El cultiu del gira-sol com una alternativa davant la situació de la manca d’aigua
Un dels avantatges del gira-sol és la tolerància a l’estrès hídric, que fa que es pugui considerar un dels cultius d’estiu menys exigents amb aigua.
El gira-sol té unes necessitats d’aigua de reg d’uns 4.000m3/ha.
La situació dels embassaments de Catalunya posa de manifest la fragilitat de l’abastament hídric pels diferents usos i, en especial, per l’aigua destinada a la producció d’aliments. La situació, avui dia i segons les previsions disponibles, fan preveure que ens acostem a la sequera més rellevant dels darrers setanta anys. Mentrestant, a curt termini, cal adaptar-nos a la situació de manca d’aigua a partir de l’elecció de conreus anuals amb menys necessitats hídriques, com és el cas del gira-sol.
Malgrat que hi ha una notable variabilitat depenent del cicle, del període de conreu, etc. el gira-sol té unes necessitats d’aigua de reg clarament inferiors a les del blat de moro. En una primera aproximació, les podem establir en poc més d’uns 4.000 m3/ha; mentre que, en el blat de moro de cicle llarg (700 a 600 FAO) cal situar-les a prop dels 6.000 m3/ha. És un cultiu que permet aconseguir rendiments raonables amb aproximadament el 65% de l’aigua de reg que demanda el blat de moro.
Un altre dels seus avantatges és la tolerància més gran a l’estrès hídric, que fa que es pugui considerar un dels cultius d’estiu menys exigents amb aigua. Mentre que el blat de moro requereix satisfer el 95% de les seves necessitats hídriques per no penalitzar el rendiment, en el gira-sol sol és suficient acomplir-ne poc més del 75%. Per altra banda, té una major capacitat d’explorar zones més profundes del sòl (disposa d’un sistema radicular extens i profund) i un millor ajust osmòtic que permet mantenir la turgència cel·lular i la fotosíntesi encara que es produeixi una certa disminució del contingut en aigua de les fulles.
Què cal saber del cultiu del gira-sol ?
El reg
El Gira-sol té unes necessitats d’aigua de reg inferiors al blat de moro. A la zona del Baix Ter, en reg per inundació, són de l’ordre de 3.200 – 4.800 m3/ha; mentre que, en el blat de moro són de 5.400 – 7.500 m3/ha (amb prop d’un 60-65% de l’aigua que necessita el blat de moro es poden aconseguir rendiments raonables).
A la pràctica, implica que amb 2 a 4 regs per inundació es pot aconseguir una productivitat acceptable (mentre que, amb el blat de moro se’n necessiten entre 5 i 7).
El cultiu del gira-sol presenta major tolerància a l'estrès hídric que el blat de moro, té una major capacitat d'explorar zones més profundes del sòl i té un millor ajust osmòtic. Segons la disponibilitat d'aigua podem plantejar els següents regs:
La sembra
Dosis de sembra:
- Objectiu que hi hagi entre 50.000 i 60.000 plantes/ha. Una parcel·la amb 3 plantes/m² uniformement distribuïdes es pot esperar un rendiment acceptable.
- Per aconseguir aquest objectiu es recomana sembrar entre 65.000 i 75.000 llavors/ha.
DATA DE SEMBRA. A partir que la temperatura del sòl en superfície superior a 8˚C (mitjans a finals de març a les comarques litorals).
SEPARACIÓ ENTRE FILES. És recomanable un espai de 50 a 60 cm. Quan augmenta fins a 75 cm és pot penalitzar el rendiment.
PROFUNDITAT DE SEMBRA. Sembrar a una fondària uniforme, entre 2 i 4 cm.
SEMBRADORA: Utilitzar una sembradora monogrà.
Material vegetal
Podem diferenciar diferents tipus de gira-sol segons la proporció d’àcids grassos. La proporció en àcids grassos saturats (palmític, esteàric), monosaturats (oleic) i polisaturats (linoleic) depèn de la varietat i determina la qualitat.
- LINOLEIC. Els àcids grassos més freqüents són el linoleic (55-75 %) i en menor proporció àcid oleic (15-30 %).
