FORESTAL | 24/01/2017  IRTA

El pi pinyer empeltat permet accelerar la producció de pinyons

L'IRTA presenta les primeres dades de la seva investigació en pi pinyoner empeltat durant la II Jornada d'Arboricultura a Caldes de Montbui. Malgrat l'alta demanda de pinyó mediterrani, la producció es veu afectada per la gestió tradicional del pi com a espècie forestal i per la plaga de la xinxa del pi.

Pi pinyer empeltat amb estructura de la xarxa anti-insectes. Font: IRTA Torre Marimon

Pi pinyer empeltat amb estructura de la xarxa anti-insectes. Font: IRTA Torre Marimon

El pinyó mediterrani és un fruit sec molt valorat a nivell internacional, tant pel seu gust com per les seves propietats nutricionals. No obstant això, la seva producció té unes determinades característiques que cal tenir en compte a l'hora de satisfer la demanda i aconseguir un aprofitament rendible i sostenible.

Tot i aquesta demanda i valorització, el preu del pinyó està baixant a Espanya, a causa de diverses qüestions que afecten negativament el sector. Una d’elles és que el mercat es troba ara saturat pel producte que arriba de la Xina i sobretot de Turquia, que en els últims anys s'ha convertit en un dels majors exportadors d'Europa en pinyó mediterrani.

A més, tradicionalment la producció de pinyons de pi pinyoner ve quasi exclusivament de propietaris forestals, on només s’aplica una gestió de protecció i d'aprofitament bàsic. La regulació d'aquest sector no està homogeneïtzada a Espanya, i varia segons el territori. A Catalunya, per exemple, hi ha una regulació insuficient, que no aconsegueix una bona traçabilitat del producte i no evita l'aprofitament irregular (és a dir, els robatoris de pinyes per part de particulars en propietats privades). A tot això es suma que el pinyó és un cultiu amb una gran variabilitat entre el rendiment de collites consecutives. Resulta complicat, doncs aconseguir una bona rendibilitat en la producció de pinyó mediterrani, tot i que paradoxalment Espanya és el país amb major superfície de Pinus pinea (més de 400.000 hectàrees, unes 30.000 a Catalunya).

A l'IRTA es treballa en la biologia reproductiva d’aquesta espècie des de 2009, tractant de conèixer-la per millorar la seva producció. A la passada jornada d'Arboricultura a l’IRTA de Torre Marimon (Caldes de Montbui) es van presentar alguns dels resultats que han donat els diferents estudis.

 

Estudis sobre pins empeltats

 

Després de més de 20 anys de selecció, el CIFOR-INIA de Madrid ha aconseguit donar d’alta al CNMB (Catàleg Nacional de Materials de Base) 15 varietats de plançons de material genètic millorat de Pinus pinea L. (‘clons’ de categoria qualificada i controlada) propagat per empelt.

Amb això, s'obre l'establiment de plantacions productives a partir d'aquest material. Gràcies a això es podria escurçar l’entrada en producció, dels més de 15 anys dels arbres de llavor a només 4-5 anys.

L'empelt es fa majoritàriament sobre l'espècie Pinus pinea, i l'època d'empelt es dóna únicament des de finals de març fins a principis de maig (s'ha d'evitar a més realitzar l'empelt en dies de pluja). La pua ve dels clons registrats del CNMB. En general s'obté menys rendiment que amb l'empelt de fruiters, i es necessiten de mitjana uns 3-4 anys per aconseguir unes 4 pues.

Segons un estudi realitzat a l'IRTA sobre la producció de pinyes de 2015, on es comparen les produccions d’onze zones de Catalunya amb la producció d’arbres empeltats en una plantació a Torre Marimon (Caldes de Montbui), les pinyes provinents dels pins empeltats són significativament més grans i donen més pinyons.

A més, en partir d'una maduració més avançada, la copa dels arbres s'obre a una alçada més baixa, el que permet una recol·lecció més senzilla, segura i menys costosa.

Ara bé, segons Miquel Segarra, de Forestal Catalana, la producció de pins empeltats a Catalunya no podrà abastir completament la potencial demanda anual fins passats 8-10 anys. El coll d’ampolla és la producció de pues dels Materials de Base registrats.

 

Com ajudar a la producció de pi pinyoner

 

En l’avaluació dels assaigs instal·lats a Torre Marimon s’ha comprovat que l’aportació hídrica d’un 500m3/ha (distribuïda entre la primavera i principis d’estiu) millora la floració, el manteniment dels cons de segon any i el nombre de pinyes a collir. Malgrat això, cal assenyalà que amb la gestió aplicada, d'una mitjana de 25 flors no s'ha arribat a superar les 5-6 pinyes per arbre en una plantació de 9 anys.

En aquest sentit, la investigadora de l'IRTA Neus Aletà conclou que tot i que encara falta informació per optimitzar la producció, es pot afirmar que les plantes empeltades produeixen pinyes grosses i homogènies en qualitat i que en les plantacions estudiades l'entrada en producció s’ha donat a partir del 4t verd. Amb la idea de poder estendre el Pinus pinea en altres terrenys, es planteja la utilització de P. halepensis com a patró. Els primers resultats del seguiment d'arbres des de la plantació fins als 7 anys de pi pinyer empeltat sobre P. halepensis en front els empeltats sobre P. Pinea deixa palès que de moment, amb els marcs de plantació que s’aconsellen de 5 x 5 o 6 x 6 m, resulta més productiu utilitzar Pinus pinea com a patró.

 

L'amenaça del Leptoglossus

 

La investigadora Neus Aletà també dirigeix, en col·laboració amb el Servei de Gestió Forestal del DARP i Forestal Catalana, els treballs de l'IRTA entorn a unes de les majors preocupacions actuals per als productors de pinyó mediterrani: el paràsit Leptoglossus occidentalis. Segons l'estudi de l'IRTA, fins a un 25% dels pinyons es perden per culpa del Leptoglossus, “la xinxa americana del pi”, i és un patró que es repeteix en cada collita.

En aquest sentit, s’ha observat que en els pins protegits mitjançant malles anti-insectes el rendiment de la pinya era més gran. També s’ha pogut comprovar que el rendiment de la producció de pinyes i l'afectació del Leptoglossus variaven entre diferents clons de pi, el que segons la Neus Aletà podria avisar sobre una possible preferència clonal de l'insecte. Concretar aquest punt permetria establir varietats clonals més resistents a l'afectació del Leptoglossus, i suposaria una important ajuda contra aquest paràsit, ja que actualment no existeixen químics autoritzats contra la plaga que suposa.

 

 

II Jornada d'arboricultura forestal: producció de fruits

 

Aquestes primeres dades de la investigació en pi pinyoner empeltat van ser presentades durant la II Jornada d’Arboricultura a Caldes de Montbui Caldes de Montbui, celebrada a finals de novembre.

A continuació us deixem l’enllaç a la documentació de la relacionada amb la jornada, que podeu trobar al nostre cercador de les ponències de les jornades tècniques               

 

 

Informació relacionada