Es presenten els resultats del projecte SECAREGVIN, que avalua la viabilitat de la transformació de la vinya de secà a regadiu a la D.O. Penedès

La zona de D.O. Penedès es caracteritza per ser un territori de secà, però amb una pluviometria de referència d'uns 500 mm a l'any. Aquests darrers anys, s'ha patit amb més intensitat els efectes de la sequera i l'increment de temperatures. En concret, aquesta campanya ha plogut un 40% menys que l'any anterior, i l'hivern ha sigut sec. Considerant només el període de cultiu, però, no ha estat un any sec, ja que hi ha hagut una aigua de pluja mal repartida que no ha estat suficient per recuperar les reserves d'aigua al sòl. Això comporta que els ceps pateixin amb la manca d'aigua, el gra de raïm sigui més petit, més dolç i que maduri abans d'hora. En conjunt, afecta les qualitats ideals per produir el vi.

Des de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) es va organitzar a Vilafranca del Penedès una jornada tècnica amb experts propis de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del Centre Tecnològic de Catalunya (EURECAT), on es van presentar els resultats del projecte "SECAREGVIN: Viabilitat de la transformació de la vinya de secà a regadiu a la D.O. Penedès".

Els experts van recalcar que el tema clau és saber de quina quantitat d'aigua es disposa a cada territori per tal de poder dissenyar i executar estratègies d'adaptació a escala local i regional. També es va presentar el primer informe de Canvi Climàtic per la mediterrània, on es conclou que a finals de segle les temperatures poden augmentar 2 °C a la zona mediterrània i en els pitjors dels casos fins a 5 °C. Segons les projeccions climàtiques i agronòmiques del projecte, el pitjor escenari de canvi climàtic, a finals del 2030, la vinya de la D.O. Penedès necessitarà entre una i dues vegades més aigua que el període de referència (43 mm/any de mitja, calculat amb el període 1972-2005) i fins a quatre vegades més a finals de segle.

La massa d'aigua subterrània de la D.O. Penedès és limitada, els tres aqüífers sobre la que es troba són poc productius, poc profunds i la qualitat de l'aigua no és prou bona. També es va remarcar que les necessitats hídriques de la vinya que podria arribar a requerir, no es poden cobrir amb aigua subterrània. A mitjà i llarg termini, un reg de suport puntual seria possible, però sempre que es gestionés bé l'aigua i que es prioritzés la garantia d'abastiment. I és en aquesta línia que es va dir que es poden avaluar punts de reg i establir zones de regadiu per mantenir la vida de la vinya en anys extrems, però no per augmentar la producció de forma contínua. Per això és important saber quin és el moment ideal per aplicar l'aigua en les diferents etapes de creixement de la vinya. També es va detallar tot allò que intervé en el càlcul de la petjada hídrica per saber l'impacte ambiental que tindria en el fons freàtic aquest consum d'aigua.

En conjunt, els experts van remarcar que en un futur pròxim és evident que es necessitarà més aigua, però que no es pot fer una transformació de tota una regió com la D.O. Penedès de secà a regadiu perquè no hi ha aigua disponible en totes les parts ni per a tots. Així mateix, el canvi climàtic afectarà menys a les vinyes que estiguin en sòls que retinguin més aigua. Amb aquesta finalitat, s’estudia com potenciar les pràctiques agronòmiques per aprofitar el material vegetal, com afavorir les cobertes vegetals, plantar porta-empelts resistents a la sequera i buscar varietats més adaptades que tinguin un cicle productiu més llarg. També, fer marc de plantacions més amples i anivellaments del terreny, serien aspectes que ajudaran a aprofitar millor l'aigua de la pluja.

Font: DACC