- ALT OLEIC. El seu contingut en àcid oleic (>80 %). Si els comparem amb els convencionals, presenten un rendiment lleugerament inferior i un contingut en greix també inferior (≈ 2 % més baix). Per contra, el seu preu normalment és més elevat.
També podem diferenciar el tipus de gira-sol segons la tolerància a herbicides:
- VARIETATS CLEARFIELD. Les varietats que incorporen aquesta tecnologia són tolerants a Imazamox (del grup de les IMIDAZOLINES), una matèria activa amb acció herbicida. S’utilitza el PULSAR PLUS (imazamox 2,5%) / LISTENGO, PULSAR 40, DAVAI (imazamox 4%) / SUNBRIGHT (aclonifen 30% + imazamox 2%).
- VARIETATS ExpressSun. Les varietats que incorporen aquesta tecnologia són tolerants a herbicides de la família de les sulfinolureas. S’utilitza el EXPRESS SX o GRANSTAR 50 SX (tribenuron-metil 50%).
Desherbatge
En aquesta llista es mostren els herbicides disponibles en gira-sol:
Desherbatge mecànic
El desherbatge mecànic es pot dur a terme amb:
- Rascle de pues
- Rascle rotatiu d’estrella
- Binadora
- Binadora de precisió
També es pot dur a terme un desherbatge combinat (mecànic + químic) o (mecànic + químic a bandes). La taula següent mostra quan són viables les diferents passades de maquinària segons l'estadi del cultiu:
La fertilització
Les necessitats en nutrients (kg N, P205 i K20/t gra o farratge matèria seca) del gira-sol són:
La quantitat de nutrients que cal aportar en forma d’adob normalment és inferior a les necessitats del cultiu.
Les necessitats en nutrients són relativament baixes, inferiors al blat de moro i al sorgo. I es tracta d'un cultiu de baixa exigència en fòsfor i mitjana en potassi. També cal tenir en compte i és important disposar d’anàlisis de sòl recent (pot permetre reduir les aportacions de P i K).
En general, les dejeccions ramaderes permeten aportar tots els nutrients que necessita el cultiu.
Nitrogen (N)
És recomanable aportar el nitrogen en cobertora (entre 6 i 14 fulles). Si s’aplica en forma d’urea pot ser recomanable la seva incorporació amb un treball, per evitar pèrdues per volatilització.
Fòsfor (P) i Potassi (K)
- Gran capacitat d’extreure fòsfor (P) i potassi (K) del sòl.
- La correcta nutrició en potassi (K) reforça les plantes front episodis d’estrès hídric.
- Els terrenys sorrencs solen tenir un menor contingut en K disponible.
- Els fems contenen més K que les dejeccions líquides (purins, fraccions líquides, etc.).
Collita i conservació
L'observació de les plantes, especialment dels caps florals, ha de permetre identificar l'etapa òptima de collita. Els valors d'humitat són orientatius. Poden variar segons les regions, el context climàtic, el nivell d'impureses, l'estat sanitari dels caps florals i la seva mida.
Les plagues: ocells
Els ocells són una problemàtica molt important en el cultiu del gira-sol i poden provocar danys destacables a l'inici i al final del cultiu.
Què hi podem fer?
- Espantaocells sonors i/o visuals. Només protegeixen una àrea limitada i els ocells s’hi acostumen ràpidament. Col·loqueu just abans de les fases sensibles.
- Els repel·lents que es poden utilitzar directament sobre les plàntules tenen una eficàcia limitada.
- Realització de recol·lecció primerenca, tan bon punt s’arriba a maduresa.
- Realització d’una passada de rascle de pues
- Sembrar sota un cultiu coberta (sistema complex i poc provat)
Danys causats per ocells a l’inici i final del cultiu
Les plagues: senglars
Els senglars també són una problemàtica important pel cultiu i acostumen a provocar danys a l'inici i al final del cultiu.
Les malalties: Mildiu (Plasmopara helianthi)
Aquesta malaltia provoca taques cloròtiques al voltant dels nervis i un teixit cotonós al revers de les fulles. Acostuma a avançar des de les fulles basals cap a les superiors i provoca un menor desenvolupament entre nusos. El material vegetal pot ser resistent a míldiu.
Font: Butlletí d'Extensius.Cat