Quina incidència té el cost dels pinsos en el sector porcí català?

L'informe, sota el nom "El cost dels pinsos com a factor crític del porcí català", també constata que Catalunya, conjuntament amb Aragó, constitueix la cinquena regió més productora de porcí d'Europa, darrera de França, Alemanya, Holanda, i Dinamarca, malgrat que el preu del pinso és superior al de tot l'Estat i molt superior al d'aquest grup de països. A més, s'evidencia que la pràctica totalitat de la producció a Catalunya i a l'Estat és industrial, mentre que en l'esmentat grup d'altres quatre països europeus, la producció no industrial (a la granja) suposa del 30 al 60 per cent del total. Cal dir però, que en producció industrial, l'Estat espanyol és el major productor europeu i Catalunya representa un productor rellevant, especialment en porcí.

Promoure la creació d'un operador vinculat al sector per millorar preus

L'anàlisi de les dades de l'estudi assenyala que l'aprovisionament de primeres matèries a Catalunya presenta uns importants handicaps, com són: els preus més alts de les matèries a les llotges i les altes despeses de compra, especialment el transport. En conjunt, les diferències suposarien un encariment del cost de producció (porc) d'uns 5 euros en relació amb l'Estat espanyol (centre) i al voltant de 10 euros en relació amb Europa (nord).

Les causes més rellevants d'aquesta situació serien: el dèficit de la producció, que obliga a comprar el 80-90 per cent del consum i la major part de la compra, ja que el 60 per cent és d'importació (Franca, Ucraïna, etc.); la feble estructura de compra a causa de les importacions: venda centralitzada (grans operadors) i compra bastant atomitzada (fabricants de pinso); i el fet que el mitjà de transport sigui quasi únicament el camió, que és el més car, i que les despeses portuàries siguin altes.

Així doncs, l'estudi apunta la necessitat de millorar la posició del sector com a comprador de matèries primeres per tal d'obtenir millors preus, és a dir, concentrar la capacitat de compra i promoure la creació d'un operador vinculat al sector capaç d'anar a comprar en origen; així com incrementar l'ús del transport per ferrocarril, en condicions favorables, i negociar amb els agents portuaris les millores en el servei i el cost. També se'n desprèn que cal explorar les possibilitats d'incrementar el consum de matèries alternatives (subproductes diversos) en la composició del pinso; adequar la capacitat productiva a la demanda, amb fàbriques de dimensió adequada; optimitzar la gestió de les fàbriques i, especialment, d'aquelles amb costos alts, entre altres.

Una altra de les conclusions de l'estudi posa de manifest que la producció a Catalunya (i a l'Estat) està menys concentrada que a l'esmentat grup de països i que, mentre a Catalunya els fabricants no estan relacionats amb la producció i el comerç de primeres matèries i a l'Estat en ocasions són també productors (cooperatives), al grup d'altres quatre països sovint també són productors i/o comerciants de primeres matèries.

Presentació de l'anàlisi de dades a Lleida

La presentació dels resultats de l'estudi ha tingut lloc a Lleida, en un acte presidit pel conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Josep Maria Pelegrí, que ha estat acompanyat del director general d'Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i de la directora dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Cristina Bosch.

El conseller ha fet palès que cal buscar la complicitat entre el sector i les administracions, i que aquestes han de facilitar l'aprofitament òptim dels mitjans de transport en les millors condicions per poder reduir els costos del sector. També ha incidit que la Política Agrària Comuna (PAC) 2013, que actualment s'està negociant, condicionarà el futur del sector i, des del Govern, s'aposta per un model d'economia social de mercat que permeti tenir instruments de gestió per evitar les injustícies i desequilibris que es donen en els preus al sector.