S’han dut a terme estudis en cultius fructícoles per estudiar el seu comportament davant la sequera extrema
S’han estudiat possibles futurs escenaris de sequera per determinar com assegurar la supervivència dels arbres i dels fruits en diferents condicions de manca d’aigua.
La metodologia dels estudis ha passat per sotmetre als arbres de la mostra a situacions de sequera més extremes encara de les que ja han sofert la major part de les parcel·les de la plana de Lleida.
El Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural (DACC) a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha estat portant a terme una sèrie d’assajos en condicions reals de sequera per aprendre més sobre el comportament dels cultius fructícoles i treballar en busca de diferents mesures. Davant la sequera i els problemes que ha causat en la campanya de reg 2023, s’han estudiat possibles futurs escenaris de sequera per determinar com assegurar la supervivència dels arbres i dels fruits en diferents condicions de manca d’aigua.
Aquests assaigs s’han fet en poma, pera i ametller, en les principals varietats dels tres conreus, amb condicions d’estrès hídric de diversa severitat. S’han sotmès a diferents estratègies, com són l’aclarida de fruits, la reducció de la capçada dels arbres, o l’aplicació de productes bioestimulants, per tal de determinar si es pot assegurar la supervivència dels arbres i si es produeixen afectacions en el volum o la quantitat de la producció.
Fulla de perer seca. Font: IRTA
La metodologia dels estudis ha passat per sotmetre als arbres de la mostra a situacions de sequera més extremes encara de les que ja han sofert la major part de les parcel·les de la plana de Lleida. Així, es van tallar les aportacions d’aigua de reg durant diferents períodes. El més llarg, des del maig, i el més tardà, des d’inicis de juny. Per simular un cas de sequera extrema, en alguns casos, els arbres no han tingut cap aportació d’aigua durant més de 3 mesos, excepte les escasses pluges de juny i juliol. En aquesta darrera situació, hi ha hagut una gran mortalitat dels arbres quan no s’ha implementat cap mesura de gestió en la plantació.
De les mesures que s’han provat en l’experiment, l’eliminació total dels fruits ha estat la més efectiva per assegurar la supervivència dels arbres en els casos més extrems. En canvi, aquelles estratègies basades en realitzar una aclarida o esporga severa però no total, no han funcionat prou, ja que els nivells d’estrès hídric i la capacitat dels arbres de sobreviure no han estat tan clars. I és que la producció de fruits requereix una necessitat d’aigua molt gran per part de l’arbre.
En situacions més favorables, una estratègia que ha resultat interessant ha estat la reducció de la capçada o del volum de l’arbre, prou important segons la disponibilitat d’aigua, idealment de forma mecànica.
Els bioestimulants, per la seva banda, no aconsegueixen salvar els arbres en els casos de sequera extrema, però amb unes millors condicions si que poden fer que els arbres produeixin fruits més grans.
La sequera actual (i les que puguin venir en el futur), tot plegat, ensenya com és d’important l’anticipació i el coneixement, per tal de fer una feina més acurada i eficient, on cada gota compti.
Font: IRTA