A Catalunya es llencen 35 quilograms per persona a l’any

El malbaratament alimentari és un factor molt present durant les vacances de Nadal. Això és així perquè durant aquestes celebracions, molts preparem àpats especials per a família i amics i és un moment clau que ha de servir per conscienciar-nos de la importància de reduir el malbaratament i promoure l’aprofitament alimentari, protegint el medi ambient i la nostra salut. Cada any, una tercera part dels aliments destinats al consum humà a escala global es perd o es malbarata, amb un impacte que va molt més enllà del menjar llençat: aquest malbaratament representa una pèrdua massiva de recursos naturals com l’aigua i energia, a més de l’increment de les emissions de CO2. Segons l’Eurostat, a la UE es malgasten 132kg d’aliments per persona anualment. A Catalunya, l’Agència de Residus va quantificar que cada any es llencen 262.471 tones de menjar, o 35kg per persona a l’any, el 58% de les quals es produeixen en les nostres pròpies llars. Això implica una despesa econòmica de 112€ per persona l’any i una important petjada ambiental i social.

La FAO defineix el malbaratament alimentari com els aliments segurs i nutritius destinats al consum humà que són descartats al llarg de la cadena alimentària. Per la seva banda, la Comissió Europea, amb una mirada de gestió de residus, inclou tots els aliments que es converteixen en residu. A Catalunya, l’Estratègia Alimentària treballa per promoure l’aprofitament alimentari, un dels reptes fonamentals per assolir un sistema agroalimentari sostenible i circular.

Les causes d’aquesta problemàtica són variades: sobreproducció, incorrecte planificació de l’oferta i la demanda, envasament defectuós, confusió entre dates de caducitat i de consum preferent, mala conservació dels aliments o compra excessiva. Durant les festes, el risc de llençar menjar es multiplica amb la preparació de grans àpats, i per això una bona planificació i reaprofitament de les sobres és essencial.

Estratègia de prevenció

A Catalunya, es va aprovar la Llei 3/2020, de l’11 de març, de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, amb l’objectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de fam zero i de models de consum i producció sostenibles marcats en l’Agenda 2030.  A més, la Generalitat de Catalunya impulsa l’Estratègia Alimentària de Catalunya i la campanya “Aprofitem els aliments”, on col·labora amb el sector agroalimentari i entitats per a fomentar la bioeconomia circular i sistemes sostenibles i recuperar el valor dels aliments. Gràcies a aquesta campanya, ja s’han recuperat més de 18,6 tones de menjar, que han estalviat quasi 12 milions de litres d’aigua i més de 9.000 kg de CO2.

Consells per no malbaratar aliments aquest Nadal

-Planifica els menús: Organitza els àpats segons la quantitat de gent i fes una llista del que necessitaràs. Comprar només el que faràs servir és clau.

-Revisa la nevera: Abans de comprar, comprova què tens a la nevera i rebost, i revisa les dates de caducitat. Els productes que s’esgotin aviat, situa’ls en llocs visibles.

-Ajusta les quantitats: Calcula racions adequades per evitar deixar menjar al plat. Si en sobra, emporta-te’l al restaurant o guarda’l per al dia següent.

-Conserva i congela: Respecta les indicacions sobre conservació presents a l'envàs i col·loca els aliments a la nevera o congela’ls si no els consumiràs aviat. Mantén la nevera a 4 ºC per preservar-ne la frescor.

-Aprofita les restes: Les sobres poden anar a la carmanyola de l'endemà, per congelar o ser utilitzades per a altres receptes (amanides, pasta, cremes, croquetes).

-Diferencia entre data de caducitat i de consum preferent: Recorda que la caducitat indica seguretat alimentària, mentre que la data de consum preferent fa referència a la qualitat.

Reduir el malbaratament alimentari no només beneficia el medi ambient sinó que pot ajudar a mitigar la pobresa. A escala mundial, només amb la reducció d’un 25% del malbaratament actual, es podrien resoldre la fam i malnutrició al món. Donar aliments és també una acció amb beneficis socials, econòmics i ambientals, ja que redueix el volum de residus.

Font: DARPA