer efectiva aquesta transferència i divulgació a casa nostra.

Què opina de l’elevada participació de científics i tècnics d’universitats i centres tecnològics en el Dossier Tècnic?

És el reflex de la riquesa del nostre país en estructures científiques que s’adrecen al sector agroalimentari. També és reflex de la pluralitat de punts de vista incorporats a la publiació. El Dossier Tècnic no és d’una determinada universitat, centre de recerca o direcció general sinó de tothom. El seu objectiu és acollir els millors experts en un tema, que unes veus complementin d’altres i donar un enfoc holístic i pluridisciplinari.

“l’IRTA ha participat des dels seus inicis fins l’actualitat en una gran quantitat de números del Dossier Tècnic, i he de dir que hi hem participat tenint cura de la qualitat dels autors. Fins i tot en algun número hem aportat tots els continguts.”

Quines qualitats destacaria del Dossier Tècnic com a eina de transmissió del coneixement?

Té moltes qualitats a destacar. En primer lloc, destacaria l’oportunitat. És força àgil en la selecció dels continguts, identificant situacions d’impacte o necessitats. Per exemple, si apareix una malaltia o un aspecte econòmic de determinat conreu que es contextualitza en un mercat de futur, ho identifica ràpidament i en publica un monogràfic al mateix any.

Altra qualitat és la continuïtat. Hi ha alguns àmbits centrals que han anat ampliant-se i/o actualitzant-se.
També destaca per la seva qualitat d’impressió i disseny. Així mateix, la seva publicació digital a RuralCat és molt important. Quan surt un nou, te’l mires amb més o menys profunditat però si passat un temps el vols tornar a consultar, a Ruralcat és molt fàcil. Al portal tenim un fons documental amb tota la sèrie i es pot veure tota la riquesa de continguts i coneixements que representa.

Quins aspectes o temes considera que caldria potenciar, explorar o incloure en els futurs DDTT?

Aquesta resposta és difícil... Si parlem quantitativament, hi ha més monogràfics dedicats a temes de producció vegetal i per tant es podrien potenciar més els temes de producció animal, pesca i aqüicultura. També es podria tractar algun tema de manera diferent, com per exemple el canvi climàtic, no explicant què és i com evolucionarà sinó de forma pragmàtica i per determinats conreus que quedaran compromesos en determinades zones del país, proposant alternatives, etc.

Josep M. Monfort Bolívar és doctor en ciències per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en gestió d’empreses. La seva trajectòria professional ha estat sempre lligada a la recerca i també ha estat professor a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona. El 1980 va ser seleccionat pel DARP com a director de Institut Català de la Carn. Quan el 1985 va ser creat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), l’Institut es va integrar en la seva estructura i va ser nomenat director de la divisió alimentària. A l’ IRTA ha arribat a la més alta qualificació en la recerca com a investigador A+. Des del 2008 és Director General de l’IRTA.