Fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi
El grup de recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona ha editat un document destinat a professionals forestals i propietaris de boscos per procurar que la tala d'un bosc després d'un incendi sigui menys perjudicial i tingui més present la biodiversitat i la recuperació natural dels ecosistemes.
A la conca Mediterrània, molts boscos cremats per un incendi es tallen per mitjà de treballs cada vegada més mecanitzats i intensius, cercant l’aprofitament tant dels troncs com de les branques en forma d’estella o de pèl·let. L’augment del consum de biomassa forestal amb finalitats energètiques ha propiciat l’interès pels arbres de grans superfícies cremades, on s’intervé immediatament després del foc en un context que habitualment destina poques mesures de restauració de l’ecosistema destruït.
Aquestes no sempre són les millors pràctiques. Per això, investigadors del grup de Biologia Animal de la Universitat de Girona (UdG) experts en gestió forestal liderats pel professor Pere Pons han editat un document de bones pràctiques per contribuir a mitigar els impactes negatius de l’explotació dels boscos cremats i facilitar-ne la seva recuperació: les Fitxes de bones pràctiques per a la gestió forestal postincendi, que han estat elaborades per un equip encapçalat per Eduard Mauri. Aquest codi està destinat a professionals forestals (gestors, enginyers i treballadors) així com a propietaris de boscos (administració pública i particulars).
Un incendi no sempre és una catàstrofe
Des del punt de vista ambiental, un incendi forestal no té perquè rebre la consideració de catàstrofe. Un bosc mediterrani cremat acull plantes i animals pioners, que no viuen en boscos vius i que tenen gran interès de conservació. El bosc cremat continua complint funcions ecològiques i, sense intervenció humana, té capacitat per regenerar-se, en molt casos retornant a l’estat previ després d’unes dècades. No obstant, en l’actualitat, es tendeix a talar i extreure molt ràpidament tota la fusta morta del bosc per motius comercials i estètics.
Investigadors de la UdG treballen en el projecte de recerca Anifog, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, amb l’objectiu d’estendre idees per a una recuperació respectuosa d’un bosc. I és que, segons aquests experts, la millor manera de facilitar el retorn de la biodiversitat i conservar el bon estat dels recursos naturals com el sòl i els rius és “deixar al bosc una part de la fusta morta cremada i actuar amb cura en els treballs forestals després de l’incendi”. Les recomanacions incloses a les fitxes de bones pràctiques aconsellen als professionals forestals en la planificació d’aquesta gestió.