El compostatge de km zero contribueix a gastar menys recursos i generar menys emissions

El compostatge de km zero és cada vegada més una opció que s’utilitza arreu del territori català. Actualment, la situació d’emergència climàtica, les restriccions en el reg, el cost afegit que suposa el transport dels fertilitzants o la baixa qualitat d’alguns terrenys ens criden a usar compost de proximitat. Des de restes de menjar d’escoles i restaurants del Poble Nou de Barcelona, fins a romanents de fustes barrejades amb purins de vaques, passant per excrements d’insectes, fems de cavalls, dejeccions de porcs o, fins i tot, llana, són alguns dels productes orgànics que s’han fet servir en multitud d’iniciatives per la zona.

Per això, durant els últims dos anys el projecte COMdeHORT de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) s’ha dedicat a recopilar informació de més de quaranta d’aquestes iniciatives amb l’objectiu de potenciar l’agricultura circular i detectar els seus entrebancs i oportunitats.

Tot i això, s’ha de saber que el compostatge de km zero té diversos reptes i aquest projecte ha servit per posar-los sobre la taula. Per exemple, s’ha vist que cal millorar-ne la qualitat, reduint l’excessiva concentració de metalls pesants d’alguns productes o garantint que no hi ha possibilitat que propaguin malalties. Així, el projecte ha permès publicar un estudi científic que demostra que, durant el compostatge dels excrements de porcs, es poden eliminar els gens bacterians de resistència als antibiòtics. Això és rellevant perquè l’aplicació directa al sòl d’excrements d’animals que hagin estat medicats amb antibiòtics comporta un increment d’aquests gens a la terra i augmenta la probabilitat de transmissió dels bacteris resistents als antibiòtics des del sòl als cultius, i finalment, als consumidors de les plantes, ja siguin animals o persones.

També, les investigadores i investigadors del projecte, en què ha col·laborat la cooperativa Tarpuna, han pogut detectar els colls d’ampolla que impedeixen la implantació del compostatge de km zero en horticultura, com la manca de formació o de maquinària adequada.

El projecte recalca que les iniciatives de compostatge de km zero contribueixen a gastar menys recursos i generar menys emissions. Per tant, s’ha comprovat que afavoreixen la sostenibilitat econòmica i ambiental, tant en horticultura com en els vivers.

En aquest sentit, en horticultura, el compost de matèria orgànica pot substituir l’ús de fertilitzants de síntesi, uns productes químics que tenen alt impacte ambiental en dos àmbits: l’energia per generar alguns dels seus components, com el nitrogen, i l’explotació del sòl per obtenir-ne alguns d’altres, com el fòsfor o el potassi. A més, el compost ajuda la terra a retenir aigua i conté abundant carboni que, quan s’incorpora al sòl, n’afavoreix les propietats, i per tant el creixement de les plantes.

Als vivers, el compost pot reemplaçar la torba o la fibra de coco com a substrat. L’extracció de la torba (una part important de la terra dels testos de les plantes) que és el primer estadi geològic de la formació del carbó, suposa destruir sòls i emetre gasos d’efecte hivernacle, que també es generen en el seu transport. Igualment, el transport de la fibra de coco des del països on es produeix genera emissions.

L’IRTA continuarà desenvolupant activitats relacionades amb aquesta temàtica, com: un projecte finançat per la Comissió Europea que elaborarà i aplicarà productes que milloren el sòl a partir de la transformació de residus de la vinificació i de la producció de cervesa.