L’etiquetatge frontal dels productes genera hàbits d’alimentació més saludables
Un dels principals problemes de malalties com l’obesitat, la diabetis o les cardiovasculars és el consum excessiu de sucres
Compliment dels requisits de l’etiquetatge gràfic nutricional per part de diferents sistemes d’etiquetatge.
Un terç de les morts a nivell mundial es relacionen directament amb estils de vida poc saludables, especialment amb mals hàbits alimentaris. Un dels principals problemes és el consum excessiu de sucres, greixos mal sans i sodi, que contribueix a l’augment de malalties no transmissibles com l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer. Per això, segons l’informe “La informació gràfica en l’etiquetatge” del projecte editorial “Alimentació i Comunicació” del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, cal informar correctament els consumidors del que contenen els productes que compren. En aquest sentit, l’etiquetatge nutricional sorgeix d’un creixent interès públic per la dieta i la salut; a Europa va aparèixer el 1990 i actualment tenim un reglament sobre la informació alimentària que obliga els fabricants a informar en l’etiqueta sobre el valor energètic i sis nutrients (greixos, greixos saturats, hidrats de carboni, sucres, proteïnes i sal).
En el context actual, ha estat plantejat com una estratègia fonamental la implementació d’un sistema d’etiquetatge frontal interpretatiu o d’advertència per ajudar els consumidors a prendre decisions informades quan compren aliments, evitant l'adquisició de productes menys saludables. Tot i això, encara no s’ha arribat a un consens sobre quin és el millor sistema d’etiquetatge frontal, encara que un dels objectius de l’estratègia “De la granja a la taula” de la Comissió Europea, és crear un marc harmonitzat d’etiquetatge d’aliments. Alguns estudis suggereixen que els "semàfors simples" són molt útils per ajudar a distingir productes dins d’una mateixa categoria, mentre que els sistemes d’advertència amb segells són més efectius per desincentivar la compra de productes poc saludables.
L’únic amb què de moment s’han posat d’acord és que qualsevol etiquetatge hauria de ser clar, basat en l’evidència científica i obligatori per a totes les indústries. És a dir, que les etiquetes siguin clares, completes i precises. En aquest sentit, a més de millorar la salut pública, aquest etiquetatge pot jugar un paper fonamental en la lluita contra el malbaratament alimentari, donat que els consumidors que disposen de millor informació tenen més probabilitats d'adquirir aliments que s’ajustin millor a les seves necessitats nutricionals i que consumeixin de manera més responsable, evitant les pràctiques enganyoses.
Amb sistemes com els "positive labels", que identifiquen aliments amb bons perfils nutricionals, es pot promoure el consum d’aliments més saludables i duradors, reduint així els problemes de salut relacionats amb una alimentació inadequada. Aquest canvi, a llarg termini, pot millorar els hàbits alimentaris de la població i fomentar una alimentació més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
L’etiquetatge nutricional pot ajudar, però els seus efectes poden ser modestos depenent de quin sigui el format. En aquest sentit, la falta de motivació per a utilitzar la informació, la falta d’atenció a les etiquetes o el format de l’etiqueta -posicionament i consistència o coherència d’aquesta-, impedeixen que les etiquetes nutricionals tinguin un efecte. Per això, per millorar l’atenció seria útil que l’etiquetatge estigués en la part frontal de tots els productes, en la mateixa posició de l’embalatge, amb un format consistent. Afegir elements que cridin l’atenció també ajudaria: etiqueta nutricional d’una certa grandària, menys informació en l’envàs, major contrast de colors entre l’etiqueta i envàs, i utilització de sistemes amb colors, entre d’altres. Tot i això, l’efecte dels sistemes frontals s’ha de combinar amb campanyes de sensibilització i comunicació multimèdia; donat que hi ha proves que demostren que els sistemes frontals són eficaços per als consumidors conscients de la salut, per tant, és fonamental augmentar la motivació de la població per la salut i l’interès dels consumidors en l’ús de l’etiquetatge perquè puguin actuar sobre aquest.
Font: DARP