Aprovat el primer pla de gestió de la pesca recreativa a Catalunya
L’objectiu és garantir una explotació racional de les espècies i la seva adequada conservació i regeneració
Hi ha més de 53.000 practicants d’aquest tipus de pesca i tenen un impacte econòmic de 65 milions d’euros.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha aprovat una resolució mitjançant la qual es fixen les talles mínimes de captura, quotes i vedes d’aplicació a la pesca marítima recreativa a les aigües interiors del litoral de les comarques de Girona per al període 2024-2026 (DOGC núm. 9247). Aquestes mesures garanteixen una explotació racional de les espècies i la seva adequada conservació i regeneració i es pot considerar com el primer pla de gestió de la pesca recreativa a Catalunya.
En aquest sentit, algunes de les espècies incloses en la resolució ja havien estat objecte de regulació, com és el cas de la sípia a les badies de Pals i Roses o del déntol, llobarro, mero o orada, entre d’altres, en l’àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus i de la badia de Cadaqués, però pel que fa a la resta, aquesta és la primera regulació.
Aquesta resolució, d’aplicació a la pesca marítima recreativa a les aigües marítimes entre els municipis de Portbou i Blanes competència de la Generalitat de Catalunya fins a l’1 de desembre de 2026, incorpora també mesures relatives a no permetre l’ús d’esquer viu ni la pesca i tinença a bord de taurons o rajades, espècies altament vulnerables.
Regulació cap a un model ambientalment sostenible
L’executiu ha considerat necessària aquesta normativa tenint en compte les dades que l’acompanyen: hi ha més de 53.000 practicants d’aquest tipus de pesca, que fan unes 600.000 sortides anuals aproximadament, tenen un impacte econòmic de 65 milions d’euros i assoleixen un volum de 1.003 tones de captures estimades a l’any, amb la qual cosa contribueixen en gran manera al desenvolupament de l’Economia Blava de Catalunya.
Davant d’aquestes xifres resulta imprescindible orientar l’activitat cap a un model ambientalment sostenible al llarg del temps que permeti un aprofitament adequat i durador del recurs i garanteixi la seva compatibilitat amb la resta d’activitats, en especial amb la pesca professional, amb qui comparteix el recurs. Les dades han estat obtingudes en el marc del Programa de seguiment de la pesca marítima recreativa a Catalunya que elabora anualment l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) des de 2020, d’acord amb els objectius fixats per la Política Pesquera Comuna (Informe situació pesca marítima recreativa 2023).
Dos plans més per regular la pesca recreativa a les Terres de l’Ebre i el Baix Maresme
Aquesta resolució representa un pas molt important des de la constitució de la Taula de Cogestió de la Pesca Marítima Recreativa de Catalunya l’abril de 2023. La taula és un espai de col·laboració innovador entre el sector i l’Administració on es defineixen els objectius comuns i on es consensua, mitjançant l’adopció de mesures tècniques de gestió adaptativa, un nou model per a la pesca marítima recreativa i la cogestió pesquera, que ha donat molt bons resultats en la pesca professional. Aquest òrgan està format per representants del sector pesquer, les administracions, el món científic i les entitats del tercer sector en representació de la societat en general.
Per això, serà la Taula l’encarregada d’elaborar durant l’exercici vinent dos plans de gestió de la pesca recreativa més: un per al litoral de les Terres de l’Ebre i un altre per al Baix Maresme, atenent les peculiaritats de l’estat dels seus recursos i la vulnerabilitat de la resta del litoral competència de la Generalitat de Catalunya.
Font: DARP