Els pescadors retiren gairebé 400.000 litres de brossa marina en els últims quatre anys
El projecte Pesca neta ha registrat un increment de deixalles del 66% en el litoral català gràcies a la col·laboració de més de 900 pescadors i mariners
A Girona 141 embarcacions han dedicat 1.047 hores de la seva jornada de pesca a la tria de 45.217 litres de deixalles.
El projecte Pesca neta ha comptabilitzat un total de 383.600 litres de deixalles retirades durant les captures pesqueres en els últims quatre anys. Des de l’inici d’aquesta iniciativa, que permet als pescadors la retirada de residus marins del litoral català durant la seva jornada de pesca, el volum de deixalles s’ha increment un 66%, passant de 72.721 el 2021 a les 120.987 actuals.
Així doncs, les dades recopilades el 2024 mostren que el volum de retirada anual de residus continua creixent, en part a la millora de l’aplicació mòbil Pesca Neta, que els pescadors utilitzen per registrar la brossa que treuen del mar i a la possibilitat que enguany quedés constància de la retirada de més quantitat de deixalles que en anys anteriors.
Per altra banda, l’índex d’esforç de triatge que s’ha vist al llarg d’aquest any indica que els pescadors han dedicat un total de 3.492 hores en retirar brossa de les seves xarxes durant la jornada de pesca, prop de 500 més que les hores registrades el 2023. A més, pel que fa el nombre total d’embarcacions, pràcticament s’han mantingut, passant de 229 a 231, el que suposa la participació de pràcticament tota la flota pesquera catalana activa i més de 900 pescadors i mariners.
Més concretament, a Girona 141 embarcacions han dedicat 1.047 hores de la seva jornada de pesca a la tria de 45.217 litres de deixalles. A Tarragona i les Terres de l’Ebre, 42 embarcacions van treure 34.744 litres de brossa, cosa que va suposar 1.392 hores de feina. Finalment, a Barcelona, 48 embarcacions van necessitar 813 hores de la seva jornada de pesca per retirar i triar 34.968 litres de deixalles trobades.
Per modalitats, les barques d’arrossegament han estat les que més volum de deixalles marines han pescat accidentalment, seguides de les arts menors, l’encerclament i el palangre. A banda de llaunes, ampolles, bidons de pintura, envasos de diferents tipus i sobretot moltes tovalloletes higièniques, els pescadors han tret del mar objectes molt diversos, com una rentadora, maletes de rodetes o una cadira infantil amb indicis de temps al fons del mar.
Programa Pesca neta
La guerra contra el plàstic s’emmarca dins d’aquest programa, una acció col·lectiva mitjançant la qual les confraries de pescadors catalanes, coordinades per les federacions territorials de confraries de pescadors i la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, han organitzat un sistema de recollida de les deixalles marines que els pescadors es troben en la maniobra de pesca. El projecte incorpora embarcacions de totes les modalitats de pesca i permet fer visible el paper del pescador en la lluita contra el plàstic al mar.
En aquest sentit, per consolidar aquest sistema de recollida de deixalles marítimes, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) hi destina un milió d’euros cada any, que es reparteix entre les federacions de confraries de pescadors catalanes que hi participen. La convocatòria d’aquest any tot just es va publicar la setmana passada.
Per això, en el període que s’inicia enguany del nou Fons Europeu Marítim de la Pesca i l’Aqüicultura (FEMPA), el Departament ha volgut mantenir aquesta iniciativa destinada a impulsar actuacions de divulgació i conscienciació a la ciutadania sobre la importància de la lluita contra la brossa marina i el paper imprescindible del sector pesquer en la neteja dels nostres oceans. El cofinançament del fons europeu en aquest nou període puja al 70%.
Així, aquesta iniciativa permet enretirar deixalles marines, contribuir a la recuperació del medi marí, compensar el sector pesquer per la dedicació a aquestes iniciatives, avaluar la incidència que té el factor humà sobre la contaminació dels nostres mars, conscienciar els pescadors i la ciutadania sobre la importància de millorar la gestió dels residus que es generen, i augmentar i millorar la imatge dels pescadors davant de la societat en general.
Per la seva banda, l’Institut Català de Recerca per a la Governació del Mar (ICATMAR) ha desenvolupat un programa de seguiment en col·laboració amb la flota d’arrossegament de fons de Catalunya per analitzar totes les fraccions de la captura, incloses les deixalles marines.
L’objecte d’estudi són les deixalles marines prou grans per ser capturades per l’arrossegament i que s’acumulen al fons marí. En aquesta línia, el 2023, es va dur a terme un total de 105 tirades de mostreig d’arrossegament de fons. Del total de la captura pesquera, el 3% van ser restes d’origen natural i massa de deixalles i un 1% eren deixalles marines.
Tot i que la composició de deixalles és diferent segons la zona i profunditat, la fracció de plàstic és la principal en tots els caladors. Quan s’analitzen per port, la quantitat i el tipus de deixalles marines varia al llarg de la costa: a la zona central de Catalunya, coincidint amb els municipis més poblats, s’hi detecta la major proporció de deixalla marina, principalment plàstic, que representa el 46%, seguida per un 40% de brossa difícil de determinar de què està composta. En menys quantitat, hi ha tèxtils i també metall. La fusta és una altra categoria rellevant pel que fa al volum, i es troba especialment a les zones poc profundes, ja que aquest tipus d’elements són pesants i s’enfonsen.
Per altra banda, part important d’aquesta iniciativa és la de conscienciar les futures generacions sobre la importància de preservar el mar lliure de plàstics. Per això, s’ha donat continuïtat a diferents iniciatives educatives i divulgatives i se n’han creat de noves, com per exemple els punts blaus a platges. Així mateix, el projecte compensa aquells pescadors que hi participen subministrant roba de feina: jaquetes, pantalons d’aigua, motxilles, entre d’altres.
Font: DARPA