La producció d'arròs del Delta de l'Ebre podria disminuir en un 10% a finals de segle

El cultiu de l’arròs és una de les activitats econòmiques prioritàries del Delta de l’Ebre. El 65% de la seva superfície està destinada a l’agricultura intensiva d’aquest cereal, i conforma el paisatge propi de la zona que serveix també d’hàbitat per a una gran varietat d’aus migratòries i ofereix un atractiu turístic únic.

La pujada del nivell del mar causada per l’escalfament global posa en una situació de risc el delta, ja de per si vulnerable a causa de la poca elevació del terreny, l’enfonsament natural i la disminució de l’entrada de sediments. L’increment del nivell del mar propicia la inundació de les zones costeres i a la salinització del sòl, condicions que cada vegada generen més pèrdues en la producció de les collites d’arròs.

Per les seves característiques, el Delta de l’Ebre pot servir com a referència per a altres zones deltaiques sobre com donar resposta a aquests reptes. És per això, que investigadors de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita han desenvolupat un model per a generar prediccions de futur sobre l’impacte de la pujada del nivell del mar sobre l’arròs, amb l’objectiu d’oferir una eina per a la presa de decisions per a estratègies d’adaptació.

El model, creat amb el projecte RISES-AM, finançat per la Unió Europea, preveu que si es manté el ritme d’escalfament global actual, la productivitat d’arròs disminuiria un 10% el 2100 si el nivell del mar s’elevés 73 centímetres. Aquesta situació té una probabilitat d’esdevenir d’un 66%. En l’escenari més pessimista definit pel Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès), la temperatura podria augmentar 4,8ºC a finals d’aquest segle i el nivell del mar pujaria 90 centímetres, un canvi que s’accentuaria a la segona meitat de segle i que podria ser irreversible. Segons aquesta predicció, el 50% de les àrees deltaiques quedarien sota el nivell del mar. Per generar aquests models també s’ha tingut en compte valors més extrems i amb una probabilitat molt baixa (5%), com el que considera una pujada del nivell del mar d’1,8 metres. Les pèrdues de la producció l’any 2100 per aquest cas arribarien al 30%.

En un article publicat fa poc a la revista Science of the Total Environment, els investigadors de l’IRTA adverteixen que en aquesta projecció extrema, el cultiu d’arròs del Delta de l’Ebre podria resultar inviable a finals de segle, fins i tot mantenint les ajudes econòmiques de la Unió Europea.

Adaptació de l’entorn i de l’agricultura al nou escenari

S’han valorat diverses estratègies que permetin reduir l’impacte de la intrusió salina al Delta, com ara el bombeig d’aigua, la construcció de guardes costeres a les badies o la aportació de sediments. El projecte LIFE EBRO-ADMICLIM, liderat també per investigadors el Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA i finançat per la Unió Europea, treballa en la proposta d’accions d’adaptació i mitigació del Delta de l’Ebre al canvi climàtic basades en la recuperació de l’aportació de sediments del riu i en la generació de matèria orgànica als arrossars per a combatre la pèrdua d’elevació respecte el nivell del mar.

No obstant això, la salinització dels deltes és una realitat, i l’agricultura haurà d’adaptar-se a les noves condicions. En aquest sentit, l’IRTA també està treballant per a desenvolupar noves varietats d’arròs tolerant a la salinitat. Aquest treball s’emmarca al projecte europeu NEURICE, coordinat per la Universitat de Barcelona en col·laboració amb centres d’investigació i empreses de sis països.

Articles relacionats:

• Upper limit for sea level projections by 2100
• Sea level rise impacts on rice production: The Ebro Delta as an exemple