El sector carni aposta pel porcí i les aus
La crisi dels cereals, les matèries primeres i la pressió mediambiental marquen la futura evolució del sector carni, que aposta cada vegada més per la producció de monogàstrics (porcí i aus) en detriment de la de remugants (vacum). Aquestes són les tendències de futur a la ramaderia, segons les conclusions de la 18a edició del Congrés Mundial de la Carn que ha publicat recentment la Federació Catalana d'Indústries de la Carn (FECIC).
Amb la darrera crisi dels cereals com a rerefons, la sostenibilitat ha estat la gran protagonista d’aquesta cita del sector carni, que enguany ha aplegat més de 1.000 congressistes d’arreu del món a l’Argentina. Temes com la salubritat dels productes, la traçabilitat o la seguretat alimentària encara apareixen als programes de les ponències, tot i que els anys en què hi tenien un paper fonamental han quedat enrere. Ara, a començaments d’una nova dècada del segle XXI, tothom contempla la producció càrnia com una cadena, des de la producció dels cereals fins al punt de venda, ambdós baules incloses. En un món globalitzat i amenaçat per la contaminació i el canvi climàtic, la sostenibilitat econòmica i ambiental es converteixen en factors indispensables. La gestió de l’aigua, les emissions de CO2, la gestió energètica i el respecte al medi, en relació amb el benestar i la sanitat animal, són conceptes clau pel futur.
La demanda de carn haurà crescut un 100% el 2050
Diversos estudis apunten que la població mundial anirà creixent els propers anys fins a situar-se al voltant dels 9.000 milions de persones l’any 2050. Segons els experts, la demanda de carn pot augmentar un 100% respecte a l’actual, especialment als països emergents. Tot i que aquestes dades auguren un bon futur per al sector, plantegen problemes productius associats a recursos com l’espai, l’aigua i els cultius necessaris per fer possible aquest creixement.
Les sequeres i les inundacions més extremes provocades pel canvi climàtic i un previsible augment de la desforestació, a causa de la producció de pinsos o pastures, topen de ple amb la sostenibilitat del sector. Per això s’haurà de cercar una major eficàcia en les produccions, tant pel que fa a un millor aprofitament de les primeres matèries, com per una millor eficiència en la utilització dels recursos naturals.
Evolució de les produccions càrnies
La inversió en recerca i innovació jugarà un paper cada vegada més important, tant quant als aspectes de la genètica dels animals com de la gestió dels centres productius i les empreses en general. Paral·lelament, es preveu una clara tendència a l'abandonament de les produccions de remugants (vacum), per canalitzar-la cap a la de monogàstrics (porcí i aus), per la seva major eficiència en la conversió de cereals en carn. També cal tenir en compte que el vacum, tradicionalment, planteja més pressions mediambientals sobre les pastures o les significatives emissions de metà. Finalment, quant a l'oví, també es preveu una lleugera disminució de la producció, mercat que continuaran liderant la Xina i Nova Zelanda.
Mercat global i Unió Europea
Es preveu que a la Unió Europea (UE) es continuïn reduint les produccions de vacum i oví, i augmentin les importacions de Mercosur i Nova Zelanda respectivament. En canvi, la UE liderarà el sector porcí, on continuarà creixent el consum i l’exportació.
Per que fa als altres grans productors, cal destacar que països com els Estats Units o Brasil ja han començat a derivar determinades produccions de cereals cap a la producció d’etanol. Tots dos tendeixen a disminuir les seves produccions de vacum, mentre que el primer aposta més pel porcí i el segon ho fa per les aus i el boví. Pel que fa a Rússia, on es va originar la darrera crisi de cereals i la política prioritza el consum intern, continua apostant per les carns d’aus, per la menor necessitat de tecnologia que implica i la millor capacitat de conversió de l’alimentació animal que representa. Finalment, a Argentina destaca l’augment de la producció intensiva de vacum, en paral·lel a les produccions extensives tradicionals, en utilitzar part de les seves produccions cerealistes i reduir la càrrega de CO2.