Els garrins de mares vacunades estan més protegits enfront del bacteri "H.parasuis"
El Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) ha publicat un estudi, en el marc de les XIII Jornades de Porcí de la UAB, sobre el bacteri "Haemophilus parasuis", molt comú a les granges comercials. Els resultats d'aquest treball indiquen que la vacunació de les mares retarda la colonització per aquest bacteri en els garrins i redueix els nivells i diversitat de les soques.
Font: DAAM.
Segons Virginia Aragón, que ha dut a terme aquesta investigació, el H. parasuis colonitza el tracte respiratori superior dels garrins a una edat molt primerenca, podent-se aïllar del nas dels porcs sans com a part de la microbiota ("flora") respiratòria normal. Però algunes soques són virulentes, i poden disseminar-se fins al pulmó, produint pneumònia i d'allà a altres òrgans, causant malaltia sistèmica. És per això que un bon equilibri entre colonització i immunitat és important per evitar brots de malaltia. Per tot això, en aquest treball s'ha estudiat la dinàmica de colonització del H. parasuis en dos grups de garrins sans: un grup que provenia de mares vacunades i un altre que provenia de mares no vacunades enfront d'aquest bacteri.
S'ha observat que els garrins de mares vacunades presentaven nivells més elevats d'anticossos enfront del bacteri, i més aviat que els garrins de mares no vacunades. Aquests diferents nivells d'anticossos influïen en la colonització, ja que els garrins de mares vacunades eren colonitzats per H. parasuis més tard i en menor grau que els garrins de mares no vacunades. Així mateix, es va realitzar l'estudi de la relació genètica dels aïllats obtinguts en l'estudi. Per a aquest genotipatge es van usar dues tècniques (enterobacterial repetitive intergenic consensus (ERIC)-PCR i multilocus sequence typing (MLST)), que van permetre determinar que en una granja es poden trobar un major nombre de soques diferents del que es creia fins ara (fins a 16 ceps en aquest estudi). Així mateix, es va observar que hi havia una major diversitat de soques del bacteri H. parasuis en els garrins de mares no vacunades que en els de les que sí ho estaven.
Poden els autotransportables trimèrics millorar les vacunes contra el Haemophilus parasuis?
L'investigador Alexandre Olvera ha centrat el seu estudi en la resposta immune contra unes proteïnes de membrana d'H. parasuis: les VtaA. Com a mostres es van utilitzar sèrums de porcs infectats amb una dosi subclínica de soca Nagasaki (106 UFC) i sèrums de porcs immunitzats amb una bacterina d'aquesta mateixa soca (equivalent a 109 UFC). Es va observar que els animals infectats amb una dosi subclínica desenvolupaven anticossos contra 6 de les 13 VtaA presents en la soca Nagasaki als 42 dies post infecció. Curiosament, els animals vacunats amb una bacterina de la soca Nagasaki no desenvolupaven anticossos contra les VtaA, indicant que aquestes proteïnes no es produeixen en les condicions de cultiu de la bacterina. Posteriorment, es van utilitzar les VtaA per immunitzar animals.
També es va analitzar la resposta d'anticossos per ELISA, comprovant l'existència d'una bona resposta d'anticossos tant d'IgG com d'IgA, i la presència d'aquests últims en el tracte respiratori (nas i pulmó). Alhora, es va analitzar si aquesta resposta d'anticossos era protectora desafiant un grup control i un grup vacunat (grups 1 i 3) amb 3 x 108 UFC del cep Nagasaki i els altres grups control i vacunats (grups 2 i 4) amb 6 x 106 UFC. Es va seguir la supervivència durant 7 dies i es va constatar l'existència d'un 33 per cent d'animals protegits contra un desafiament altament letal (3 x 108 UFC) i d'un 57 per cent d'animals protegits contra un desafiament letal (6 x 106 UFC). A més, en els supervivents es va veure un increment de les IgA nasals 7 dies després de la infecció indicant la possible existència de memòria humoral.