Nous sistemes de tractament de purins, l’objectiu de tres activitats demostratives desenvolupades en centres de recerca catalans

Les dejeccions ramaderes procedents de la ramaderia intensiva, com és el cas del sector porcí, es caracteritzen per tenir alts valors de nitrogen. El purí generat s’utilitza com adob, però cal aplicar-lo de manera òptima per reduir el risc de contaminació del sòl i dels aqüífers, així com l’emissió de metà i anhídrid carbònic, gasos considerats d’efecte hivernacle.

Cal destacar a més, que aquestes dejeccions, en comparació amb la proporció requerida per les plantes, contenen un contingut de fòsfor en excés respecte al de nitrogen. Actualment, existeixen diversos tractaments de dejeccions que, perseguint l'eliminació del nitrogen, poden augmentar el desequilibri entre el nitrogen i el fòsfor i d'algun altre nutrient, com el potassi.

Sobre el tractament de les dejeccions ramaderes, diversos centres de recerca de Catalunya com el Consorci del Centre d’Estudis de Purins (CCEP), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat de Girona (UDG), estan duent terme des del 2021, tres activitats demostratives, amb l’objectiu de mostrar al sector ramader el funcionament de nous sistemes innovadors de tractament dels purins per tal de minimitzar l’impacte ambiental generat.

Amb el projecte “Avaluació i validació demostrativa del sistema de tractament purins“, el CCEP pretén mostrar al sector el nou tractament patentat per l’empresa N-Amatic System, SL. El mètode N-Amatic Systems consisteix a separar la fracció sòlida de la líquida i tractar-les per separat. La part sòlida es pot portar directament a femer, a compostar, a biodigestor o a un tractament d’higienització i desinfecció. La fracció líquida se sotmet a un tractament d’oxidació molt fort de manera que, amb les reaccions químiques que es produeixen, la matèria orgànica complexa, els aminoàcids, els lípids i els àcids grassos, entre d’altres, es van reduint fins a arribar a produir nitrogen atmosfèric. Amb tot, els gasos produïts són mínims. Aquest mètode, que ha estat assajat prèviament en laboratoris i granges, ha permès obtenir eficiències en la fracció líquida de reducció dels compostos nitrogenats entre el 60-70%, dels fosfatats entre el 70-80% i dels de potassi sobre el 20%. A més, les partícules en suspensió detectades són inferiors a 10 micres, no es produeix olor i la fracció líquida està desinfectada i és apta per a reg.

Dipòsit de recollida d’escumes, dipòsit de tractament i caseta amb equips d’ozó, d’incorporació de coagulants i floculants i del circuit de filtració, del projecte “Avaluació i validació demostrativa del sistema de tractament purins”, CCEP.

En el mateix sentit, l’activitat demostrativa “Planta pilot d'acidificació de purins en bassa per a la mitigació de les emissions d'amoníac i gasos d'efecte hivernacle”, desenvolupat per l’IRTA,  té com a objectiu mostrar l'eficàcia de l'acidificació dels purins en basses d'emmagatzematge per a la mitigació d'emissions de NH₃ en condicions de clima mediterrani, així com l'efecte que aquesta tècnica té sobre l'emissió d'altres gasos d'efecte hivernacle (CH⁴, CO² i N₂O).

Per últim, el projecte “ESPOTFER, Integració del tractament biològic de nitrificació-desnitrificació amb la recuperació de fòsfor, potassi i nitrogen en forma d'Estruvita potàssica i estruvita amònica, com a fertilitzant en el tractament de purins de porc”, portat a terme per la UdG, treballa per avançar en la transferència de coneixement i demostració d’un nou procés de precipitació d’una sal fosfòrica com és la K-estruvita (MgKPO₄). El procés que es mostra, s’aplica a continuació d’un sistema de nitrificació-desnitrificació (NDN) tractant purins de porc, tant al fang purgat com a l’efluent líquid. El material recuperat es podria comercialitzar com a fertilitzant. 

Vista de la planta pilot per a la precipitació de K- estruvita (Foto: Albert Magrí).

Aquestes activitats demostratives finalitzen durant el 2024 i són finançades pel  Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), dins de l’operació 01.02.01 de Transferència Tecnològica del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2022.

Font: DACC