La sequera associada al canvi climàtic no se sap com serà, però s’ha de tractar de fer una gran agricultura, inclús de secà, i l’IRTA pot ésser una de les eines per aconseguir-ho

Just ara fa 6 anys, l’IRTA va publicar un treball públic anomenat “Visió de l’IRTA sobre la gestió de l’aigua a Catalunya: Apunts per una gestió global eficient”, va fer-ho després d’un ampli debat intern, transversal i coral, respecte de la quantitat i qualitat de l’aigua disponible a Catalunya, per l’agricultura, i així valorar la necessària perquè aquesta sigui productiva i sempre tenint en compte les necessitats ambientals, considerant-se en l’anàlisi, la ciència, la tècnica i el sentit comú.

Va fer-se, perquè s’intuïa, millor es coneixia, que aquest recurs escàs, erràticament renovable era i seria cabdal per desenvolupar una agricultura eficient quant als recursos necessaris per desenvolupar el nexe indissoluble aigua/energia/aliments, per tal que si es vol i s’escau, es pogués disposar d’informació objectiva i propera per dissenyar un model alimentari de país.

A més, informar a la població de l’estreta dependència/relació de l’aigua i l’agricultura és important per fer visible la dificultat de gestió d’aquest recurs en el sector agropecuari i agró-industrial, ja que Catalunya, és un país amb un 60% de superfície forestal i un 30% agrícola, i dins d’aquesta, tan sols un 35% es troba en regadiu, disposant, a més de fonts, de conques molt diferenciades a Ponent a partir de l’aigua de les conques de l’Ebre (Confederación Hidrográfica del Ebro) i en la resta de territori, de les conques internes (dependents de l’ACA).

Ara en el 2023, anys després, amb l’experiència d’haver participat activament en diferents projectes lligats a l’aigua, majoritàriament en els secans, així com en l’informe del canvi climàtic en el Mediterrani, es coneix i es pot explicar objectivament el canvi climàtic, el que està passant i, extrapolar-ho al que passarà en el futur a mitjà i llarg termini, en el qual l’IRTA fa un pas més, oferint informació i opinió respecte a la sequera.

Els recursos hídrics a la Mediterrània són escassos, limitats i es distribueixen de manera desigual, inclús en algunes zones no són accessibles. A més, sovint no coincideixen amb les necessitats humanes i ambientals.

També, del 1980 al 2016, el consum d’energia primària a la conca mediterrània ha augmentat de manera constant, aproximadament 1,7% a l’any, principalment a causa del canvi de les condicions demogràfiques, socioeconòmiques (estil de vida i consum) i climàtiques, el que promou cada cop més escassetat real d’aigua i virtual, pel cost que representa obtenir-la, tractar-la, transportar-la, pressuritzar-la i distribuir-la, darrer pas del seu ús i primer de la seva reutilització.

Actualment, tot i que els mitjans de comunicació continuen informant de pluges i xàfecs a Catalunya, s’està lluny de resoldre la sequera que es pateix malauradament, ja que les previsions de pluja estan d’acord amb la mitjana històrica, però l’evaporació per sobre d’aquesta, i per tant el dèficit hídric s’incrementa.

També, des de fa mesos l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) avisa dels possibles efectes del Niño, el que representaria un nou i important repunt de l'escalfament global, que faria augmentar les probabilitats, molt elevades, de batre rècords de temperatura en el període maig – setembre d’aquest any.

Es rellevant des d’institucions CERCA públiques com és el cas de l’IRTA, informar i formar respecte a la sequera, és a dir, això no significa poder disposar d’aigua real en les regions metropolitanes, sinó que cal disposar d’aigua real en el camp, i que aquesta es converteixi en virtual a les urbs, on cada poma té associada 30 L d’aigua, cada bistec 5000L..., i cada incendi evitat més de 5.000.000 L/ha, per citar alguns exemples propers i quotidians.

Amb la sequera instal·lada i amb previsions de que no afluixarà, tan sols en som conscients de la situació per imatges de l’estat dels embassaments, així com per notícies de restriccions i/o talls en el reg agrícola

Tanmateix, poc o gens se’ns explica de les conseqüències a curt i mitjà termini que aquesta situació pot generar.

Així, que el sector agrícola vegi afectada negativament la seva producció, afecta el subministrament real (menys producte) i virtual (més car), a la viabilitat de les explotacions, ja que hi ha inversions i accions agronòmiques que s’han de fer amb producció o no, per assegurar el futur, a la distribució de la població, puix sense futur no hi ha territori viu i funcional.

L’IRTA, en aquest escrit ofereix més de quaranta anys d’experiència en agronomia mediterrània pel sector agrícola, ho fa a partir d’amplis i profunds coneixements científics i tècnics propis, aliens i compartits amb altres d’aquí i arreu.

Amb aquesta experiència, el problema de la sequera, es tractarà d’una manera global, oferint solucions particulars pel lloc, conreu i objectiu productiu, sense malbaratar aigua i energia, tractant d’optimitzar la producció.

Així, el reg, com aprofitament directe de l’aigua pels conreus, és una de les eines per evitar i/o resistir la sequera, però no és l’única afortunadament, pel que cal, a més, tenir en compte les emprades en els secans, on només hi ha pluja i freàtics, si hi són, i en un estat quantitatiu i qualitatiu molt divers i a la baixa.

En aquest sentit, l’agronomia, l’edafologia, la meteorologia i la tecnologia basada en la ciència i aplicada amb el més estricte sentit comú i sobrietat, són claus per produir, inclús en circumstàncies de sequera. Per tant, cal recuperar i ampliar la gestió dels sòls com reservoris d’aigua, fertilitat i carboni, la selecció del millor material vegetal per cada opció empresarial, la manipulació de tota la vegetació del conreu (cobertes, capçades, càrrega de fruits) i la modelització de processos agroclimàtics, que esdevenen eines a l’abast del sector vitivinícola, tant el que es troba en regadiu com en secà, tant per produccions quantitatives com qualitatives, tant per petits productors com per grans empreses/cellers.

L’IRTA, en aquest escrit, focalitzat en els secans, davant del panorama desconegut, que és l’ara i el futur que genera la sequera, conseqüència del canvi global i climàtic, opta per tractar de reduir la incertesa i potenciar l’esperança, i ho fa oferint informació, formació i acompanyament al sector vitivinícola, d’una manera complementària amb altres institucions públiques i empreses privades, per generar sinergia i solucions.

El futur no se sap com serà, però es pot, s’ha de tractar de fer millor del que es preveu i imagina.

Font: Robert Savé, Imma Funes, Elisenda Sanchez i Felicidad de Herralde (Viticultura/fructicultura IRTA)