Un estudi proposa augmentar l'atenció a la dependència, l'ocupació femenina i el cooperativisme agraris

El primer dels informes del projecte, realitzat amb col·laboració amb la Universitat de Lleida, ha permès determinar els territoris en els quals l’atenció a la dependència era un nínxol de mercat per a dones emprenedores en el marc del cooperativisme agrari. En el procés de recerca s’han fet servir diferents variables: l’oferta de serveis vinculats a la dependència, la demanda d’aquests serveis, l’atur femení i la presència de cooperatives agràries. Els territoris pels quals s’ha optat són, en un primer nivell òptim de localització, les comarques de Terra Alta, Garrigues, El Priorat, Ribera d’Ebre i la Noguera. En un segon àmbit de possible localització es troben les comarques del Delta de l’Ebre, la Conca de Barberà i l’Alt Camp.

 

Totes les comarques pertanyen bé a la demarcació de Lleida o a la de Tarragona perquè una de les apostes de la recerca és que el cooperativisme agrari sigui l’eix vertebrador de la creació d’aquests nous serveis d’atenció a la dependència. En aquestes demarcacions és on aquest model empresarial té més força dins del sector primari i dins de la comunitat rural i on té capacitat per diversificar la seva activitat.

 

En una segona fase es realitzarà la implementació d’una prova pilot per posar en marxa aquest model d’atenció a les persones dependents. La Terra Alta és la comarca que presenta indicadors màxims en demanda de serveis i en manca d’equipaments, atur femení i presència de cooperatives, la qual cosa la converteix en la comarca més idònia per a dur a terme la prova pilot prevista.

 

 

El segon informe del projecte -en l’elaboració del qual han col·laborat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i Aracoop (empresa que promou el cooperativisme)- analitza les modalitats que des del cooperativisme agrari es poden oferir per a vehicular aquests nous serveis socials a la dependència. Les opcions proposades inclouen bé la creació d’una nova secció dins de la mateixa cooperativa agrària o bé diferents fórmules d’intercooperació (des de cooperatives de segon grau fins a convenis amb altres cooperatives). De tot el ventall d’opcions que proposa l’informe, cada territori haurà d’elegir la que s’adapti millor a l’especificitat del projecte, en funció de la capacitat i la situació de la cooperativa agrària, del tipus de servei que es vulgui oferir, així com de les necessitats de cada territori.

 

L’aposta per l’economia social que es fa des de la Fundació del Món Rural té a veure amb que és un model empresarial que sorgeix des del mateix territori i que arrela molt més que altres formats, ja que no es pot deslocalitzar. El model cooperatiu i els seus principis ofereixen un espai prou flexible per a la innovació, la diversificació d’activitats, l’eficiència, la rendibilitat i la responsabilitat social empresarial. A més, el cooperativisme agrari té una importància cabdal en l’economia i la vertebració social del territori i s’esdevé un dels principals motors pel desenvolupament local.

 

 

Les formes empresarials que emparen els serveis d’atenció a la dependència en les comarques rurals són diversos: des de la iniciativa pública fins a la privada mercantil o la privada sense ànim de lucre. De les 31 comarques rurals catalanes, només deu (Segrià, Bages, Osona, Alt Penedès, Anoia, Berguedà, la Selva, Pla de l’Estany, Alt Empordà i Baix Empordà) superen les 500 places en residències per a persones grans, i cinc d’aquestes no arriben al centenar de places (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i Cerdanya al Pirineu i Terra Alta). Les comarques amb menor dotació acostumen a presentar un major pes de la iniciativa pública, mentre que la iniciativa privada regulada pel mercat es troba molt present en comarques amb major demanda de places.

 

Així l’oferta és pública totalment o majoritàriament a vuit comarques (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Garrigues, Conca de Barberà i Ripollès). En canvi, la iniciativa privada de tipus social (sense afany de lucre), presenta una forta implantació en les comarques centrals i gironines. Comarques com ara el Solsonès, la Segarra, Osona, Cerdanya, Berguedà i Alt Urgell també tenen una important presència d’entitats sense afany de lucre. L’oferta mercantil és majoritària al Priorat, Baix Ebre, Montsià, Segrià, Pla d’Urgell, Alt Penedès, Anoia, la Selva i Pla de l’Estany.