El Pla de la Gastronomia de Catalunya com a eina per a una política alimentària integral
En el marc del Fòrum Gastronòmic de Barcelona, s'ha celebrat el simposi Pla de la Gastronomia a Catalunya, a on s'han presentat les conclusions que han de servir per editar un llibre blanc de la gastronomia que serveixi com a guiatge a les accions que es duran a terme en els pròxims anys en aquest àmbit.
Grup del simposi Pla de la Gastronomia a Catalunya. Font: DARP
Aquestes conclusions, presentades pels diferents portaveus que han liderat els nou àmbits de treball que conformen aquesta acció, són el resultat d’un seguit de reunions en les quals han participat experts de diversos sectors. A partir d’aquestes reunions, s’ha obtingut una visió compartida i la definició de les principals línies d’actuació futures, a fi de reforçar el potencial de tot el teixit productiu i de serveis que intervé en el món de la gastronomia.
El Pla de la Gastronomia es va posar en marxa a partir de la designació de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016. Els seus impulsors han estat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a través de Prodeca, coordinadament amb el Departament d’Empresa i Coneixement a través de l’Agència Catalana de Turisme.
En la cloenda del simposi la consellera d’Agricultura ha destacat que “la gastronomia és projecte de País”. “Hem de dissenyar una política alimentària integral que connecti tots els actors de la cadena, des de la producció i la restauració fins a la indústria alimentària, i el Pla de la Gastronomia de Catalunya serà una gran contribució“. Serret ha conclòs la seva intervenció afirmant que la gastronomia ens projecta i ens ajuda a avançar cap a “un País més just i sostenible”.
Les conclusions i els reptes principals de les nou sessions de treball són:
Gastronomia i Innovació
• Calen respostes innovadores a les noves demandes dels consumidors.
• S’han d’impulsar noves estratègies de cooperació i de transferència de coneixement per fomentar i acostar la innovació a la indústria alimentària.
Gastronomia i Economia
• La gastronomia és un sector econòmic transversal, i caldria fer una aproximació a la seva magnitud.
• Cal millorar la col·laboració entre sectors i fomentar les xarxes interdisciplinàries per potenciar-ne el desenvolupament econòmic.
• Cal potenciar la gastronomia catalana com un sector d’activitat econòmica diferenciat.
• S’ha d’avançar cap a una plena professionalització del sector.
Gastronomia i Comunicació
• La nova etapa que enceta la gastronomia catalana requereix un relat que incorpori els nous agents de la gastronomia, el producte i el territori.
• S’han d’identificar i implicar els actors de referència que participen en la gastronomia catalana.
• Cal definir un criteri en la comunicació gastronòmica.
• S’ha de potenciar la relació entre mitjans de comunicació i l’Administració pública.
Gastronomia i Formació
• Cal una nova aproximació integral a la formació superior en gastronomia (en el marc de l’EEES).
• S’haurien de definir els continguts de la formació superior en gastronomia conjuntament.
• S’ha de reforçar el coneixement gastronòmic en el conjunt de la societat.
• Cal aprofitar les potencialitats de la recerca i investigació en gastronomia.
• Cal definir espais de trobada i nous mecanismes de coordinació per a la transferència del coneixement.
Gastronomia i Internacionalització
• La gastronomia catalana no es percep com una realitat diferenciada des d'una perspectiva internacional; per això, necessita un relat definit per potenciar la seva internacionalització.
• S’ha de millorar l’articulació dels diferents agents i iniciatives que intervenen en la projecció exterior de la gastronomia catalana.
• Es proposa projectar la gastronomia catalana sota un segell o marca comuna que doni més força i comuniqui unitat.
Gastronomia i Desenvolupament Local-territorial
• La sostenibilitat de les activitats productives és un element fonamental per al desenvolupament territorial.
• Cal detectar i explorar els canals de comercialització més adients per arribar als consumidors.
• La gastronomia catalana hauria de fer front al repte de garantir el relleu generacional dels petits productors i la pagesia catalana.
• S’han de definir noves mesures i instruments de suport als productors.
Gastronomia i Turisme
• S’ha de donar resposta al ‘gap’ existent entre expectatives i experiència gastronòmica dels turistes que ens visiten.
• Per millorar l’experiència gastronòmica dels turistes, caldria millorar el seu posicionament intern.
• S’hauria d’articular un relat i una marca potent i única que ajudi a comunicar la gastronomia catalana als turistes.
• Caldria potenciar l’oferta de productes gastronòmics i la seva comercialització.
• Cal millorar la coordinació entre els diferents agents de l’entorn del turisme i la gastronomia.
Gastronomia, Nutrició i Salut
• No es pot garantir una alimentació sana i equilibrada sense un ecosistema de productors sostenible.
• Catalunya necessita de tres grans elements per garantir una alimentació sana i equilibrada:
o Unes matèries primeres saludables i de qualitat al territori.
o El coneixement per transformar aquestes matèries en aliments sans i equilibrats.
o Una bona gestió i criteri a l'hora de consumir aquests productes.
• S’ha d’articular una estratègia comunicativa integral per donar resposta a aquesta manca de coneixements.
Gastronomia, Identitat i Patrimoni
• Cal establir uns criteris per identificar quins elements són susceptibles de convertir-se en patrimoni alimentari.
• Quins són els objectius de posar en valor el patrimoni alimentari?
• Calen accions de valorització del patrimoni alimentari per fer sostenibles les activitats i la diversitat.
• S’han de marcar unes estratègies per fer front a les diferents amenaces a les quals s'enfronta el patrimoni alimentari/gastronòmic.
Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016
Catalunya va ser declarada Regió Europea de la Gastronomia 2016 després que els departaments d’Agricultura i d’Empresa i Ocupació (DEMO), a través de l’Agència Catalana de Turisme, conjuntament amb entitats, agents i personalitats del país, n’impulsessin la candidatura i la presentessin.
La Regió Europea de la Gastronomia és una iniciativa impulsada per una plataforma de regions europees i administrada per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), que compta amb el suport de les institucions europees.
Aquest reconeixement té com a finalitat destacar i promoure aquelles regions d'Europa que contribueixen activament a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans posant en valor les diferents cultures alimentàries, l’educació per a la salut i la sostenibilitat, i la innovació gastronòmica.
El distintiu Regió Europea de la Gastronomia situa Catalunya com una regió capdavantera a Europa en l’àmbit alimentari i turístic. La bona feina dels productors, restauradors, centres de recerca, escoles, mitjans de comunicació, entitats i xefs catalans, entre els quals Carme Ruscalleda, ambaixadora del títol, ha fet d’aquesta gastronomia i dels productes alimentaris una referència internacional.