SANITAT VEGETAL | 07/02/2011  RuralCat

L'IRTA estudia el control biològic contra la mosca blanca en el tomàquet

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha realitzat un estudi per identificar on i per què les mosques blanques són una limitació tan important en els cultius de tomàquet, recopilar informació sobre aquest insecte i els virus associats, determinar les eines de gestió disponibles, i també identificar les principals llacunes de coneixements i prioritats de recerca.

tomàquets_cont_07_02_11

 

Les mosques blanques i els virus que transmeten són alguns dels obstacles més importants en la producció de tomàquet a Europa. Hi ha dues espècies principals de mosca blanca a la UE: la Bemisia tabaci i la Trialeurodes vaporariorum. Aquesta última s'ha estès a totes les zones on és present la producció en hivernacle, i la B. tabaci ha envaït, des de principis de 1990, totes les zones tropicals i subtropicals. D'entre els biotipus existents, els B i Q de la B. tabaci s'han generalitzat i són especialment problemàtics. Altres plagues clau del tomàquet són: Aculops lycopersici, Helicoverpa armigera, Frankliniella occidentalis i els minadors de fulles.
 
Els cultius de tomàquet són particularment susceptibles als virus que causen la malaltia del virus de la cullera (TYLCD) i l'alta incidència d'aquesta malaltia està associada a l'alta pressió de la mosca B. tabaci. El grau d'importància que s'ha establert en aquest estudi de la mosca B. tabaci com a plaga del tomàquet es correlaciona amb els nivells d'ús d'insecticides en cadascuna de les zones estudiades. Això indica que la B. tabaci és una plaga clau en la planificació del control químic i s'han confirmat casos de resistència a gairebé tots els insecticides.
 
El maneig integrat de plagues basat en el control biològic (MIP-BC) s'aplica a totes les regions estudiades i es considera l'estratègia de lluita en la qual menys insecticides s'apliquen. Altres components del MIP inclouen la instal·lació de malles en els hivernacles i l'ús de conreus de tomàquet tolerants al virus de la cullera. A més, en l'estudi s'ha observat que les tècniques de mostreig difereixen entre regions, i per tant, les decisions es basen generalment en les densitats de mosca blanca i no estan relacionades amb les estratègies de control o amb els cicles de cultiu.
 
A Europa,el control biològic és l'estratègia recomanada per a una producció sostenible de tomàquet. L'enfocament d'aquest es basa principalment en alliberaments inoculatius dels parasitoides Eretmocerus mundus i Encarsia formosa i/o dels depredadors polífags Macrolophus caliginosus i Nesidiocoris tenuis. No obstant això, s'han identificat algunes limitacions per a una aplicació més àmplia d'aquest sistema: la manca de solucions biològiques per a algunes plagues, els costos associats a la compra dels enemics naturals, la baixa confiança per part dels agricultors en la tecnologia, els costos de l'assessorament tècnic, i els baixos llindars de dany produïts per les plagues que poden acceptar els agricultors.
 
L'estudi, portat a terme pel grup d'Entomologia de l'IRTA de Cabrils, s'ha realitzat en el marc del projecte ENDURE (European Network for Durable Exploitation of Crop Protection Strategies).