El nou Govern català i la reforma de la PAC
La Generalitat propugna el manteniment de la PAC amb dos pilars: el primer destinat al suport a les rendes a través dels ajuts directes i dels mecanismes de gestió del mercat, rebutjant qualsevol mesura que suposi la seva "renacionalització", i el segon orientat al desenvolupament rural però més adaptat a les característiques de cada territori. Aquestes són dues línies d'actuació bàsiques del Govern pel que fa a la PAC, segons un recent article de Josep Maria Pelegrí i Aixut, conseller del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).
En un article publicat “L’anuari UPA 2011”, i conscient de que la indústria agroalimentària és el primer sector industrial de Catalunya i de la seva influència a nivell espanyol i europeu, Josep Maria Pelegrí ha expressat la voluntat del Govern català de que aquesta, juntament amb el sector primari, sigui el motor de la recuperació econòmica catalana.
Des del Govern català, i a través del DAAM, es vol donar un ferm suport a les persones, empreses, cooperatives i emprenedors del sector agrari i agroalimentari, fet que comporta defensar una PAC que tingui en compte les noves circumstàncies sorgides després de la adhesió dels nous Estats membres i les elevades exigències mediambientals, de seguretat alimentària i de benestar animal que es demanen als productors europeus.
En el document, el DAAM propugna el manteniment de la PAC amb dos pilars: el primer destinat al suport a les rendes a través dels ajuts directes i dels mecanismes de gestió del mercat, rebutjant qualsevol mesura que suposi la seva "renacionalització", i el segon orientat al desenvolupament rural però més adaptat a les característiques de cada territori.
Al mateix temps, es considera necessària la creació d'instruments per a la gestió de crisis agràries, que permetin ampliar les actuals cobertures de riscos climàtics i sanitaris i afrontar amb més eficàcia les possibles crisis greus de preus.
Ajuts i pagaments
El Govern català està a favor del manteniment dels pagaments directes com a mecanisme que asseguri un nivell bàsic de renda. Però assenyala que el càlcul d'aquests ajuts no ha de comportar competència deslleial ni entre productors ni entre Estats, ni tampoc pot justificar un tipus únic perquè no es correspon amb les condicions econòmiques de les diverses orientacions productives. D'altra banda, Catalunya continuarà donant especial suport als ajuts per als joves agricultors i les dones.
Agricultura activa i de proximitat
El nou Govern català també considera que l'agricultura activa (lligada a la producció) és el concepte que millor garanteix el manteniment de l'activitat agrària i per tant el que millor respon als reptes alimentaris, de protecció dels recursos naturals i d'equilibri territorial.
A més, la Generalitat defensa l'estudi de la configuració d'una cadena de preus més justa i equilibrada, que tingui en compte la producció primària i que millori el funcionament final de la cadena alimentària. Per això cal donar suport també al desenvolupament de les produccions regionals, els circuits curts i les xarxes de distribució locals, els productes amb denominacions oficials de qualitat i origen, així com un règim adequat per a les petites explotacions.