Què podem fer per protegir les zones agrícoles al voltant de les grans ciutats?

En els darrers 50 anys, aproximadament, a causa dels intensos processos d'urbanització, en molts casos en forma discontinua i dispersa, la tradicional i clara divisió entre el sòl urbà i el rural ha perdut el sentit, donant lloc a paisatges fragmentats i zones de transició entre la ciutat i el camp amb una barreja heterogènia d'usos del sòl, incloent l’agrícola. L’aparició de noves funcions en l’agricultura periurbana (AP) és el resultat típic de les esmentades transformacions. En conseqüència, l’AP és un tipus d’activitat agrícola productiva d’interès per a la planificació urbana a causa de les seves funcions econòmiques, ambientals i socials. Malgrat aquest fet, encara existeix una manca de dades que fan necessàries anàlisis comparatives que relacionin les dinàmiques agrícoles amb les modificacions del paisatge perifèric en diferents contextos socioeconòmics.

Així, doncs, l’objectiu d’aquest estudi és contribuir a l’anàlisi de l’AP en països desenvolupats proposant una aproximació quantitativa per descriure els tipus d’activitats agrícoles i la seva estructura paisatgística. L’àrea d’estudi correspon a l’extingida Entitat Metropolitana del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que incloïa 33 municipis al voltant de la ciutat de Barcelona i cobria una àrea de 587 km2 amb una població de 3.2 milions. La metodologia pot contribuir al disseny més efectiu de mesures per a la conservació de les activitats agrícoles relacionada amb la contenció urbana i les estratègies de desenvolupament sostenible.

Després d’una breu anàlisi històrica de l’AP en l’àrea d’estudi, la nostra aproximació quantitativa ha consistit en tres processos: i) Una anàlisi estadística multivariant a escala municipal combinant dades de múltiples fonts les quals varen permetre la recerca de les dinàmiques de l’AP (entre 1960 i 2010) segons les estadístiques oficials emprant, per exemple, dades de població o el nombre d’explotacions agrícoles. ii) Una anàlisi quantitativa de la composició i estructura del paisatge basada en diverses mètriques espacials dels usos del sòl, amb l’objectiu de verificar els canvis i la possible fragmentació resultant dels antics sòls rurals. iii) La caracterització de les tipologies agrícoles homogènies d’acord amb els següents indicadors: perfil socio-demogràfic dels agricultors, la viabilitat econòmica, les funcions socio-ambientals i la preservació paisatgística.

Les cinc tipologies d’AP identificades (el parc agrari del Baix Llobregat, l’activitat agrícola en àrees forestals, el monocultiu de cereals, l’activitat agrícola en àrees protegides, i l’horta marginal) són les romanents històriques que mantenen un significatiu patrimoni social, cultural i ambiental, requerint, per tant, protecció. D’acord amb la nostra anàlisi territorial final, el parc agrari del Baix Llobregat hauria de ser l’àrea principal a protegir, donats els seus elevats valors socio-econòmics, ambientals i paisatgístics. La resta de tipologies d’AP poden ser també importants per mantenir la biodiversitat i els paisatges tradicionals, per actuar com a corredors ecològics i, finalment, per mantenir activitats socials i de lleure, entre altres funcions. D’aquí que la millora de la seva preservació és primordial a l’hora d’evitar més expansió urbana i la total desaparició de l’agricultura a l’àrea d’estudi. La nostra recerca, en conseqüència, reforça la idea de crear una xarxa ecològica policèntrica funcional de totes les tipologies d’AP integrades amb la vegetació natural.

Pere Serra Ruíz

Departament de Geografia
Àrea de Geografia Humana
Universitat Autònoma de Barcelona

pere.serra@uab.cat

Referència:

Pere Serra, David Saurí & Luca Salvati. "Peri-urban agriculture in Barcelona: outlining landscape dynamics vis à vis socio-environmental functions". Landscape Research,2017 DOI: 10.1080/01426397.2017.1336758