Combinen purins i subproductes hortofructícoles per produir biogàs
Un equip de científics de l'Institut de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat una nova forma d'optimitzar la producció de biogàs mitjançant la combinació de purins i subproductes agrícoles. D'aquesta manera, s'aconsegueix dotar de valor afegit l'excés de purins procedents d'explotacions porcines i donar un ús sostenible al rebuig d'alguns subproductes hortofructícoles.
L'equip d'experts en agronomia de la UPV ha decidit investigar en la producció de biogàs a partir de les grans quantitats de purins, compostos fonamentalment per les dejeccions dels animals, l'aigua de tasques de neteja i restes de pinso que es generen a les explotacions porcines, la gestió dels quals consisteix normalment en l'emmagatzematge en basses i posterior aplicació en el camp com a fertilitzant.
Aquesta pràctica presenta diverses desavantatges des del punt de vista mediambiental. A causa de l'alta concentració de nutrients com a nitrogen i fòsfor d'aquest tipus d'abonament, el sòl, l'aigua i l'atmosfera poden contaminar-se per acumulació excessiva d'aquests nutrients i per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i amoníac.
A més, i segons explica Maria Cambra López, una de les investigadores principals del projecte, algunes zones d'Espanya amb una concentració elevada d'explotacions porcines no tenen suficient superfície agrícola per aprofitar l'elevat volum de purins generat i el seu transport comporta uns costos elevats per a ramaders i agricultors.
El rebuig dels pebrots és el que més augmenta la producció de metà
Dels purins es pot obtenir poca energia i per al ramader no resulta rendible suportar el cost d'una planta de biogàs. No obstant això, en combinar els purins amb alguns subproductes hortícoles i fruiters de les zones adjacents a les granges de porcs s'augmenta el nivell de metà en els purins i d'aquesta manera la producció de biogàs és més rendible.
Els investigadors han provat in vitro la combinació de purins amb el rebuig de pebrots, tomàquets, préssecs i caquis per conèixer el seu potencial de producció de biogàs i la combinació òptima d'ambdós substrats. S'ha observat que el pebrot augmenta en un 44 per cent la producció de metà respecte a la dels purins sols, el tomàquet l'augmenta un 41 per cent, el préssec, un 28 per cent, i amb el caqui no s'ha observat cap diferència.
Els descobriments aconseguits permeten a l'equip continuar les proves en digestors a gran escala i simular processos de producció real de biogàs utilitzant pebrots, tomàquets i préssecs. A llarg termini s'espera que aquesta tecnologia s'utilitzi en plantes de biogàs a escala real. L'equip també pretén estudiar els efectes d'afegir subproductes agrícoles com l'oli de colza, la polpa de taronja o la pellofa d'arròs al pinso porcí i comprovar si es produeix un augment del metà en els purins que millorin la producció de biogàs.
Si aquesta solució s'implementa a gran escala permetria reduir les emissions molt contaminants de metà generades durant l'emmagatzematge dels purins i es donaria una sortida rendible i econòmica a aquests.
