El pèsol proteaginós, una bona alternativa al cereal d'hivern
El conreu del pèsol proteaginós pot ser una bona elecció com a alternativa als cereals d'hivern perquè és força interessant en les rotacions de cultius, es pot beneficiar dels ajuts a proteaginoses de la nova PAC i té un preu superior al del cereal (20-30%).
Amb un cicle de conreu similar al de l’ordi, al ser una lleguminosa no necessita un adobat nitrogenat de cobertera i aporta entre 30 i 50 Unitats Fertilitzants (UF) de nitrogen al sòl que quedaran disponibles per al següent cultiu. Per tant, és un excel·lent conreu precedent dels cereals, a més d’ajudar a netejar els camps d’infestants de fulla estreta i de col·laborar en la reducció de malalties fúngiques dels cereals.
Tot i que el conreu del pèsol proteaginós deixa un sòl ben estructurat i esponjós, i que es tracta d’un cultiu que té pocs problemes sanitaris (potser el més problemàtic és el de la bacteriosi en les sembres de tardor), no és aconsellable sembrar-lo any darrera any, doncs es recomana deixar passar 2-3 anys abans de tornar a sembrar pèsol en una mateixa parcel·la.
De pèsol proteaginós hi ha varietats d’hivern i de primavera que es poden sembrar a partir de l’octubre (hivern) fins al febrer (primavera) a unes densitats de sembra de 100 a 130 llavors/m2 per tal de garantir una implantació de 90 a 100 plantes/m2, i que, en funció del pes de la llavor (gra petit o gros) pot suposar emprar de 180 kg de llavor/ha (petit) a 360 kg/ha (gran).
Tot i que a Catalunya no es disposa de resultats d’assaigs amb les varietats actuals, segons els resultats d’assaigs realitzats fa uns anys per l’IRTA, les produccions poden anar des dels 4.000 a 8.000 kg/ha (en regadiu), als 2.000 a 4.700 kg/ha (en secans frescals), sent menys aconsellable en secans semiàrids ja que és un conreu sensible a la sequera i les produccions es veuen reduïdes. Tampoc les gelades li són favorables ja que solen ser la porta d’entrada per als problemes de bacteriosis que no tenen tractament i poden malmetre la producció.
En el moment de la recol·lecció, les varietats modernes que s’utilitzen avui en dia eviten l’ajagut de la planta al ser gairebé totes àfiles i disposar de circells que subjecten les plantes entre sí.
Josep Antón Betbesé va ser el tècnic de l’IRTA encarregat d’explicar aquest tema durant la XV Jornada tècnica intercomarcal sobre cultius herbacis que va tenir lloc el passat 19 de maig a Òlius (Lleida).
Recorda que a RuralCat trobaràs al cercador de ponències del PATT, on es va publicant la documentació relacionada.